L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

 

Dimecres, 17 de gener de 2017, a les 20 h:
RECEPTA PER A UN UNIVERS, per Ignacio Llorens

Confer 17gener 310

¿Quin és l'origen i quin el destí de l'Univers? La resposta depèn del seu contingut. La teoria cosmològica, amb l’equació de Friedmann, ens permet fer els càlculs que expliquen la història de l'Univers segons les proporcions de matèria i energia que omplen l'espai. Amb ajuda de l'ordinador, obtindrem resultats quantitatius que ens permetran descobrir la història més probable segons les dades actuals, així com escenaris alternatius amb diferents composicions.

Ignacio Llorens és enginyer industrial. Aficionat a l'astronomia des de fa molts anys, especialment a l’astrofotografia i cosmologia. Abans de començar la seva carrera professional, la seva primera feina va ser a l'Observatori del Colegio Nacional de Buenos Aires. 


Dimecres, 24 de gener de 2018, a les 20 h:
ELS PRIMERS TEMPS DEL NOSTRE PLANETAper Francesc Lozano.

Confer 24gener 310

Des de les primeres empremtes de vida a la Terra, passant pel domini dels archaea i l’aparició dels eubacteris, fins a arribar als ferros bandats i els dipòsits d’hematites o al reactor nuclear d’Oklo; per la teoria de la simbiogènesi i els misteris de Rodínia o la Snow Ball Earth, ens portaran en un viatge en el temps cap a l’alba del planeta més singular de tots els coneguts fins ara, el nostre.

.  

Francesc Lozano és biòleg, màster en humanitats i professor de medi ambient i sostenibilitat a la Universitat Ramon Llull. “Speaker” i consultor internacional.


Conferència especial en el marc de la jornada ACOSTA'T A L'ASTRONÒMICA

Dissabte, 27 de gener, a les 18 h:
LES ONES GRAVITACIONALS, per Jordi Miralda.

Confer 27gener

L'any 1917 Albert Einstein va predir que a l'Univers devien existir ones de l'espai-temps, ones gravitacionals. Gairebé 100 anys després, el 2015 es van detectar per primera vegada en els observatoris LiGO dels Estats Units. Dos anys després ja se n'han detectat sis, totes elles fruit de la fusió de dos forats negres o dues estrelles de neutrons. 

.  

Jordi Miralda és doctor en astrofísica per la Universitat de Princeton. Després de diferents estades per diferents universitats del món, des de 2005 és investigador ICREA a la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centren en la formació de les galàxies i la seva distribució a gran escala a l'Univers, la composició i evolució de l'Univers, les galàxies de nucli actiu i la formació dels forats negres supermassius, entre d'altres.   

 

Dimecres, 31 de gener de 2018, a les 20 h:
EUCLID, LA MISSIÓ EUROPEA PER ESTUDIAR EL COSMOS, per Francisco Javier Castander.

Confer 31gener 310

Euclid es una missió de l’Agencia Espacial Europea destinada a l’estudi del cosmos. Té previst el seu llançament a finals del 2020 i estudiarà la geometria de l’Univers i com es creen les seves estructures, per intentar esbrinar en què consisteix l’energia fosca que accelera l’Univers.

 

.  

Francisco Javier Castander és científic titular de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC–CSIC). Els seus estudis se centren sobretot en l'estructura i l'evolució dels cúmuls de galàxies, galàxies, lents gravitatòris i l'estructura a gran escala de l'Univers.  


Dimecres, 7 de febrer de 2018, a les 20 h:
L’UNIVERS DE RAIGS GAMMA, per Josep Maria Paredes.

Confer 07 febrer 310

Fins l'any 1932, el coneixement de l'Univers s'havia basat en observacions òptiques. El desenvolupament científic i tecnològic al llarg del segle XX ha permès poder observar-lo en tot l'espectre electromagnètic, estenent la finestra observacional d’ones ràdio a raigs gamma i s’han descobert els quàsars, les erupcions de raigs gamma (GRBs) o la radiació de fons de microones. Ens centrarem en la part de l’espectre més energètica i més jove, els raigs gamma.
  

Josep Maria Paredes és catedràtic d'astronomia i astrofísica de la Universitat de Barcelona (UB), on lidera el grup d'Astrofísica d'Altes Energies. Actualment és director del Departament de Física Quàntica i Astrofísica (UB) i director científic de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Ha obtingut nombrosos premis, com el Premi Extraordinari de Doctorat fet sobre ràdio estrelles. El Premi Ciutat de Barcelona 2000 a la investigació científica per la descoberta del primer microquàsar emissor de raigs gamma d’alta energia de la nostra galàxia. En 2007 va ser distingit com a membre corresponent de Recerca del CONICET (Argentina) i posteriorment va ser guardonat amb l'ICREA Acadèmia 2010.


Dimecres, 14 de febrer de 2018, a les 20 h:
LA MATÈRIA FOSCA, per Xavier Luri.

Confer 14 febrer 310

Què és la matèria fosca? Si no la veiem, com és que en podem parlar? Farem una revisió dels fonaments observacionals d’aquest concepte i l’estat actual del seu coneixement. 

 

 

.  

Xavier Luri és professor d’astronomia i astrofísica. Ha participat en la missió espacial Gaia, que està creant el mapa més gran que s’ha fet mai de la nostra galàxia, amb més de mil milions d’estrelles. Autor de més de cent publicacions científiques, ha participat en més de cinquanta projectes de recerca i ha rebut diversos premis d’investigació i divulgació, entre els quals destaca el del concurs Ciència en Acció, pel vídeo «Gaia: el satèl·lit».


Dimecres, 21 de febrer de 2018, a les 20 h:

SISMOLOGIA DEL NUCLI CENTRAL DEL SOL, per Teodoro Roca-Cortés.

Confer 21 febrer 310

L’heliosismologia ha aconseguit mesurar amb molta precisió l'estructura dinàmica de les zones radiativa i convectiva solars utilitzant les ones acústiques que es produeixen al Sol. Nogensmenys, al nucli (amb menys ones i més ràpides) cal utilitzar les ones de gravetat que es produeixen allà, sent aquestes molt difícils d'observar i mesurar. Les observacions que s'estan fent des de la Terra i des de l'espai (SOHO) no donen encara resultats concloents. Una nova forma d'utilitzar aquestes dades sembla confirmar que el nucli del Sol gira quatre vegades més ràpidament que la superfície.

Teodoro Roca-Cortés és catedràtic de la Universitat de la Laguna (ULL) des de 1985, i investigador de l’Institut d’Astrofisica de Canaries (IAC) des dels seus començaments en 1975. Expert en heliosismologia i astrosismologia havent publicat més de 220 articles i contribucions en congressos internacionals. Ha participat en mes de 30 projectes internacionals de recerca que han involucrat experiments des de Terra i des de l'espai (ESA i NASA), sent l'investigador principal en més de la meitat. Ha estat conseller i assessor en diversos comitès de l'Agència Europea de l'Espai i en els plans nacionals de recerca. Ha estat vicerector, degà de la Facultat de Física, director del Departament d'Astrofísica de la ULL i coordinador d'ensenyament del IAC. Ha contribuït a la divulgació de l'astronomia amb cursos, articles, jornades i conferències en escoles, instituts, associacions i al públic en general. És membre de nombre de la Real Acadèmia Canària de Ciències. 


Dimecres, 28 de febrer de 2018, a les 20 h:
EL NOSTRE ORIGEN CÒSMIC, ORIGEN DELS ELEMENTS QUÍMICS, per Inma Domínguez.

Confer 28 febrer 310

Els mateixos elements que estan presents en els objectes de les nostres cases, el nostre cos o la Terra formen també el Sol, un meteorit o una galàxia llunyana. Què ens indica aquesta universalitat? On es va formar l'hidrogen de l'aigua dels oceans, l'oxigen que respirem, el calci dels nostres ossos, o el ferro? Com ha estat l'evolució química de l'Univers, des del Big Bang a la vida que coneixem? 

.  

Inma Domínguez és catedràtica d'astronomia i astrofísica en el Departament de Física Teòrica i del Cosmos de la Universitat de Granada. Es va doctorar per la Universitat de Barcelona el 1991. És autora de més de cent articles de recerca els temes de la qual inclouen evolució estel·lar, nucleosíntesis, astrofísica nuclear, supernoves, cosmologia i astropartículas. Ha estat membre de diversos comitès internacionals; entre ells, el comitè «Stellar Constitution» de la Unió Astronòmica Internacional. Aquest any ha publicat el llibre «Supernoves. El brillant final d'un estel» editat per RBA.