L'ASTRONÒMICA

NGC 1360 és una preciosa, però xocant, nebulosa planetària situada a la constel·lació de Fornax. El seu poètic nom va ser, aparentment, suggerit per un americà resident al sud de Portugal, Tony Evans. La veritat és que el nom d'aquest ocell li quadra moltíssim; a la imatge es pot veure un niu de pit-roig americà (urdús migratorius, de la mida d'una merla europeu), i l'altra mostra un exemplar d'aquest ocell molt abundant a la zona on viu a (Pennsylvania).

Tornant a l'astrofotografia, NGC 1360 té una declinació (-25º) que la fa relativament assequible als telescopis situats en latituds de 40 graus N, però té unes característiques que requereixen una mica de sofisticació a l'hora de captar la totalitat de detalls.

Aquesta nebulosa, situada a 1.500 anys llum, no va ser descoberta fins a 1868, malgrat la seva mida considerable (11 arcmin), per l'astrònom alemany Friedrich Winnecke i presenta tres propietats remarcables: la primera és que l'emissió principal és la d'oxigen, en lloc de la d'hidrogen, la qual cosa li dóna aquest color tan propi (per cert, als Estats Units es comercialitza el color «ou de pit-roig» per a tot tipus de pintures ...). L'emissió d'hidrogen és feble i es circumscriu a la zona central i al jet superior, en lloc de distribuir-se en capes com és freqüent.

La segona característica notable és que l'estrella central de la nebulosa planetària és doble. Fa anys que es sospitava d'això, ja que el camp magnètic que posseeix és molt intens, però no va ser confirmat fins molt recentment, al setembre de 2017. Es tracta de dues nanes blanques de masses 0,5 i 0,7 masses solars.

La tercera propietat important és que emet dos jets oposats; en el superior té una emissió molt intensa en la línia del nitrogen II (661,1 nm). Es pot acumular aquesta emissió (al costat de la de Hα) prenent-les amb un filtre de Hα (656 nm) de pas més aviat ample (7 a 10 nm), però llavors queda una mica desdibuixat. Per destacar bé aquesta emissió és necessari utilitzar separadament un filtre de NII de 3 nm i un filtre de Hα també de 3 nm a fi de no prendre aquesta emissió de NII. Aquest mecanisme permet discernir les dues emissions, però més important: permet obtenir imatges més nítides del jet.

La foto va ser una col·laboració amb Don Goldman (ell havia pres imatges d'aquesta nebulosa en 2013 i va aportar amablement una part de les subframes de OIII). Les preses es van fer amb els filtres OIII de 3 nm (12 hores, 24 imatges de 30 minuts), Hα de 3 nm (6 hores, 12 imatges de 30 minuts) i NII de 3 nm (7 hores, 14 imatges de 30 minuts ). Les fotos en RGB (1 hora en total) per a les estrelles circumdants completen les 26 hores d'exposició dedicades a aquest objecte). El processat es va fer amb CCDStack i Photoshop CC 2018, com és habitual. És de destacar que, donada la poca lluminositat de l'objecte, el processat realitzat va ser molt poc (o gens) agressiu respecte de la nitidesa per evitar que aflorés el soroll de fons.

El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm d'obertura (20 "), f / 6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran, Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.