L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

La nebulosa d'aquest mes és molt peculiar. Sol definir-se com una «Super bombolla», tot i que hi ha molt a matisar a aquesta definició. Una superbombolla és una zona «buidada» de gas interestel·lar causa de ones de xoc i vents estel·lars produïts per supernoves o per estrelles molt calentes i brillants. N 70 (imatge anterior), també anomenada Henize 70, està localitzada al Núvol Major de Magallanes i, aparentment, és el resultat de dos processos. Inicialment una explosió de supernova li va proporcionar la forma esfèrica i, posteriorment, un cúmul obert central d'estrelles molt joves i brillants (de tipus O i B), anomenat LH 114, va ampliar la forma esfèrica.

De tota manera, la teoria que diu que aquesta nebulosa va començar com explosió de supernova data de 1981, encara que en aquest moment no va poder ser confirmada, tot i les nombroses pistes d'això. Durant molts anys, aquesta teoria es va imposar, fins al 2014, quan un equip investigador liderat per un astrofísic xinès (Zhang), va concloure que encara que no es descarta definitivament que patís una explosió de supernova, l'evidència és encara poc conclusiva, de manera que aquesta nebulosa té una estructura l'origen no és completament conegut... o, almenys, confirmat...

El que sí coneixem és que, coherentment amb la teoria de la supernova, aquesta nebulosa hauria de tenir (i té) una emissió en la línia de nitrogen II (N-II) molt fort, comparable amb la línia veïna (en l'espectre) Hα. De fet, Zhang ja descriu que l'emissió de NII i la de Hα són iguals en intensitat. Addicionalment, aquesta nebulosa és molt brillant en SII (la qual cosa se surt de la norma de les nebuloses d'emissió habituals). El senyal de SII, segons Zhang, creix cap a les zones més externes de la nebulosa, de manera uniforme.

Amb la finalitat de fer la fotografia correctament i extreure el màxim d'informació d'ella, la foto va ser planificada per usar quatre filtres de banda estreta (tots ells de 3 nm, per no solapar els senyals de Hα i N-II): Hα, NII, OIII i SII, així com les habituals estrelles preses en RGB. Un cop integrats tots els màsters de cada filtre, es van observar les següents propietats:

1. Efectivament, el senyal d'Hα i la de NII són iguals en intensitat. Aquest fet es va poder comprovar en fer la diferència entre els dos màsters (Hα i NII), obtenint-se una foto totalment negra.

2. També és cert que el senyal de SII és molt intensa però, a diferència del que publicat per Zhang, el senyal és més intensa en el lòbul dret (i no uniformement cap a les zones externes) i és igual al senyal d'Ha en la zona central (a l'esquerra de la nebulosa). Aquest fet es pot veure a la foto resultant de restar-les de Hα de la de SII (imatge en negatiu), en la qual s'observa clarament aquesta peculiaritat. Al final la foto resultant té gairebé 30 hores d'exposició. Aquesta foto va ser seleccionada com APOD el passat 4 de febrer de 2019. 

El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm d'obertura (20"), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran (Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.