L'ASTRONÒMICA

El nostre col·laborador d'aquest mes, Carles Labordena, és un soci "històric" que molts coneixem personalment per les seves visites a Sabadell, sobretot en les Convencions d'Observadors. Molts altres el coneixen per llegir els seus escrits en "Astrum" sobre el que és la seva passió astronòmica principal: els cometes. Però de Carles podem dir moltíssim més...

Si hi ha alguna cosa que el caracteritza és el seu entusiasme per l'observació. Ens referim a l'observació en majúscules i d'àmbit generalista. Però no és que els seus treballs per ser diversos siguin superficials. Carles Labordena és un observador constant al cent per cent. El seu objectiu fonamental és el seguiment detallat i en visual de cometes i estrelles variables, però també gaudeix dels planetes, la Lluna, les ocultacions, el cel profund, els estels dobles, l'observació solar, els eclipsis... No se li escapa res del firmament. La seva observació és gairebé sempre visual pel que potser algú podria pensar: "clar, per la seva veterania és poc donat a innovar en la seva forma de treballar". Res més lluny de la realitat. Carles Labordena fa bones fotografies amb càmera DSLR i amb càmera CCD, i efectua mesures astromètriques i fotomètriques d'estels. El que passa és que on realment gaudeix és en l'observació visual i per això fa bé en invertir-hi la major part del seu temps astronòmic, sense desmerèixer el seu interès addicional per les tècniques avui més de moda.

Fa uns dies vaig mantenir una entrevista telefònica amb ell que passo a transcriure a continuació.

Com va començar la teva afició?

De nen vivia a Barcelona i estava aclaparat per la carrera espacial. Acudia a una biblioteca del meu barri i vaig començar a llegir un llibre que em va fascinar: "Astronomia Popular" de Camille Flammarion.

I com vas saltar a l'observació?

Tenia una gran curiositat. En una òptica del barri em van proporcionar unes lents i un ocular senzill. Amb un tub de cartró em vaig construir una ullera precaria... de fet 'dir precaria és poc! Observava des d'una finestra del meu pis on amb prou feines podia veure la zona nord del firmament. Aquí va començar tot.

Una mica precari, però propi de l'època i del començar amb mitjans molt limitats.

Crec que això reforça l'afició i vius amb més il·lusió els reptes d'observació que vas assolint. Uns anys després em vaig fer soci de l'Agrupació i va ser llavors quan vaig adquirir un telescopi al que li vaig treure molt de suc: un reflector "Tasco" de 115mm d'obertura.

Això era un clàssic en aquesta època...

Vaig observar planetes... sobretot Júpiter i Mart els esbossos enviava a l'Agrupació, al Josep Maria Gómez. També vaig començar a gaudir amb el seguiment d'estrelles variables amb uns prismàtics.

I després què va passar?

Hi va haver un parèntesi d'índole professional i familiar. Vaig acabar els meus estudis de Medicina i l'especialitat de Pediatria. Vaig trobar feina a Castelló on vaig fixar la meva residència i on vaig criar els meus dos fills.

Aquests parèntesis són normals en molts aficionats a l'astronomia... però tu ets metge i saps bé que si algú està infectat, la malaltia pot aparèixer de nou...

Ha, ha, ha. És veritat. Plenament integrat a Castelló, vaig adquirir un Celestron de 8 polzades, telescopi que m'està rendint de manera extraordinària i vaig continuar amb les meves observacions. Vaig començar a gaudir de l'observació d'estels.

No obstant això, els prismàtics no els tenies oblidats...

És clar que no. De fet és l'instrument que més ús, sigui amb els estels o amb les estrelles variables. Posteriorment vaig adquirir un Celestron de 9 polzades i quart, però el de 8 polzades, més fàcil de transportar, segueix sent el telescopi que ús amb major freqüència.

Seguies en contacte amb nosaltres a Sabadell, però vas tenir la fortuna de trobar aficionats a l'astronomia a Castelló.

És cert que l'observació en soledat pot ser interessant però el seu valor es multiplica molt més si la pots compartir amb companys d'afició. Em vaig fer soci de la Societat Astronòmica de Castelló amb la qual col·laboro sovint. Fem sortides d'observació freqüents buscant bons cels que trobem no molt lluny de Castelló.

Passem als estels... ¿d'on va sorgir l'interès per aquests astres?

Ve de lluny. Per exemple, del meu primer cometa. Vaig quedar sorprès en els anys 70 amb el cometa Kohoutek. La seva llarga cua em va fascinar i això que no va aconseguir ni de lluny les expectatives que havia creat.

Buff... jo també ho vaig gaudir des de Sabadell...

Però això no va ser res comparat amb el Hale-Bopp i amb la llarguíssima cua del Hyakutake... a partir d'aquí les meves observacions de cometes han estat constants.

Què observes en un cometa?

La seva magnitud, característiques, mesuro la cua, la cabellera, etc. Els mesuraments els envio a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, a l'ICQ, a la LIADA, a la BAA, a un observador japonès especialitzat anomenat Yoshida i a la llista de correu "cometas-obs" que fa una important tasca de coordinació.

I pel que fa a les estrelles variables?

Els meus mesuraments van a la AAVSO a més d'enviar-les a la Astronòmica.

Si haguessis de esmentar les observacions que més t'han impressionat Quines destacaries?

Pel que fa als cometes, sens dubte em van impactar els de la dècada dels 90: Hyakutake i Hale Bopp, realment impressionants, tot i que he gaudit de moltíssims més. També destaco els eclipsis totals de Sol que vaig poder observar en els meus viatges a Hongria, Turquia i la Xina.

Carles Labordena es manté en silenci uns segons, sembla dubtar entre diversos objectes més, fins afegir finalment:

...I l'ocultació rasant de d'Aldebaran per la Lluna...

En definitiva... què et fascina de l'observació astronòmica?

La possibilitat de detectar canvis; variacions en els objectes, sigui en els cometes com en les estrelles variables o en les superfícies planetàries...

Crec que un autèntic especialista de l'observació pot aportar molt. No només amb amb les teves observacions. També en aconsellar als nous. Quins consells els donaries?

En primer lloc que es fes soci d'una associació d'observadors, com les de Sabadell o la de Castelló. Observar en companyia és molt gratifícant i et permet aprendre molt dels altres i escurçar la corba d'aprenentatge. Crec que cal començar amb unes cartes celestes, observant a ull nu i amb uns prismàtics. No és bo voler anar massa de pressa. És millor deixar les tècniques fotogràfiques i els programes informàtics per a més endavant. Ja arribessin, però és bo consolidar una bona base.

Bons consells, encara que avui sembla que molts s'inicien amb els telescopis informatitzats com a primer instrument... Per cert, ¿quins són els teus projectes de futur?

M'agradaria assajar el seguiment de variables amb CCD i filtres. Però el que m'agrada és seguir observant visualment.

Moltes gràcies, ha estat un plaer parlar amb tu: un observador de cap a peus.