L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 19 setembre de 2018:
ELS PRIMERS TEMPS DEL NOSTRE PLANETA, per Francesc Lozano

Confer 19 setembreDes de les primeres empremtes de vida a la Terra, passant pel domini dels archaeas i l’aparició dels eubacteris, fins a arribar als ferros bandats i els dipòsits d’hematites o el reactor nuclear d’Oklo; per la teoria de la simbiogènesi i els misteris de Rodínia o la «Snow Ball Earth», ens portaran en un viatge en el temps cap a l’alba del planeta més singular de tots els coneguts fins ara, el nostre.

 

Francesc Lozano és biòleg, màster en humanitats i professor de medi ambient i sostenibilitat a la Universitat Ramon Llull. «Speaker» i consultor internacional.


Dimecres, 26 de setembre de 2018
NANOSATÈL-LITS I LA DEMOCRATITZACIÓ DE L'ESPAI, per Joan Saladich

Confer 26 setembreEn l'última dècada una nova generació de satèl·lits ha guanyat pes dins el sector espacial. Gràcies a la miniaturització tecnològica i a la reducció de costos, constel·lacions de satèl·lits de la mida d'una caixa de sabates s'estan posicionant en el que serà l'anomenada democratització de l'espai. Debatrem sobre com s'està fent negoci en l'espai gràcies a noves capacitats tecnològiques, a més de les potencials conseqüències que aquest podria comportar.

Joan Saladich és enginyer superior en geologia. Té un màster en gestió d'empreses industrials i va fer la seva tesina sobre un prototip d'un equip de captura de CO2 per a aplicacions d'extracció de petroli. Actualment és cap de projectes a l'empresa Aistech, especialitzada en nanosatèl·lits, situada a Castelldefels.


Dimecres, 3 d'octubre de 2018
A QUINA VELOCITAT S'EXPANDEIX L'UNIVERS?, per José Luis Bernal.

Confer 03 octubre310La velocitat d'expansió de l'Univers torna a ser una incògnita que pot ser clau en el futur de la cosmologia. Les mesures d'aquesta velocitat a l'Univers proper no coincideixen amb els valors que s'obtenen de les observacions del fons de radiació de microones si s'utilitza el model cosmològic estàndard que, d'altra banda, descriu amb una precisió increïble la resta d'observacions. Aquest és un tema crucial en cosmologia, atès que pot ser la pista de que el model cosmològic actual és insuficient i que hi ha una nova física que hem de descobrir i descriure per comprendre l'Univers.

José Luis Bernal és cosmòleg i està fent el doctorat a la Universitat de Barcelona i a l'Institut de Ciències del Cosmos centrant-se en diversos temes relacionats amb l'estudi de l'energia fosca, la matèria fosca i la física dels orígens de l'Univers.


Dimecres, 10 d'octubre de 2018
L’ESTADÍSTICA COM A GRAMÀTICA DE LA CIÈNCIA, per Jaume Llopis

Confer 10 octubre310

La ciència té per objectiu conèixer la realitat en tots els seus nivells. No obstant això, sempre és una construcció i una presa de decisió humanes; per tant amb les seves limitacions. Es basa en accions com observar, experimentar, decidir, seleccionar, sistematitzar. L'estadística constitueix la gramàtica d'aquest procés perquè és la que proporciona els elements bàsics d'aquesta activitat constructiva. I ho fa a través d'un mecanisme anomenat "contrast d'hipòtesis". A través d'exemples s'explicarà en què consisteix i quin és el seu funcionament.

Jaume LLopis és llicenciat en matemàtiques, medicina, biologia, filosofia, filologia hispànica i dret. Doctor en lingüística. Forma part del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona.


Dimecres, 17 d'octubre de 2018
UN LLAC SUBGLACIAL A MART? per Jordi L. Gutiérrez

Confer 17 octubre310

Recentment s’ha anunciat la descoberta d’un llac sota el casquet polar sud de Mart. De confirmar-se podria convertir-se en un dels indrets més apropiats per cercar vida a Mart. Compararem aquest possible llac amb els seus anàlegs terrestres, especialment el llac Vostok, a l’Antàrtida, així com amb els oceans d’Europa i els jets d’Encelade.

 

Jordi L. Gutiérrez és astrofísic i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Investigador en evolució estel·lar (estrelles AGB de baixa metalicitat) i en femtosatèl·lits (satèl·lits de menys de 100 grams de massa).


Dimecres, 24 d'octubre de 2018
MISSIÓ GAIA – ESTAT DE LA MISSIÓ I EL CONTINGUT DEL SEGON ARXIU, per Eduard Masana

Confer 24 octubre310

La missió GAIA compta amb la col·laboració activa de la Universitat de Barcelona. El primer arxiu va  revelar informació de dos milions d'estrelles. El segon arxiu amplia el coneixement a 1.300 milions d'estrelles tant de la nostra galàxia com de galàxies veïnes. També aporta dades d'una altra naturalesa molt interessants.


 

Eduard Masana és investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, membre del Departament d'Astronomia i Meteorologia i també de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.


Dimecres, 31 d'octubre de 2018
LA MISSIÓ PLATO DE L’ESA: LA CERCA D’EXOPLANETES CONTINÚA, per Gerard Vives

Confer 31 octubre310

Fent un esforç que ajunta equips europeus de molts països, l'Agència Espacial Europea està preparant una missió, PLATO, per a cercar exoplanetes on hi pugui haver vida. Per a fer-ho es llançarà el 2023 o 2024 un satèl·lit equipat amb diverses càmeres i sensors que observaran tots els racons de la Via Láctia, incloent darrere d'estrelles, analitzant les oscil·lacions de cada exoplaneta durant les seves òrbites per a determinar-ne les propietats i veure quin d'ells podria ser habitable.

Gerard Vives és enginyer tècnic en sistemes de telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), enginyer superior en electrònica per la UPC i enginyer superior en telecomunicacions i en Microelectrònica per l‘ENST-École nationale supérieure des télécommunications de Bretagne, Brest (França).