8 gener 2024
Un equip internacional format per investigadors de l'Observatori de París–PSL ha presentat les primeres observacions de Ganímedes pel telescopi espacial James Webb. Aquests resultats revelen nous detalls sobre la textura i la naturalesa dels components de la superfície gelada de Ganímedes. Ganímedes alberga sota la seva escorça glaçada l'oceà d'aigua líquida més gran del Sistema Solar. Per comprendre la seva formació i composició interna, hem de desxifrar les pistes presents a la superfície del satèl·lit. Els espectres obtinguts en longituds d'ona infraroges pels instruments NIRSpec i MIRI del Webb confirmen que la superfície és força rugosa i que els seus primers micròmetres de gruix són generalment porosos i estan compostos principalment de gel d'aigua cristal·lina i de diòxid de carboni. Les regions polars estan cobertes de més gel d’aigua, especialment en forma amorfa. Aquestes particulars propietats del gel polar podrien explicar-se pel bombardeig de partícules procedents de la magnetosfera de Júpiter, més intens als pols que a l'equador a causa del camp magnètic de Ganímedes. Aquest bombardeig també provocaria la descomposició de l'H2O i la formació de noves molècules, com el peròxid d'hidrogen (H2O2). El terreny situat a l'extrem est del satèl·lit sembla cobert de gebre matutina, tornant-se més sublimat durant el dia. Finalment, el diòxid de carboni (CO2) sembla estar atrapat a la superfície en minerals o sals a latituds baixes i en gel d'aigua a latituds altes. Més informació al PSL.