L'ASTRONÒMICA

La nebulosa d'aquest mes, igual que la del mes passat, és una nebulosa formada per ejecció de massa per part d'una estrella massiva. De fet, en la fotografia d'aquest mes, apareix bastant més que NGC 6164 i NGC 6165. NGC 6164 està a la zona central d'emissió (vermella) i és la meitat inferior (nord) de la nebulosa rectangular. NGC 6165 és la meitat superior (sud). A més d'aquestes «dues» nebuloses (així van ser catalogades al principi, tot i que físicament es tracta de dues zones de la mateixa nebulosa), s'observa una bombolla blavosa, corresponent a una ejecció de massa de la primera «ona» que és molt rica en OIII, i d'aquí el color blavós. A la zona dreta s'observa la nebulositat de fons que, en el seu moment va crear l'estrella central de NGC 6164-5.

Un quart factor és que la bombolla de la primera ejecció de massa està ja xocant amb el medi interestel·lar (la nebulositat rica en hidrogen del fons), començant a augmentar la seva temperatura i, per tant, a emetre en la línia d'Hα (tonalitat lleugerament vermellosa de la zona superior dreta de la bombolla). Aquesta petita zona ressalta enormement la tonalitat blavosa i li dóna un fort atractiu estètic. L'enquadrament d'aquesta foto es va fer per poder captar aquests factors.

L'estrella central, HD 148937, és una estrella peculiar. Pertany al tipus O6,5f, un tipus del qual només es coneixen cinc estrelles, tres a la nostra galàxia i dues al Núvol Petit de Magallanes. Té una massa d'aproximadament 40 masses solars (de fet és una binària espectroscòpica) i, a causa d'això, posseeix una temperatura superficial molt alta (superior als 30.000ºC). Aquestes característiques fan que tingui una vida molt curta. Es calcula que té una edat de quatre milions d'anys (la mil·lèsima part de l'edat del nostre Sol) i que li queden, com a màxim, uns dos o tres milions més abans d'explotar, molt probablement, com una supernova. L'estructura interior de la zona central de NGC 6164-5 no és la d'una simple ejecció de massa. La complexitat que s'observa es deu a diversos factors: el fet de ser un estel binari, la rotació intrínseca dels seus components i la presència de camps magnètics molt forts.

Una vegada dit tot això, a l'hora de prendre-les vaig tenir en compte l'enquadrament i la vaig prendre en banda estreta amb la finalitat de mostrar millor l'estructura fina de les dues nebulositats. La zona central és rica en nitrogen, però les preses separades d'Hα de 3 nm i NII no van aportar cap novetat, pel que vaig optar per prendre-les amb un filtre Hα de 5 nm, que abasta les dues emissions. També vaig prendre OIII, però no SII, atès que no és esperava cap emissió específica en aquesta banda. Com sempre, les estrelles van ser preses en RGB d'exposició curta. L'exposició total va ser de 17,5 hores (Hα 16x30 minuts; OIII 16x30 minuts i RGB 6x5 minuts de cada filtre).

Es poden trobar alguns detalls addicionals a: https://astrodrudis.com/ngc-6164-and-NGC-6165 and-NGC-6165

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.