L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

2001905 ImatgesILaSevaTecnica catHem tractat molt sovint de les fotografies que prenem perquè l'objecte no és només atractiu estèticament, sinó també perquè l'objecte en qüestió té una sèrie de peculiaritats científiques, en ell o al seu voltant, i val la pena posar-les a la vista.

 

 

 

Aquest és també el cas de la nebulosa d'aquest mes, Messier 78 (familiarment, M 78). Es tracta d'una nebulosa de reflexió, de manera que la prendrem amb els filtres habituals LRGB. M 78 es troba en una zona molt convulsiva (Orion) amb nebuloses de tot tipus: d'emissió, de reflexió i fosques. A la primera foto veiem dues nebuloses de reflexió. La central és M 78, que presenta una zona d'emissió feble (rogenca) a la zona inferior central. La segona nebulosa de reflexió, a la zona superior esquerra, és NGC 2071. A més, a la foto s'observen, almenys, dos púlsars de període de rotació de l'ordre de mil·lisegons, indicant dues coses: que per aquest espai ja han passat estrelles massives que han sortit de la seqüència principal, molt probablement explotant com a supernoves, així com que la seva velocitat de rotació era alta i l'expulsar molta matèria i comprimir la resultant en un radi molt menor, per conservar el moment angular la seva velocitat de rotació ha passat a ser enorme, de l'ordre de mil vegades per segon...

Però també veiem bastants objectes Herbig Haro, associats a estrelles de les seves fases primerenques de vida. A la imatge veiem com a mínim set d'ells: HH24, HH23, HH20, HH2, HH21B, HH37 i HH19. Però probablement, l'objecte més curiós de la imatge sigui la nebulosa d'McNeil (a la foto, en el quadrant inferior dret. Aquesta nebulosa va ser descoberta per l'astrònom americà Julian McNeil en fer una foto de M 78 al gener de 2004. Les imatges anteriors a aquesta data no mostraven cap nebulosa. El curiós és que aquesta nebulosa ha tornat a desaparèixer. Com es pot veure en la segona imatge, la foto inferior mostra la prèvia absència de la nebulosa i la foto superior mostra la situació a 2004.

 

mcneils nebula
La nebulosa McNeil. (ESO/T.A. Rector/University of Alaska Anchorage, H. Schweiker/WIYN and NOAO/
AURA/NSF and Igor Chekalin).

 

La tercera imatge és una retallada de la primera, que va ser presa al desembre de 2017, en què també s'aprecia la nebulosa. A l'última imatge es constata que la nebulosa ha tornat a desaparèixer.

 

m78 mcneilsneb JMDrudis
Retallada de la primera imatge

 

Però no s'acaben aquí les curiositats. A sota de HH24, s'observa la nebulosa [B77]106, que envolta un estel T-Tauri. Aquesta nebulosa també és una candidata a ser variable i convé seguir observant-la, ja que ens pot oferir, en el futur, una altra bonica sorpresa...

 

201905 McNeil JMartinez
Nova desaparició de la nebulosa McNeil. (Juan Martínez, desembre de 2018).

 

La foto primera va ser presa, com és habitual, amb un telescopi Planewave CDK de 51 cm d'obertura (20''), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran, (Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16Mpx. En total, es van prendre fotos a LRGB (23 hores 15 min en total, L: 4 h; R: 4,5 hores; G: 6,25 hores; B: 8,5h, totes en Bin 1x1). El processat va ser l'habitual amb CCDStack i Photoshop CC. L'exposició amb el filtre B va ser més llarga del que és habitual que amb els altres filtres per poder extreure més detall de les nebuloses de reflexió.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

Hemos tratado muy a menudo de las fotografías que tomamos porque el objeto no es solamente atractivo estéticamente, sino también porque el objeto en cuestión tiene una serie de peculiaridades científicas, en él o a su alrededor, y vale la pena ponerlas a la vista.

Este es también el caso de la nebulosa de este mes, Messier 78 (familiarmente, M 78). Se trata de una nebulosa de reflexión, por lo que la tomaremos con los filtros habituales LRGB. M 78 se halla en una zona muy convulsiva (Orion) con nebulosas de todo tipo: de emisión, de reflexión y oscuras. En la primera foto vemos dos nebulosas de reflexión. La central es M 78, que presenta una zona de emisión débil (rojiza) en la zona inferior central. La segunda nebulosa de reflexión, en la zona superior izquierda, es NGC 2071. Además, en la foto se observan, por lo menos, dos pulsares de periodo de rotación del orden de milisegundos, indicando dos cosas: que por este espacio ya han pasado estrellas masivas que han salido de la secuencia principal, muy probablemente explotando como supernovas, así como que su velocidad de rotación era alta y al expulsar mucha materia y comprimir la resultante en un radio mucho menor, para conservar el momento angular su velocidad de rotación ha pasado a ser enorme, del orden de mil veces por segundo...

Pero también vemos bastantes objetos Herbig Haro, asociados a estrellas en sus fases tempranas de vida. En la imagen vemos al menos siete de ellos: HH24, HH23, HH20, HH2, HH21B, HH37 y HH19. Pero probablemente, el objeto más curioso de la imagen sea la nebulosa de McNeil (en la foto, en el cuadrante inferior derecho. Esta nebulosa fue descubierta por el astrónomo americano Julian McNeil al hacer una foto de M 78 en enero de 2004. Las imágenes anteriores a esta fecha no mostraban ninguna nebulosa. Lo curioso es que dicha nebulosa ha vuelto a desaparecer. Como se puede ver en la segunda imagen, la foto inferior muestra la previa ausencia de la nebulosa y la foto superior muestra la situación en 2004.

La tercera imagen es un recorte de la primera, que fue tomada en diciembre de 2017, en la que también se aprecia la nebulosa. En la última imagen se constata que la nebulosa ha vuelto a desaparecer.

Pero no se acaban aquí las curiosidades. Debajo de HH24, se observa la nebulosa [B77]106, que envuelve una estrella T-Tauri. Esta nebulosa también es una candidata a ser variable y conviene seguir observándola, ya que nos puede deparar, en el futuro, otra bonita sorpresa...

La foto primera fue tomada, como es habitual, con un telescopio Planewave CDK de 51 cm de abertura (20’’), f/6,8, situado en el Observatorio Siding Spring (SSO), Coonabarabran, (Australia), con una cámara SBIG STX16803 de 16Mpx. En total, se tomaron fotos en LRGB (23 horas 15 min en total, L: 4 h; R: 4,5 horas; G: 6,25 horas; B: 8,5h, todas en Bin 1x1). El procesado fue el habitual con CCDStack y Photoshop CC. La exposición con el filtro B fue más larga de lo habitual que con los otros filtros para poder extraer más detalle de las nebulosas de reflexión.

Para cualquier pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.