L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

201707 JMDrudis cat

La foto escollida aquest mes és la de Ω (Omega) Centauri, el cúmul globular més brillant i massiu que orbita la Via Làctia. En el Grup Local hi ha només un cúmul globular que el supera en grandària, Mayall II, localitzat en la galàxia de M 31 d'Andromeda. Ω Centauri posseeix més de quatre milions d'estrelles i hi ha moltes evidències que hi ha un forat negre en el seu centre detectat pel Hubble en 2008; la massa no se li ha determinat amb precisió, però es calcula que està entre 10.000 i 40.000 masses solars. Es tracta d'un cúmul globular amb certes característiques peculiars. Té una edat d'uns 12.000 milions d'anys (dit d'una altra manera: «sempre» ha estat allà ...) i aparentment és el residu que queda d'una galàxia nana absorbida per la Via Làctia fa ja força temps. Tres factors abunden en aquesta teoria: el moviment que presenta en el seu viatge al voltant de la Via Làctia, el fet que no totes les seves estrelles es formessin en la mateixa època, i la seva química (especialment les metal·licitats d'un bon nombre de les seves estrelles és diferent dels cúmuls globulars típics i s'acosta clarament a les de les galàxies nanes).

Una característica curiosa de NGC 5139 és que és el cúmul globular amb nombre més gran de blue stragglers que es coneix. Habitualment en els cúmuls globulars totes les estrelles es formen més o menys al mateix temps. Les estrelles tenen, llavors, un color que es correspon amb la seva massa, seguint la seqüència principal del diagrama d'Hertzsprung-Russell. Les blue stragglers (literalment traduïble com les blaves endarrerides ) són estrelles molt blaves i que no es localitzen en aquest diagrama de forma correcta. La teoria que més plausiblement explica el seu origen diu que es formen per la col·lisió de dos o tres estrelles de les zones de major densitat d'elles, dins el cúmul. Aquesta fusió origina una estrella més massiva i, per tant, més calenta (i més blava), però no des d'un punt d'evolució estel·lar «zero» sinó amb una part important de les estrelles matriu ja evolucionada.

Fotografiar un cúmul globular no és tasca fácil si es tracta d'un cúmul molt brillant com en aquest cas. El problema a vèncer és aconseguir captar i resoldre les estrelles menys brillants tant de les zones més exteriors (per a això es necessiten exposicions més llargues) com de les zones més densament poblades de l'interior (amb exposicions més curtes). Per evitar mostrar gradients en les zones intermèdies es necessiten també exposicions intermèdies. Per a aquesta fotografia, es van prendre (en dues etapes) exposicions de luminància de 60 s, de 120 s, de 300 s i de 600 s. Per RGB es van prendre exposicions de 120, 300 i 600 s. El processat es va realitzar amb CCDStack (el preprocessat) i amb Photoshop 2015.5. En aquest últim cas es van usar màscares molt difuminades en capes diferents amb cada màster integrat de cada temps d'exposició. Amb aquesta tècnica s'aconsegueix obtenir una imatge amb molt detall al llarg de tot el cúmul globular. Un comptatge d'estrelles d'aquesta foto dóna més de 37.000 estrelles. La foto es va prendre amb un telescopi Planewave CDK de 51 cm d'obertura (20"), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO) (Coonabarabran, Austràlia) amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

La propera foto serà NGC 2237, la nebulosa Rosetta. Per a qualsevol dubte o pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.