L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Colors, colors... ¿quina és la millor combinació per banda estreta?201812 NGC6357 JMDrudis cat

Aquest mes tocarem un dels temes que està d'actualitat: a l'hora de combinar els filtres de banda estreta, a quin color l'assignem? ¿Amb quines proporcions? Per descomptat que els filtres RGB estan dissenyats per ser combinats 1:1:1 i assignats a vermell, verd i blau respectivament. Aquesta era la part fàcil.

A l'hora de combinar els filtres de banda estreta, això canvia molt. El primer pas important el va donar l'equip que processava les fotos del telescopi Hubble. Ells van combinar els filtres (no sempre 1:1:1) assignant-los de la següent manera: SII = vermell, Hα = verd i OIII = blau. L'assignació tenia sentit ja que la longitud d'ona més llarga correspon al SII, per tant, la vermella; a la més curta, OIII, li correspon el blau, i a la intermèdia, Hα, li toca el verd. Però com el Hα, línia d'emissió molt abundant, té un color molt vermellós encara, la barreja presenta unes tonalitats rares i molt poc o gens naturals. De tota manera, aquesta barreja permet discernir millor la composició dels gasos d'una nebulosa en presentar contrastos de color molt marcats entre els diferents gasos. Aquesta combinació és coneguda com paleta Hubble o HCP.

Amb aquesta mentalitat present, altres autors o observatoris han anat provant diferents combinacions que permetin discernir encara millor entre els diferents gasos que componen una nebulosa. Un exemple molt clar (i que ha tingut un cert èxit) és la que van desenvolupar els tècnics del Canada-France-Hawaii-Telescope (CFHT). En aquesta paleta de colors, Hα = vermell, OIII = verd i SII = blau. És una combinació menys lògica (el SII s'assigna a la longitud d'ona més curta) però els resultats són molt bons.

De les sis possibles combinacions, aquestes dues són les més populars. El problema present en aquestes imatges és el color de les estrelles, que passa a tenir tonalitats res naturals. Això se sol resoldre seleccionant les estrelles, de-saturándoles el color i afegint imatges de les estrelles preses amb exposicions curtes en RGB.

A mi, personalment, m'agrada més la paleta que recupera els colors naturals (que funciona molt bé, excepte per a nebuloses de reflexió, que necessiten fotos en blau en banda ampla, B). En aquesta combinació, Hα s'assigna a vermell +15% de blau (per la línia d'Hβ), OIII s'assigna a verd i blau i SII és vermell pur (en breu: SHOOH).

Però encara es pot jugar més... Si es processa amb Photoshop, es té una flexibilitat i facilitat de canvis molt important. Molt especialment si el nostre objectiu és més artístic-estètic.

Les fotos que he inclòs aquest mes són de NGC 6357, la nebulosa de la Llagosta. L'elecció l'he fet tenint en compte la finíssima estructura que posseeix i que en color natural (SHOOH, imatge 1) s'observa, però menys que en altres combinacions. La combinació en HCP, a la image 2, detalla millor l'estructura i fins i tot ressalta més la regió Pismis 24-1, al centre. No s'ha fet processat en CFHT-CP.

 Imatge 1

 

 
Imatge 2

Ara, si processem en Photoshop i utilitzem la flexibilitat que ens aporta l'ús de capes, podem combinar les dues fotografies mitjançant canvis en la forma de projectar-les i/o les opacitats de cada capa. He escollit dues combinacions que permetent discernir bé les composicions, tenen una component estètica atractiva (imatge 3, 40% HCP i 60% natural, i la imatge 4, 30% HCP i 70% natural). Però això dóna per a moltíssimes més combinacions, no només entre aquestes dues paletes extremes. Es pot processar també en CFHT i barrejar les tres... Però sempre hauríem de mantenir un doble criteri: els gasos s'han de discernir millor (o almenys, bé, el que seria suficient) i en segon lloc, que estèticament presenti alguna cosa nova i atractiva. Jugueu tot el que vulgueu...

201812 3 ngc6357 JDrudis 

 Imatge 3

 

 201812 4 ngc6357 JDrudis
 Imatge 4

El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm d'obertura (20"), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran, Austràlia, amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

Per a qualsevol pregunta, astre Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.