L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

10 juliol 2017

Dos investigadors de l’Instituto de Astrofísica e Ciências do Espaço (IA3), a Portugal, han descobert evidencies de l’existència de dos tipus de poblacions de planetes gegants. Dels més de 3.500 planetes descoberts fins ara, la majoria són rocosos com la Terra, però existeix una població de planetes gegants amb masses superiors a la de Júpiter. Es creu que hi ha dos mecanismes possibles per a formar planetes gegants. El primer, denominat procés d’acreció d’un nucli, sosté que primerament es forma un nucli rocós sobre el qual s’origina el planeta gegant. El segon suggereix que es formen inestabilitats en el disc protoplanetari que originen acumulacions de gasos que després es contrauen per a formar els planetes. L’estudi suggereix que els dos processos actuen en funció de la metalicitat de les estrelles. Les estrelles riques en metalls formen planetes de fins a 4 masses de Júpiter per el primer mecanisme, mentre que les estrelles pobres en metalls formen planetes amb masses de entre 4 i 20 la de Júpiter pel segon mecanisme. Més informació a l’Instituto de Astrofísica e Ciências do Espaço.