L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

201810 ImatgesiTecnica cat

La nebulosa d'aquest mes és un clar exemple de les diferents formes de fer una foto d'una nebulosa d'emissió-reflexió. La part de nebulosa de reflexió no apareix en cap dels filtres de banda estreta, de manera que, habitualment, aquestes es prenen en LRGB. El problema és que la part d'emissió (aclaparadorament rogenca) sol aparèixer, en RGB, com bastant cremada i sense estructura aparent.

Una manera d'evitar-ho sol ser prendre-les en banda estreta afegint exposicions llargues de filtre blau (de banda ampla) per captar-ho. Una altra manera, més adequada, és prendre-la en LRGB i en banda estreta. La foto que avui ens ocupa ha estat presa d'aquesta última forma, però descriurem com processar-en tots dos casos.

Si prenem Hα, OIII i B (a més de les clàssiques RGB de curta exposició per captar el color de les estrelles...), la luminància està composta per les tres, donant especial èmfasi a B en les seves zones intenses. El color seria: Hα com a vermell, OIII com a verd i OIII + B + Hα (només 15%) com a blau. En el cas de prendre tots els filtres, la luminància seria una combinació de L, Hα i OIII. En aquest cas, la imatge a Hα ha de dominar aquelles zones on l'estructura es veu amb més detall, passant per sobre de la L. Això es realitza molt fàcilment amb programes que treballen en capes, com el Photoshop. El color s'ha de compondre com a RGB, llavors calibrar el color i extreure cada canal altra vegada (per evitar les desviacions de color). Després barrejar R amb Hα, G amb OIII, i B amb OIII i 15% d'Hα, i compondre el nou color amb aquests nous màsters. Aquest ha estat el procés per a la imatge d'aquest mes.

NGC 3293 és, en realitat, el cúmul obert que apareix just a sota ia la dreta del centre de la foto. Aquest cúmul és extremadament jove. Les seves estrelles es van formar en dues tandes. La primera (que va aportar les estrelles més vermelloses al voltant del cúmul) va passar fa aproximadament 20 milions d'anys (quatre dies, a escala còsmica...) i la segona va ser fa tot just 5-6 milions d'anys. Les estrelles més blaves van ser les formades en aquesta segona tanda. Habitualment, el fort vent estel·lar d'aquestes estrelles molt calentes va buidant els seus voltants, formant cavitats que són evidents. En aquest cas, les estrelles no han pogut tenir prou temps per a això i l'estructura filamentosa de la nebulosa s'aprecia molt bé encara.

El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm (20"), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran (Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.