L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres 26 d’abril a les 20h:
DINS LA LLARGA OMBRA DE LES MUNTANYES LUNARS, per Carles Schnabel

conferencia 26abril

El passat 4 de gener una dotzena de valents astrònoms varen desafiar el fred del Moianès per assistir a l'espectacular ocultació rasant d'una estrella per la Lluna. Explicarem els preparatius, els registres i la reducció dels resultats.

 

 

Carles Schnabel és llicenciat en biologia i es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Es membre actiu de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, ex-director científic i actual coordinador de les observacions d’ocultacions. També col·labora en l’elaboració d’efemèrides per a la revista ASTRUM


Dimecres 3 de maig a les 20h:
RESSONÀNCIES, per Lluís Tomàs

conferencia 03maig

Tant en astronomia de posició com en astrofísica nuclear hi ha una gran quantitat de fenòmens de ressonància, com són els forats de Kirkwood, la sismologia solar i estel·lar, el límit de Roche, l'aparentment estranya llei de Titius-Bode, la baixíssima probabilitat de la formació del carboni i l'oxigen (indispensables per la vida) i les ressonàncies de qualsevol sistema planetari estable, incloses les recents descobertes de planetes del sistema TRAPPIST-1, que no semblen gaire estables. 

Lluís Tomàs és llicenciat en ciències econòmiques. Observador durant 20 anys a l'institut d'Astrofísica de Canàries, a l'Observatori del Teide. Especialitzat en gnomòtica.


Dimecres 10 de maig a les 20h:
USANT HISTÒRIES DE LA FORMACIÓ ESTEL·LAR I RR LYRAE PER ESTUDIAR L'UNIVERS PRIMITIU, per Carme Gallart

conferencia 10maig

Les galàxies del Grup Local ens ofereixen la possibilitat d'estudiar les condicions de la seva formació i la seva evolució en gran detall. Podem observar estrelles individuals tan velles com l'Univers, i obtenir la seva edat i la seva composició química amb una gran precisió, inassolible en galàxies més llunyanes. Veurem com les històries de formació estel·lar precises que es poden obtenir per a aquestes galàxies, així com les propietats pulsacionals de les variables RR Lyrae, ens proporcionen informació molt valuosa sobre l'origen dels diferents tipus de galàxies nanes i sobre el procés de formació dels halos de les galàxies espirals grans com la Via Làctia.

Carme Gallart és doctora en astrofísica per la Universidad de La Laguna (IAC). Ha realitzat estades postdoctorals als Observatorios Carnegie, en Pasadena (Estats Units), i a la Universitat de Yale, en un programa de col·laboració amb la Universitat de Xile. Va tornar al Institut d'Astrofísica de Canàries en 2002 amb un contracte Ramon y Cajal i actualment és investigadora titular en aquest institut.
Durant la seva època d'estudiant de batxillerat va ser membre de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i del Grup d'Estudis Astronòmics.

Dimecres 17 de maig a les 20h:
ULLS AL CEL: HISTÒRIA DELS SATÈL·LITS ESPIA, per Rafael Clemente

conferencia 17maigUn dels primers projectes de l'era espacial, encara abans del llançament del Sputnik, va ser precisament la construcció d'un satèl·lit de reconeixement fotogràfic. Donarem un repàs a l'història i l'evolució d'aquests aparells, més semblants ja a un telescopi orbital que a una mera càmera. 

 

 

Rafael Clemente és enginyer industrial. Fundador i primer director del Museu de la Ciència de Barcelona (actual CosmoCaixa). Com a divulgador científic ha escrit dos llibres i nombrosos articles sobre exploració espacial en els diaris La Vanguardia, El País, i Ara, aixó com col·laboracions en RAC1 i la SER

Dimecres 24 de maig a les 20h:
FORATS NEGRES DE SOBRETAULA, per Isabel Fernández

conferencia 24maigDes de la fotònica, és a dir, la llum, podrem veure i entendre millor el camp de la gravitació anàloga on s'estudien fenòmens de relativitat general, com els forats negres. Gràcies als metamaterials podem estudiar la possibilitat de construir un sistema que reprodueixi parts del nostre Univers al laboratori

 

 

Isabel Fernández és graduada en física per la UB; després va fer un màster de fotònica i actualment està fent el doctorat treballant en el camp de la gravitació anàloga. Aquesta investigació ja va començar a partir del treball de final de grau i ha pogut seguir treballant en diferents aspectes del mateix tema des de llavors.


Dimecres 31 de maig a les 20h:
ASTRONOMIA I BIG DATA: LA CIÈNCIA AMAGADA ENTRE QUANTITATS ASTRONÒMIQUES DE DADES, per Nadia Tonello

conferencia 31maig

Quan pensem en quantitats "astronòmiques" d'informació estem pensant en el que avui dia anomenem "Big Data". L'astronomia sempre ha estat una ciència de Big Data, però en els últims anys han nascut nous reptes per als astrònoms, donat el ràpid augment de la velocitat en què els instruments astronòmics poden produir noves dades. Veurem com es pot fer ciència a partir d'enormes quantitats d'informació i com en el Port d'Informació Científica gestionem i analitzem les dades d'alguns grans projectes d’astrofísica i cosmologia

Nadia Tonello és llicenciada en física per la Universitat de Pàdua (Itália); és doctora en ciències naturals per la Universitat Tècnica de Munich (Alemanya). Des de 2009 treballa en el Port d'Informació Científica, el centre de dades de l'Institut de Física d'Altes Energies a Bellaterra. És investigadora i contacte científic per al projecte "PAU Survey" i per al projecte "Euclid" de l'Agència Espacial Europea.


Dimecres 7 de juny a les 20h:
TEORIA DEL CAOS: APLICACIONS PER L'ASTRONOMIA I PER LA VIDA, per Alfonso Alarcón

conferencia 07 juny 310

La teoria del caos és una teoria matemàtica que té influencia en camps tan diversos com la meteorologia, la biologia, la física o l'economia. Es basa en què petites variacions en les condicions inicials d'un sistema complex tenen repercussions en els seus resultats a llarg termini, fent aquests resultats imprevisibles. En aquesta conferència es parlarà de les principals idees d'aquesta teoria i es donaran algunes aplicacions per l'astronomia.

Alfonso Alarcón és doctor en enginyeria electrònica, llicenciat en ciències físiques i master en nanotecnologia. Va realitzar un post-doctorat a la Universitat de Paris XI. La seva investigació es va centrar en l'estudi de la modelització de dispositius electrònics sotmesos a fenòmens quàntics. Col·labora amb l'Agrupació Astronòmica de Sabadell com a professor de cursos i pronunciant conferències.


Dimecres 14 de juny a les 20h:
HISTÒRIA DE L’ELECTRICITAT: DE VOLTA A FARADAY, per Andreu Valls

conferencia 14 juny 310

Les pedres que atrauen ferro, els pèls de punta, les tempestes amb llamps i trons. Hem conviscut de sempre amb aquests familiars i alhora incomprensibles fenòmens. Ara a cada llar tenim pel cap baix no menys de deu motors elèctrics i no sabem què fer quan se’n va la llum. L’objecte d’aquesta conferència és analitzar els descobriments essencials que tres o quatre genis de la física van fer entre 1800 i 1833 i que van canviar per sempre més la nostra quotidianitat.

Andreu Valls és enginyer industrial. Professionalment ha treballat en el camp de l’electrònica i la informàtica aplicada al control industrial. Actualment centra el seu interès en la divulgació de la ciència i la tecnologia.


Dimecres 21 de juny a les 20h:
EL FIL DE LES NOTÍCIES DEL DARRER ANY, per Raimon Reginaldo

conferencia 21 juny 310

Per acabar el curs de conferencies seguirem el fil d‘algunes de les notícies esdevingudes al llarg del darrer any. El seguirem cap endarrere i veurem allò que ha passat i, quan convingui, cap endavant per veure allò que pot passar.

 

 

Raimon Reginaldo és llicenciat en ciències físiques, ex vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i col·laborador habitual en cursos i conferències.