L'ASTRONÒMICA

El nostre col·laborador del mes és enginyer industrial i la seva formació de base ens diu molt sobre com viu la seva afició a l'astronomia. És cert que li agrada l'observació visual, que és un expert en astrofotografia, que el fascina l'Univers en el més ampli sentit de la paraula, però realment el que és gaudir ho aconsegueix treballant a consciència fent coses diferents.

Vull dir que és de les persones que li agrada arribar al fons de les coses i, si s'escau, esprem fins a l'última gota dels instruments amb què treballa per obtenir-ne el rendiment més òptim. Això implica conèixer a fons la mecànica de la seva muntura, millorant-la al màxim, l'electrònica de la seva CCD i les tècniques per obtenir el millor resultat en astrofotografia. Tot això compaginat amb un gran afany per conèixer, documentant-se a fons i amb un alt grau d'autoexigència.

Per aquesta raó és per la qual el seu repte, més que el resultat final d'una fotografia, és el sumatori de tot l'anterior per aconseguir-la, i s'autoimposa objectius ambiciosos en la millora del seu instrumental i en depurar les seves tècniques per apropar-se a la perfecció. Això implica que gairebé mai considera que el resultat final sigui l'òptim i segueix treballant sense donar-se per satisfet totalment. M'ha recordat, en certa manera, la poesia d'Antonio Machado: «caminante no hay camino, se hace camino al caminar...»; sense preocupar tant la destinació final del caminar, gaudeix més del camí mateix.

He tingut l'ocasió de conèixer millor a Manel Polanco en una entrevista que vam mantenir recentment en una cafeteria de Sabadell; el seu desenvolupament va ser, aproximadament, el següent:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Sóc soci de l'Agrupació des de fa uns 7 o 8 anys, però la meva afició es va forjar molts anys abans...

Què és el primer que recordes?

En realitat el primer ni el recordo; m'ho han explicat. Tenia 3 anys d'edat quan el meu pare em va portar a un bar per veure la televisió, ja que a casa no teníem. Vaig poder veure en directe com el primer home va trepitjar la Lluna i el meu pare em va dir: «això és únic; no el tornarem a veure en la vida ».

De fet els vols dels Apolo van continuar, però tenia raó: el primer va ser irrepetible.

El que sí recordo bé són les primeres sondes que van explorar el sistema solar. Les Pioneer i les Voyager em van impactar sobretot per les seves imatges de Júpiter i Saturn...

I pel que fa a l'observació?

Els meus primers records són difusos, es refereixen a l'observació d'estels fugaços i a la Via Làctia a l'estiu. Després vaig començar a fer servir uns prismàtics i crec que va ser la visió del cometa Hale Bopp el que va acabar reactivant la meva afició.

Què et va decidir a ingressar a la Astronómica?

Em va impressionar una visita a l'Observatori Fabra en un dels sopars que es realitzen a les seves dependències: observar la Lluna amb aquell refractor històric em va impressionar. Després em vaig fer soci de l'Agrupació. Vaig seguir tots els cursos que vaig poder i vaig començar a introduir-me en l'afició amb el grup de debutants i col·laborant amb el d'estrelles dobles.

Llavors encara no disposaves d'un telescopi...

Finalment vaig adquirir un Celestron de 20 cm amb muntura alemanya. En aquesta època feia observació visual, però poc després vaig començar a obtenir fotografies amb una càmera rèflex: vaig començar per la Lluna i aviat Júpiter i Saturn. També els primers objectes de cel profund. L'astrofotografia em va fascinar.

Com va evolucionar la teva afició?

Em vaig apassionar amb els telescopis, la seva mecànica, esgotar les seves possibilitats, analitzar els seus defectes i virtuts... així ho vaig fer amb un refractor de 75 mm apo Pentax, amb un Newton Orion Optics de 20 cm, un doblet Vixen de 100 mm i, finalment, amb un Celestron de 280 mm...

Però això... és col·leccionisme de telescopis!

No puc evitar-ho, però puc dir que els expremo, aprofitant-los a fons. Per exemple, el Newton de 20 cm l'he rendibilitzat aprenent molt amb imatges de cel profund: tots els Messiers i multitud de NGCs. Amb el Celestron he gaudit d'imatges impressionants, i l'anàlisi de la seva muntura CGEM va ser un repte per millorar-la i treure'n tot el possible malgrat alguns problemes i a tenir una focal tan llarga.

Des d'on observes?

M'he desplaçat amb els meus equips però, en l'actualitat, tinc un petit observatori amb sostre corredís a Viladecavalls (Barcelona).

Tindràs mobilitzada tota la família amb la teva afició a l'astronomia i amb tants telescopis...

La meva dona sent curiositat per aquest tema i els meus fills, amb només quatre anys d'edat, em van preguntar no fa gaire per una estrelleta que veien a prop de Venus: havien descobert Mercuri! - Manel ho diu rient, amb evident satisfacció o més aviat orgull.

Quins són els teus objectes astronòmics favorits en l'observació visual?

Recordo imatges impressionants de M42 amb el telescopi Celestron de 280 mm i, sobretot, Saturn a gran augment.

Però el teu és l'astrofotografia. Quina és la imatge de la que et sents més orgullós?

En això, al contrari del cas de l'observació visual, el que em repta és l'obtenció d'imatges d'objectes més petits i més difícils; per exemple galàxies llunyanes en interacció. Entre les meves imatges preferides destaco el cúmul NGC 2264, també anomenat «l'arbre de Nadal» a Monoceros, i IC 2118, la nebulosa del «cap de la bruixa» a Orion, no lluny de Rigel. Com veus m'agrada la fotografia d'hivern, les nits són més llargues i puc treballar amb més temps.

Per què?

D'una banda perquè sóc molt meticulós i no em sento satisfet fàcilment. Encara que són bones imatges, m'autoexigeixo una gran qualitat per sentir que és un treball de mèrit. Busco la perfecció. D'altra banda, el meu interès cap a la divulgació el desenvolupament de millor manera explicant les tècniques d'astrofotografia, més que divulgant les meves imatges.

Quins són els teus projectes?

El projecte immediat és treure el màxim rendiment de la meva última adquisició: un tub Newton de 30 cm a f/4 amb la meva CCD QHY9. Però tinc també un projecte més a mitjà termini que compagina la meva afició a l'astronomia amb la meva afició a la mecànica: Vaig a construir-me una muntura equatorial!

Quin repte! Però recorda: el 95% de la perfecció pot ser suficient...