L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

14 setembre 2022

noticia espital estrelles2022 09 14Dos equips independents han trobat estrelles joves distribuïdes en una espiral que té el centre al nucli del cúmul massiu d'estrelles NGC 346 al Petit Núvol de Magalhães. El braç exterior de l'espiral pot estar alimentant la formació estel·lar quan el gas i les estrelles es mouen de manera similar a la d'un riu. Es creu que aquesta pot ser una forma eficient d'impulsar el naixement d'estrelles. El Petit Núvol de Magalhães té una composició química més simple que la Via Làctia, cosa que la fa similar a les galàxies que es troben a l'Univers més jove, quan els elements més pesats eren més escassos. Aprenent com es formen les estrelles al Petit Núvol de Magalhães ens pot donar informació de l'intens naixement estel·lar durant el "baby boom", una època situada entre dos i tres mil milions d'anys després del Big Bang. Un dels equips va fer servir el Telescopi Espacial Hubble, de la NASA/ESO, mesurant els canvis en les posicions de les estrelles durant 11 anys. L'altre equip va utilitzar el Very Large Telescope (VLT), de l'ESO, per mesurar les velocitats radials de les estrelles. Tots dos equips van arribar a la mateixa conclusió de forma independent. Més informació al Hubble.