L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

L'últim al FORUM

JordiPresaSi haguéssim de definir al nostre col·laborador del mes amb una sola paraula, tasca que és gairebé impossible, m'atreviria a provar amb una: «constància».

Jordi Presa és un home constant i persistent en les coses importants de la vida. Va estudiar arquitectura tècnica i, encara que mai ha exercit de forma exclusiva la professió, sempre ha estat una part important de la seva vida, l'ha gaudit a temps parcial i, qui sap, potser pugui dedicar-li temps de forma més o menys regular quan es jubili.

D'altra banda la seva professió, com a empleat d'una important entitat financera, és una altra mostra d'estabilitat: 46 anys treballant en el mateix banc. Bé, les circumstàncies han anat variant i el banc ha canviat diverses vegades de nom, però el Jordi sempre ha estat fidel a la plantilla del mateix.

Pel que fa a les seves aficions, és una persona polifacètica. Li interessa la meteorologia, la mineralogia i els fòssils. Però la seva debilitat és l'astronomia, l'afició és igualment estable i constant. Per comprovar-ho els proposo aquesta prova: triïn a l'atzar un divendres dels últims deu anys. Comprovin mitjançant alguna web de meteorologia si aquell divendres va estar aclarit a Sabadell. Si és així, no tinguin cap dubte: Jordi Presa estava aquell dia a l'observatori de la Astronòmica prenent imatges de supernoves...

Reunit amb el Jordi fa poques setmanes, vam mantenir una conversa que, a grans trets, va ser la següent:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Bé, he de dir que no em van regalar cap telescopi per Reis... -va dir somrient, amb el seu fi sentit de l'humor, recordant-me que ha llegit entrevistes prèvies en què diversos col·laboradors diuen que la seva afició es va iniciar amb el conegut regal de Reis...

Doncs, llavors, ¿com va començar això teu?

El primer que recordo és que un amic de batxillerat em va ensenyar un telescopi que s'havia construït ell mateix i al vespre em va mostrar Venus. Jo no creia que fos possible observar un planeta amb un telescopi construït per un aficionat, però el que vaig veure em va acabar decebut més que estimulant...

Per què?

No vaig veure fases i ni tan sols un objecte definit... eren quatre, ¡quatre! taques borroses inestables en l'ocular.

Vaja!

Gran aberració, turbulència i un telescopi mal alineat. L'únic que vaig treure en clar és que mai em construiria un telescopi.

Bé ... i què va passar després?

Jo vivia a Barcelona i un dia vaig veure un cartell que anunciava una observació pública amb telescopi, gratuïta. Era en una associació astronòmica de Barcelona amb un telescopi en ple Passeig de Gràcia...

Això pinta molt millor que els quatre Venus.

Però va ser poc afortunat. Just abans de posar l'ull en l'ocular el cel es va cobrir de núvols i no vaig poder veure res.

Això ja és mala sort.

Ho van intentar arreglar, de bona fe, però el van espatllar més: en sortir em van regalar una petita fotografia. Amb cert orgull em van dir que era el planeta Mart fotografiat amb aquell telescopi. Jo només veia un petit cercle sense cap detall, totalment blanc!

Ha, ha, ha... el cas és que segurament no era una mala foto, tenint en compte que eren els anys de la fotografia química i amb un telescopi des del centre de Barcelona...

A un neòfit com jo aquesta fotografia només podia desanimar...

Però està clar que no va ser així.

Em vaig mudar a Sabadell per temes personals i laborals. Un dia em vaig acostar a l'Agrupació i Maria Elena Sobrepere, llavors secretària, em va atendre i vaig veure que allò era una altra cosa. Vaig començar a assistir a les sessions d'observació que es feien els dimecres.

Això era a l'edifici de l'Obra Cultural de la Caixa de Sabadell, en els nostres locals anteriors...

Sí. Algunes observacions les fèiem des de dalt de la torre de l'edifici movent el telescopi d'una finestra a una altra. En altres ocasions ho fèiem des d'una terrassa annexa.

Llavors, com a soci de l'Agrupació, com vas començar a ser un assidu?

Primer he de dir que vaig participar en un dels tres grups d'arquitectes que van optar al projecte de construcció del Parc Catalunya. Tot i que no vam guanyar el projecte, algunes de les nostres idees es van incorporar al projecte final. No vaig imaginar que l'observatori de l'Agrupació, part d'aquest projecte, representaria després tant per a mi i que invertiria tantes hores en ell.

Vas començar a introduir-te al món de les càmeres CCD...

Això va ser amb Ferran Casarramona. Vam passar moltes hores junts aprenent l'ús de la CCD. Era una tecnologia que ens fascinava. Recordo que assistíem a les observacions de Justí Poch a l'observatori. Acostats al vidre de l'àrea de control observàvem com Justí operava la ST4, prenent notes de tot el que feia.

Quines van ser les observacions que recordes amb més afecte d'aquella època?

Va ser impressionant obtenir imatges de la col·lisió del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter. Un esdeveniment mediàtic que vaig poder viure en directe gràcies a la CCD, així com els cometes Hale Bopp i Hyakutake que van ser espectacle a simple vista o amb uns prismàtics. Tot això es va concentrar entre els anys 1994 i 1997.

I fora dels cometes mediàtics del moment, ¿quina imatge ha quedat gravat en la teva ment?

El Quintet de Stephan. Un grup de galàxies en interacció que fa uns anys estava fora de l'abast de l'amateur i del que vam poder obtenir imatges des del centre de Sabadell. Ara és una cosa normal, però a finals del segle passat era inaudit.

Però parlar amb Jordi Presa és parlar de supernoves. Com va començar la teva fascinació per aquests objectes?

Va ser de la mà de Justí Poch, Ferran Casarramona i de Xavi Puig, entre d'altres. Detectar aquests objectes és apassionant i el repte d'intentar descobrir un, encara que sigui una tasca gairebé impossible des del cel de Sabadell, és una magnífica excusa per prendre imatges i per compartir unes hores d'observació amb els amics.

Esteu observant supernoves des de fa anys com han evolucionat les vostres tècniques?

Al principi fèiem servir 1 CCD de xip diminut, un ST4 i uns mitjans molt modestos. A la biblioteca de l'Agrupació teníem el programa Megastar i imprimíem les cartes de localització de les galàxies...

I ara...

Tenim el Megastar a la cabina de control, a més d'una gran base de dades. Tenim imatges preses des del propi observatori de moltes de les galàxies que monitoritzem. Així la comparativa és molt més ràpida. A més fem servir Internet, amb les seves bases de dades d'imatges, per comparar qualsevol punt de llum sospitós.

Qui compon l'equip?

Hi han participat amb mi moltes persones, com Xavi Puig, Montse Ribell, Òscar Rivera, Carme Bastús, etc. Actualment el grup el formen Manel Aladid, coordinador, Octavi Guillamon, que comparteix nits d'observació amb mi des de fa molts anys i jo mateix.

Com supereu les falses alarmes?

D'entrada prenem tres imatges de cada galàxia, per la qu e ja no ens sorprèn un píxel defectuós que no apareix en les altres dues imatges. El més delicat són les estrelles prop del nucli ja que es confonen amb la imatge del nucli i són difícils de discriminar a les imatges de la nostra base de dades o d'internet. Però buscar noves supernoves des del centre de Sabadell és una tasca estadísticament gairebé impossible. Som conscients. Arribem a la magnitud 16 si sabem on està un diminut punt de llum, però sense la posició sabuda per endavant és difícil adonar-se de noves estrelles de menys brillantor que la magnitud 15. Però ara el nostre objectiu no és descobrir supernoves.

Quin és?

Prendre imatges de galàxies i de cel profund, passar una bona estona d'observació amb els amics i, algunes vegades, fer fotometria de supernoves ... sense descartar res, ja que seguim buscant el miracle.

Tu que coneixes multitud de galàxies quin destacaries?

NGC 6946, és una espiral àmplia i bella en la qual han aparegut moltes supernoves... sempre que podem li fem una ullada. A més té la seva anècdota. Malgrat seguir-la tan sovint, just li va aparèixer una supernova un dia en el qual no vam poder anar a l'observatori!

Vaja! I l'última pregunta: ¿quins són els teus projectes de futur?

Seguir treballant amb les supernoves, però m'agradarà començar a utilitzar remotament el telescopi dels nostres observatoris al Montsec...

Amb ell, sens dubte, s'obren nous horitzons...

 

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

A més de ser membre del grup d'observadors de supernoves, col·laboro en el que puc. Fa anys vaig ser membre de la Junta Tècnica i de la Junta Directiva de l'Agrupació. En l'actualitat faig de monitor en sessions públiques d'observació per als socis o per al públic en general.

Publicacions del Facebook

Amics del Facebook

Tweets

AstroSabadell
Esta noche a las 20h podrás ver la Luna de otra manera. Desde tu móvil o tu ordenador conéctate al telescopio de nu… https://t.co/ygBUJ1a1lF
AstroSabadell
Avui hem tingut l'inmens plaer d'entrevistar la gran escriptora #Davasobel https://t.co/m94WHQum3J
AstroSabadell
RT @iSabadellAgenda: Voleu aprendre una mica més sobre l'univers? Demà a la tarda ho podreu fer amb 'Nanopartícules en l’univers: formació…
Follow AstroSabadell on Twitter