L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Socis col·laboradors

En aquesta secció mensual entrevistem a col·laboradors de l'Agrupació amb la finalitat de conèixer detalls de la seva afició a l'astronomia i de la seva faceta més humana. Són socis que, de forma totalment desinteressada, col·laboren i han fet possible molts dels èxits de la nostra entitat.

Aquests són els socis col·laboradors que hem entrevistat:

 
MerceGuerreroMercè Guerrero
 




 
 
GemmaDomenech
Gemma Domènech
 FXavierValldeperasXavier Valldeperas
FrancescSarabiaFrancesc Sarabia

FlorenceLibotteFlorence Libotte
 
   
RicardGaju
Ricard Gaju
 GemmaDomenech
Ramon Jou
 GemmaDomenech
Àngel Massallé

ManelAladid Manel Aladid
   
CarlesLabordena Carles Labordena
 MartaRodriguez
Marta Rodríguez

MiquelAlamanyMiquel Alamany 
 JosepMariaDrudisJosep M. Drudis 
 
DanielFernandezDaniel Fernández
 RaimonReginadoRaimon Reginaldo  AlbertMontcadaAlbert Moncada
XavierRubiaXavier Rubia
          CarmeBastusCarme Bastús  JordiPresaJordi Presa  CarlesPerelloCarles Perelló  AntoniSelvaAntoni Selva
   RichardRodriguez Richard Rodríguez  VicencFerrandoVicenç Ferrando  ManelPolancoManel Polanco  MarcTorrasMarc Torras
 
JordiArtigas Jordi Artigas
 RamonMolinerRamon Moliner  IreneArabiaIrene Arabia  JosepMVilaltaJosep Maria Vilalta
 
LeoTello Leonardo Tello
 MerceCorreaMercè Correa  AnnaFabregatAnna Fabregat  FerranPascualFerran Pascual

 

 

AlistairSpearingEls nostres col·laboradors són diversos... molt diversos! És cert que tots estan interessats en l'astronomia i en col·laborar amb l'Astronòmica. Uns estan "bojos" per l'astrofotografia, altres per l'observació visual. Per uns, sense investigació i PROAM no hi ha al·licient, per a altres veure la Lluna amb un petit telescopi ho és tot i després hi ha els que els entusiasma la divulgació o l'observació, uns del cel profund, altres dels planetes o del Sol. Per uns l'afició és seure en un sofà i llegir sobre cosmologia i per a altres sortir al camp i observar en una nit sense llums paràsites. Per a uns observar, per a altres construir-seus propis telescopis o les seves muntures i el que motiva a altres és el programari d'astronomia. Creguin-me que m'oblido de molts casos més. Perquè, a més, hi ha els casos mixtes (pocs són "monotema") per exemple: aficionat simultani a l'astrofotografia i a la cosmologia i moltes variants més.

Sabeu una cosa? Totes les variants d'aquesta afició poden ser i són apassionants. Proveu; Simplement entreu en una de nova i veurà com també l'atrapa.

Tot això m'ho ha fet pensar el col·laborador d'aquest mes: no és fàcil classificar-lo en una de les tipologies habituals. Es tracta d'Alistair Spearing. A més de col·laborador és membre de la Junta Directiva i, creguin-me, la seva visió ens dóna un enfocament diferent. M'encanta que sigui així ja que això ens ajuda a veure les coses i enfocar els problemes i les solucions amb una perspectiva més gran i diversa.

Alistair va néixer a Sabadell, tot i que part de la seva joventut la va viure a França, a la ciutats d'Amiens, Perpinyà i Lilla. La seva formació és universitària, en llengües estrangeres aplicades, i exerceix com a traductor especialitzat. Actualment fa traduccions de textos científics, bàsicament del francès a l'anglès. A més dels temes astronòmics té inquietuds de diversos tipus. És una persona compromesa en el social i, per exemple, és un destacat col·laborador en la versió catalana de la Wikipedia.

Acostumats a debatre a la biblioteca, vam fer aquesta entrevista en un entorn diferent: en una cafeteria. Procuraré relatar el que comentem en companyia d'un cafè amb llet, però la transcripció ja els aviso que no és literal:

Què és el primer que recordes relatiu a l'astronomia o ciències afins?

Crec que tindria menys de tres anys quan començava a grapejar uns llibrets de coets amb el meu avi... Anys després em va impressionar un llibre amb fotografies en color, per exemple, preses per la sonda Mariner...

Vaja... això és precocitat. Quan diem que Alistair és un aficionat a l'astronomia... ¿a què ens referim? ¿Quines són les teves àrees d'interès?

En primer lloc l'astrobiologia, l'aparició de la vida a l'Univers és un tema crucial per a mi, així com la possibilitat de trobar alguna forma de vida fora de la Terra. En segon lloc m'interessen els planetes del sistema solar i els exoplanetes. En tercer lloc, l'astronàutica.

¿Quan va començar la teva vinculació amb l'Agrupació Astronòmica de Sabadell?

Va ser l'any 2011 i vaig començar a col·laborar en la redacció de notícies astronòmiques per al web. Em vaig incorporar a la Junta directiva de la mà de Xavier Puig i continuo en la mateixa amb tu de president.

Com valores les possibilitats d'existència de vida en el Sistema Solar, més enllà del nostre planeta?

És un tema que m'interessa molt. Potser pugui existir alguna forma de vida a Titan, en Encélado i, en el passat, a Mart, ja que ara ho veig molt poc probable. Veig factible, en canvi, l'existència de vida a Mart en el futur...

Com?

El nostre Sol es transformarà en una gegant vermella. Podem especular que la vida a la Terra serà impossible, però Mart passarà de ser un planeta extremadament fred a un càlid. Qui sap si podrà albergar vida en aquest futur hipotètic...

Doncs no ho havia pensat... Què és el que et fascina de la vida?

En realitat, pel que fa a la vida intel·ligent, és la que ens fa ser capaços de reflexionar sobre nosaltres i tenir consciència de nosaltres mateixos. I en ser part de l'Univers, les formes intel·ligents del mateix fan que el propi Univers sigui conscient de si mateix.

Llavors ¿consideres que hi ha vida intel·ligent més enllà de la nostra i que pot ser que aviat hi hagi un contacte?

La vida intel·ligent crec que és un fenomen molt rar. Potser som l'única espècie intel·ligent en la Via Làctia. Si la vida intel·ligent fora habitual ja hauríem tingut contacte amb ella, tal com ens diu la paradoxa de Fermi, encara que només fos per ones de ràdio.

Però els components bàsics i la vida són molt abundants a l'Univers. Per què aquesta absència de vida intel·ligent?

És un misteri, però pot ser degut a la "teoria del gran filtre"; és a dir, hi ha uns graons consecutius que s'han de superar per culminar amb l'existència de vida intel·ligent. Algun d'aquests graons ha de ser gairebé insuperables. Potser és el pas de la vida elemental a la vida complexa i d'aquesta a la intel·ligència. Hi ha diverses possibilitats.

La vida intel·ligent ha de ser extremadament exigent, però hi ha milers de milions d'estrelles i molts més planetes, de manera que seguiran existint opcions, encara que segurament a unes distàncies colossals, segurament infranquejables, en l'espai i en el temps...

Quina és la teva col·laboració actual amb l'Astronòmica?

Com a membre de la junta directiva procuro ajudar i aportar en totes les àrees que puc; per exemple, he fet la traducció a l'anglès de tots els continguts estables del web, que aviat veurà la llum. Tindrem tres versions: la catalana, l'espanyola i l'anglesa, encara que aquesta última es referirà específicament als continguts "fixos" del web.

D'altra banda, m'he responsabilitzat de dos projectes: en primer lloc, el de la remodelació de la biblioteca, fent-la més dinàmica i un espai més idoni per a les necessitats actuals del soci i dels grups de treball. En segon lloc, he impulsat la iniciativa "Acosta't "; que ens permet acostar-nos als socis, especialment a dos grups d'ells que mereixen una atenció especial: els que resideixen lluny de Sabadell i els acabats d'incorporar; amb aquesta visita a les instal·lacions de l'entitat els facilitem el coneixement de l'Astronòmica, i fomentem la seva participació, compartint experiències entre ells i amb l'Agrupació.

Hi ha molts plantejaments inaudits al respecte. Hi ha qui diu que estem immersos en una simulació i que és més improbable que l'univers sigui real que irreal. Hi ha moltes opinions sobre el tema de la intel·ligència en l'univers amb plantejaments que moltes vegades són massa antropocèntrics.

Una altra de les teves aficions és l'astronàutica, Què és el que t'interessa d'ella?

Les sondes interplanetàries són una temàtica molt estimulant, però el que em crida més l'atenció són els motors dels coets, la seva potència, eficiència i disseny... i parlant de disseny sóc un entusiasta dels motors principals del transbordador espacial. Sens dubte un exemple d'elegància que no s'ha superat.

Bé, doncs endavant amb les teves reflexions i amb la teva afició! Estic convençut que podràs gaudir i, alhora, aportar molt a l'Agrupació.

 JaumeFernandezSi van a una sessió pública d'observació a la seu l'Agrupació podran veure in situ el paper dels nostres col·laboradors: en arribar a l'entitat els visitants són rebuts per un dels nostres col·laboradors que els dóna la benvinguda i els mostra l'exposició de la planta baixa. Allà ja sorgeixen les primeres preguntes, especialment per part dels infants que els nostres monitors contesten pacientment. A continuació, se'ls convida a l'auditori. Allà es presenta un Power Point sobre l'objecte astronòmic que es va a observar, en una xerrada d'uns 20 o 30 minuts que no té res d'estàndard. Els nostres col·laboradors observen els assistents i modulen la complexitat de la xerrada segons el nivell mitjà que adverteixen. De vegades hi ha molts nens, altres vegades són adults que semblen conèixer bé el bàsic i en altres casos el públic és mixt. Aquí cal fer una explicació de nivell mitjà i baixar i pujar segons el cas i segons les preguntes.

El mateix passa a la sala de control de l'observatori i davant l'ocular. Els nostres visitants valoren la part de l'observatori molt especialment. Saben per què? Perquè les persones valorem més les vivències directes; és a dir, el que veiem i experimentem directament més que el que ens expliquen.

El grup de col·laboradors que fan possible les sessions públiques està coordinat per Manel Aladid, membre de la junta directiva de l'Agrupació. El col·laborador que és objecte de la present entrevista és Jaume Fernández, un dels nostres monitors en les sessions públiques d'observació.

L'afició de Jaume Fernández per l'astronomia és de llibre i veuran després perquè pot definir-se així. La seva inquietud va començar en la infància i va continuar en l'adolescència quan ja identificava algunes constel·lacions. Però no era una afició consolidada. Això va començar més tard. En l'entrevista que vam mantenir m'ho va explicar així:

. . .

El canvi va ser amb un llibre d'Asimov que es titula «L'Univers». El vaig llegir en tot just un parell de dies i vaig quedar «abduït» per la curiositat i l'interès cap a aquesta ciència: va començar una afició intensa que segueix avui.

Impressionant: aquest mateix llibre d'Alianza Editorial també va marcar la meva afició. Era un llibre apassionant amb el que s'aprenia i et apasionabas.

És així... i va ser el primer dels més de 150 llibres d'astronomia que tinc a la meva petita biblioteca. Jo no col·lecciono llibres 'els llegeixo! Des dels més actuals fins a l'últim que he adquirit... de Camille Flammarion. És veritat que les pel·lícules també han estat importants per a mi, com «2001 una odissea de l'espai» o «Interestel·lar» però sóc una persona de llibres. La lectura ha estat l'impulsor i l'activador de la meva afició.

Pel que fa a l'observació astronòmica, com la vas iniciar?

Vaig adquirir uns prismàtics fa més d'anys. Van ser el meu inici. Quan vaig complir els 50 anys els meus familiars i amics van col·laborar econòmicament per complir el meu somni. Amb tot el que vaig reunir vaig poder adquirir un Schmidt-Cassegrain de 20 cm amb una muntura equatorial alemanya Losmandy GM8. Un equip amb el qual he gaudit molt.

Què has observat amb ell?

Fonamentalment m'agrada l'observació visual, des de la Lluna fins als planetes i els objectes més brillants de cel profund. No em canso d'observar-los un cop i una altra, encara que siguin els mateixos. M'agrada observar la Lluna; buscar cràters o mars i observar els satèl·lits de Júpiter.

Des d'on fas les observacions?

En moltes ocasions he mogut el meu equip buscant cels foscos en camps de observació però, fonamentalment, observo des de la meva segona residència a la població de Banyeres del Penedès. Fa un parell d'anys vaig decidir adquirir una cúpula i ara puc observar amb una gran comoditat... Precisament, vull indicar que va publicar alguns articles de astronomia a la revista semestral del poble, «El cèrvol».

I la teva vinculació amb l'Agrupació ¿quan va començar?

Ja fa 12 anys. Recordo que vaig començar amb els cursos bàsics que imparteix Josep M. Oliver. De fet, he assistit a més de 30 cursos a l'Agrupació; amb aquesta formació i amb els meus lectures he pogut adquirir coneixements suficients. Actualment segueixo llegint i no em perdo cap dels nous cursos...

En què consisteix actualment la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

En primer lloc, sóc un dels monitors de les sessions públiques d'observació
des de l'observatori de l'Agrupació. M'hi va introduir en Xavier Puig i segueixo aquesta col·laboració en l'actualitat; concretament faig de monitor a peu de telescopi, fent sessions públiques, normalment de la Lluna, Júpiter i Saturn.

En segon lloc, col·laboro en la preparació de les efemèrides astronòmiques que es publiquen mensualment en ASTRUM. Concretament em responsabilitzo de les efemérides dels planetes i dels satèl·lits de Júpiter.

També ajudo a les sessions d 'observació que s'emeten des del web de la
Agrupació. Després d'uns mesos en què s'han paralitzat les anem a reactivar en breu. La meva tasca en elles consisteix en la cerca d'objectes i la presa de les imatges. És un treball en equip que coordina Josep M. Oliver.

D'altra banda, sóc un dels membres del nou grup d'observació de exoplanetes. Estem just començant, però estic molt interessat i espero que tinguem èxit seguint l'estela dels grups d'ocultacions, RR Lyrae i de supernoves.

Finalment, procuro ajudar sempre que puc; per exemple, recordo la plantada de telescopis amb motiu del 50 aniversari de l'Agrupació i, fa pocs mesos, en la «Nit Jove» de CosmoCaixa; en tots dos casos van ser sessions multitudinàries i va ser un plaer participar-hiAmb Gemma Domènech i Marc Torras estem mobilitzant els joves de l'Agrupació. Fem trobades i sortides i ens divertim. Tenim un grup bastant ampli de joves amb inquietuds i encara que no sempre participen tots fem coses interessants. Ara impulsem unes trobades mensuals amb temes monogràfics i amb observacions des de l'observatori o en camps d'observació de proximitat.

A més segueixo col·laborant en els campus i en els tallers. En els tallers vam explicar als nens un tema d'astronomia, fem manualitats sobre el mateix tema i després ho observem amb el telescopi. En els campus, Albert Morral porta la part més teòrica i jo ajudo en la més pràctica, per exemple, al campus de supernoves em vaig encarregar de les pràctiques de fotometria.

D'altra banda, ajudo en altres coses, per exemple, fa poques setmanes, com a monitora de la Nit Jove de CosmoCaixa. Va ser una gran experiència!

En definitiva, ¿per què? ¿Quines són les teves motivacions per dedicar el teu temps i les teves il·lusions a l'astronomia?

És una gran afició, amb encant, i que permet plantejar-nos grans preguntes, com per exemple... ¿per què som aquí? A més de plantejar i potser respondre a alguna de les preguntes, podem observar l'Univers amb els nostres propis ulls. Això és molt motivador per a mi. També tinc altres aficions, com la fotografia i viatjar.

Veig que ets un autèntic entusiasta, ¿quins són els teus projectes de futur?

Seguir amb la meva afició i amb la meva col·laboració amb l'Agrupació. Em plantejo aprendre astrofo - grafia, potser amb una CCD, i ser un membre actiu del grup d'exoplanetes.

Bé, són reptes al teu abast. Segur que podràs amb ells i amb molts més!

MerceGuerreroL'entrevista número 33 als nostres col·laboradors es refereix aquesta vegada a una jove prometedora, que transmet optimisme i il·lusió i que és una dels nostres socis més actius i amb més potencial. Em refereixo a Mercè Guerrero que, als seus vint-i-dos anys, ja té molt per explicar com veurem a continuació.

Per començar direm que ha finalitzat recentment la carrera de Ciències Físiques i que està estudiant un Màster de Física d'altes energies a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina això amb nombroses activitats i una col·laboració activa amb l'Astronòmica. De fet és un dels socis que estan donant vida al grup de joves.

Aquesta és la transcripció aproximada de l'entrevista que hem mantingut fa pocs dies:

Anem als orígens ¿on va començar el teu interès per la ciència?

Sempre he tingut certa fascinació per temes com l'energia fosca, la cosmologia i l'astronomia en general. El meu pare em va ensenyar, quan era una nena, algunes constel·lacions. Però crec que tot va començar amb una pel·lícula: "El planeta del tresor". Em va sorprendre l'escena en la qual va aparèixer una supernova que va originar un forat negre en el qual queia una nau en forma de vaixell... Eren coses increïbles però que es basaven en temes científics i que van estimular la meva curiositat. A partir d'aquí vaig començar a interessar-me per aquests temes. Recordo quan buscava imatges astronòmiques a internet...

Fins al punt de decidir estudiar Ciències Físiques... ¿què va passar a continuació?

Que en el primer curs de la carrera un grup de la meva classe vam assistir a una conferència dels dimecres de l'Agrupació. Va ser impressionant. Era sobre "Vida i exoplanetes", que va impartir David Jou. Em va agradar i va quedar en la meva ment l'Agrupació. L'any següent em vaig plantejar com podia funcionar la física fora dels llibres i com podia aplicar en el món amateur els coneixements que adquiria a la Facultat...

I ¿que se't va ocórrer?

Vaig anar a l'Agrupació i vaig parlar amb l'Albert Morral. Li vaig proposar fer pràctiques i de seguida em va acceptar.

Així de fàcil. Això és tenir iniciativa ¿i que hi feies a l'Agrupació?

Va ser molt interessant. Tant que vaig acabar repetint i vaig fer pràctiques un altre any més. Vaig col·laborar en l'organització dels Casals d'estiu i vaig ajudar en els Campus que organitzava l'Agrupació; a més d'ajudar hi vaig aprendre molt. Després em vaig fer sòcia i ara col·laboro en tot el que puc.

Quines experiències has tingut fora de la Universitat i de l'Agrupació?

Tinc un bon record d'una beca de la Unió Europea per fomentar el paper de la dona estudiant o investigadora. Per exemple, és cert que hi ha poques dones estudiant Ciències Físiques. Amb aquesta beca vaig poder fer una estada de dues setmanes a Berlin i dues més a Barcelona (una a la Universitat Central i una altra a l'Autònoma) així com una nit al Parc Astronòmic del Montsec, que va ser molt interessant.

Bé... permet-me ara una pregunta potser més difícil. Quin és el fonament del teu interès per la ciència?

Com menys sé d'un tema, més m'interessa. Això em passa amb el meu tema favorit: l'energia fosca o també amb la física quàntica. -Mercè que durant tota l'entrevista parla ràpidament, s'expressa ara lentament i amb un to més baix.

En què consisteix actualment la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Amb Gemma Domènech i Marc Torras estem mobilitzant els joves de l'Agrupació. Fem trobades i sortides i ens divertim. Tenim un grup bastant ampli de joves amb inquietuds i encara que no sempre participen tots fem coses interessants. Ara impulsem unes trobades mensuals amb temes monogràfics i amb observacions des de l'observatori o en camps d'observació de proximitat.

A més segueixo col·laborant en els campus i en els tallers. En els tallers vam explicar als nens un tema d'astronomia, fem manualitats sobre el mateix tema i després ho observem amb el telescopi. En els campus, Albert Morral porta la part més teòrica i jo ajudo en la més pràctica, per exemple, al campus de supernoves em vaig encarregar de les pràctiques de fotometria.

D'altra banda, ajudo en altres coses, per exemple, fa poques setmanes, com a monitora de la Nit Jove de CosmoCaixa. Va ser una gran experiència!

Bé... ja coneixem una mica més la Mercè científica... però quines altres coses t'agrada fer?

La veritat és que m'agraden moltes coses... ballar, aeròbic, dibuixar, pintar, viatjar, la fotografia, etc. i mirar pel·lícules... siguin comèdies, romàntiques o d'acció...

I les de ciència ficció? Després de "El planeta del tresor" han hagut moltes més...

Ha, ha, ha, ha, és cert. La veritat és que les de ciència ficció m'agraden molt i molt especialment "Interestel·lar". És una gran pel·lícula que a més fa divulgació de bon nivell.

Finalment, quins són els teus projectes de futur?

M'agradaria fer el doctorat i ser professora i investigadora... no tinc clar si com "física de paper" o com "física observadora". Però tot això sense menysprear una altra faceta que m'encanta: promoure que els joves estudiïn més ciència m'encanta la divulgació científica! Vull dir que l'Agrupació m'ha ajudat molt i que ha impulsat la meva carrera com física. M'agradaria que tots sentissin com jo aquesta empenta que imprimeix l'Agrupació perquè tots, especialment els joves, s'interessin per la ciència.

Magnífic. Pel que fa a l'astronomia i a l'Agrupació ¿què t'agradaria fer en el futur?

Doncs tinc interès en incorporar-me al nou grup de recerca d'exoplanetes que està organitzant Albert Morral, i, a més, seguir treballant en els tallers, campus i impulsar amb Gemma Domènech i Marc Torra el grup de joves. Finalment dir que vaig gaudir molt de la Convenció i em va encantar la possibilitat de fer astrofotografia paisatgística, tal com va explicar Manel Soria. Tinc ganes d'aprendre a fer-ho i vaig a provar-ho!

Et desitjo que ho vagis aconseguint tot. Però és que a més estic convençut que aconseguiràs tot el que dius i molt més !

FlorenceLibotteA l'Agrupació tenim col·laboradors molt diversos, però tots ells tenen una característica en comú: estimen l'astronomia i els agrada col·laborar amb la nostra entitat. Per a uns el seu tema fort és la divulgació, per a altres l'astrofotografia, a altres la investigació fotomètrica, a altres els repta el coneixement de la cosmologia o l'astrofísica i així un llarg etcètera.

La nostra col·laboradora d'aquest mes, Florence Libotte, és aficionada a l'astronomia des de la seva infància i avui és una entusiasta dels treballs d'investigació PRO-AM en astronomia; és a dir, de la investigació en col·laboració amb professionals. He de dir que el meu coneixement de Florence, abans d'aquesta entrevista, era molt poc ja que amb prou feines havíem tingut ocasió de xerrar, però després d'uns minuts de conversa alguns aspectes de la seva personalitat m'han semblat molt clars: es tracta d'una dona amb caràcter, sòlida en les seves opinions i conviccions, amb un background formatiu, experiència professional i vital que la doten de fermesa i seguretat en si mateixa. I la defineix una cosa important: la curiositat i l'interès en aprendre més.

Aquest és el contingut aproximat de la conversa que vam mantenir a la seu la Astronòmica fa poques setmanes:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

He de remuntar-me a la meva infància. Vaig néixer a Bèlgica, a uns 60 km de Brussel·les i recordo que a l'escola ja tenia un interès marcat per les estrelles. Sent una nena sempre que tenia ocasió les observava i era molt conscient que el Sol era una estrella més, encara que més propera.

Quins van ser les fites de l'afició en aquells anys?

No ho recordo molt bé a quines edats exactes corresponia, però crec que als 11 anys vaig aconseguir adquirir un petit refractor azimutal amb els meus estalvis i als 16 anys els meus pares em van comprar una enciclopèdia d'astronomia en anglès. Més o menys a aquesta edat vaig ajudar a una amiga en un treball escolar sobre astronomia... i després és quan recordo amb més vivesa el del Congo.

¿El Congo?

Bé, llavors es denominava Zaire. Tenia família allà i vaig passar diverses temporades en aquest país. Va ser una experiència increïble en molts aspectes, no només el astronòmic. Imagina la meva sorpresa quan veia el cel austral replet de constel·lacions brillants i desconegudes en un cel fosc, tot això en contraposició al cel de Bèlgica!

I Com és que vas acabar per venir a Barcelona?

A Bèlgica vaig estudiar espanyol a la Universitat i finalment em vaig decidir venir a Barcelona, ​​als 23 anys. -Els ulls d'Florence tenen una lluentor especial en recordar aquesta etapa de la seva vida i sembla parlar amb més lentitud, sentint amb més intensitat els seus records.

Quins van ser els teus primers passos a Barcelona?

A Bèlgica hi havia estudiat Direcció d'Empreses per la qual cosa em vaig encaminar cap a aquesta direcció. Primer vaig treballar d'administrativa i vaig aprendre comptabilitat, després em vaig incorporar a una important empresa multinacional en la qual he treballat... 28 anys!

Vaja!

Vaig adquirir cada vegada una major responsabilitat en la mateixa, vaig anar adjunta a Gerència i finalment Gerent de la Societat durant uns 8 anys.

Quin paper tenia l'astronomia per a tu en aquests moments?

Sempre ha estat un paper important. Al principi era una afició més encaminada al coneixement teòric a través de llibres, però a poc a poc vaig començar a gaudir de l'observació; amb uns prismàtics amb trípode, amb el meu refractor de 60mm fins a disposar d'un telescopi de 130mm.

Què és el que et ve al cap quan estàs observant visualment?

Moltes coses. Penso que som molt petits i sento una sensació de relaxació, de pau, de veure que les coses en el cel estan totes al seu lloc... una sensació d'immensitat: tot és molt gran.

Això és interessant perquè els nostres lectors podran comparar les seves sensacions amb les teves... Digues-me més coses al respecte.

Bé, observar a la nit, especialment en zones no urbanes ens porta a gaudir d'una estrella fugaç, de l'olor del bosc i de l'herba, dels sorolls d'alguns animals, ocells, i, especialment, del silenci... en definitiva són moments de felicitat.

I ¿que me'n dius dels teus inicis a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell?

Recordo que el mateix dia que em vaig fer sòcia, vaig conèixer a Josep Vilalta i a Mercè Correa. Em van convidar a una observació d'una variable RR Lyrae i la veritat és que va ser una experiència que em va agradar. La primera observació va ser un èxit i vam poder registrar un màxim. Crec que li diuen la sort del principiant..! Les primeres setmanes van ser molt intenses, també vaig assistir a una sessió d'observació del grup d'ocultacions amb Carles Perelló i Toni Selva.

En què consisteix actualment la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Amb Josep M. Vilalta, Mercè Correa, Gemma Domènech i Ramon Moliner treballem en el grup RR Lyrae. Em sento molt satisfeta d'aquesta col·laboració i espero continuar-la i seguir obtenint resultats útils. Esmentaré que Carles Perelló m'ha donat la formació d'usuària del telescopi de l'Agrupació al Montsec, de manera que ara estic habilitada per usar-lo de forma remota, des de Sabadell.

D'altra banda estic molt contenta de col·laborar, des de fa unes poques setmanes, amb Mercè Correa a la coordinació de les "Conferències dels dimecres". És una de les activitats de més impacte ja que tenim una important assistència de socis i de públic en general des de fa bastants anys. La tasca de coordinació és complexa però molt gratificant i m'encanta treballar amb Mercè.

Com van seguir els teus treballs des de l'observatori?

Vaig començar una col·laboració, que segueix avui, amb el grup RR Lyrae. Recordo amb especial afecte la meva primera experiència PRO-AM amb el grup europeu GEOS. Vaig participar en una reunió al maig de 2016 en la qual vaig poder aprendre molt i que em va impressionar igualment pel clima de col·laboració que vaig trobar. Tots estaven interessats a compartir informació i mostraven passió pel tema. També he tingut ocasió d'aprendre a fer servir el telescopi de 0,5 m dels Observatoris de l'Agrupació al Montsec.

Molt bé Florence, ¿quins són els teus projectes de futur?

Seguir. Vull aprendre més. Tenim molts projectes en el grup RR Lyr i desitjaria tenir més temps per dedicar-lo a fer-ho.

Doncs estic segur que aconseguiràs aprendre més, tot i que, en realitat, molts hauríem d'aprendre de tu...

FrancescSarabiaA la Junta Directiva de l'Agrupació trobaran persones de característiques diverses però amb dos punts en comú: l'interès cap a l'astronomia i les ganes de col·laborar activament en les activitats de l'entitat. Tenim observadors consagrats (com Carles Schnabel o Emili Capella), astrofotògrafs solvents (com Albert Moncada o Lluís Romero), investigadors usuaris de tècniques CCD en fotometria i astrometria (com Xavi Puig, Carles Perelló, Antoni Selva, Gemma Domènech), divulgadors a les sessions públiques (Manel Aladid), representants del grup de joves (Gemma Domènech), etc. També tenen cabuda persones que representen a molts socis interessats en l'astronàutica, la cosmologia i altres tantes facetes de l'astronomia. En aquest grup podem incloure a membres importants de la junta: Allistar Ian Spearing i el nostre col·laborador d'aquest mes: Francesc Sarabia.

Francesc és un entusiasta del disseny gràfic, de les imatges de vídeo i del multimèdia en general. És molt gratificant escoltar-lo des de la seva visió de les coses, buscant sempre l'últim, el més nou i el més impactant, malbaratant entusiasme quan s'explica; veient les coses gairebé sempre a través de les xarxes socials; però no des d'una o dues, ¡des de totes les que pot! En definitiva, si volen conèixer algú que està a l'última en els temes tecnològics i de la comunicació en l'era digital, aquí tenen al seu home: Francesc Sarabia.

Vaig mantenir una interessant conversa telefònica amb ell i aquest seria un resum aproximat de la conversa:
Com va començar el teu interès per la ciència?

De nen sempre m'havia agradat la biologia i altres ciències, però al Batxillerat em vaig adonar que les matemàtiques eren el meu taló d'Aquil·les de manera que vaig decidir canviar totalment la meva orientació i fer la carrera de Belles Arts, a la Universitat de Barcelona...

No és fàcil fer-se un camí professional des d'aquesta cursa.

És cert, però aquí va entrar la meva formació complementària. Em vaig especialitzar en el que és la meva professió: el disseny gràfic.

I l'astronomia?

Hi havia un interès cap a aquest tema, però al principi era poc definit. Recordo, ja fa bastants anys, la catàstrofe del transbordador Challenger. Em va impactar en gran manera. Va ser un revulsiu en el meu interès cap a l'astronàutica. A més, sempre em va interessar la cosmologia, l'origen i l'evolució de l'Univers, etc. encara que van haver de passar diverses coses més perquè la meva afició es consolidés.

Quines?

En primer lloc, vaig assistir a una sessió escolar de les moltíssimes que s'imparteixen en l'Agrupació i em va deixar empremta. Anys després vaig acudir a una sessió pública sobre Saturn que també em va impressionar, però va haver de donar-se una casualitat més per prendre la decisió de fer-me soci.

Una casualitat?

Sí, perquè en l'any 2012, és a dir fa només 5 anys, feia unes pràctiques del meu màster al Banc Sabadell i per assistir-hi, cada dia caminava des del meu domicili i passava just per davant de l'Observatori de l'Astronòmica. Li feia un cop d'ull a la cúpula i em deia: "si el tema m'interessa i no està lluny de casa... Per què no fer-me soci?"

Vaja...

Així que em vaig apuntar i poc temps després ja era assidu del grup de debutants, molt actiu aquells anys. Assistia, a més, amb certa periodicitat, a les conferències dels dimecres...

D'aquest grup de debutants han sortit diversos col·laboradors...

Sí. En aquell moment Xavier Valldeperas era el coordinador del grup, però sis mesos després el va tenir de deixar i jo el  vaig substituir. Fèiem sortides, observacions, tallers, etc. En recordo un de dibuix, com a iniciació al dibuix astronòmic, que vaig organitzar jo mateix...

El grup va perdre força amb el temps.

Primer fèiem reunions mensuals, després bimensuals, etc. Finalment vaig haver de deixar la coordinació per motius laborals i Jordi Argila em va rellevar. Però en aquest període vaig aprendre molt.

A més et vas incorporar a la Junta Directiva.

Sí, de la mà d'Àngel Masallé, pel fet de ser coordinador dels debutants, posteriorment vaig seguir a la Junta amb Xavi Puig de president i ara amb tu.

Explica'm una mica més sobre els teus àrees d'interès en astronomia.

M'agrada estar al dia en astronàutica, en particular sobre les sondes espacials i els nous projectes. De tota manera, el que realment em motiva és conèixer més a cosmologia, sobre l'origen de l'Univers i la seva evolució. Procuro estar al dia a través del web d'AstroSabadell i de l'"Astrum". A més sóc un seguidor de diversos podcasts.

Podcasts? ¿Quins? Pot ser útil per als nostres lectors.

Els podcasts és una forma senzilla de seguir l'actualitat. Utilitzo l'aplicació Ivoox per baixar-los i la veritat és que es pot accedir a informació de gran interès.

Quins són els teus favorits?

Hi ha diversos; per exemple "Ràdio Skylab" o, molt interessant també, "Coffee-break: senyal i soroll", així com "Astrovlog". Aquests són en castellà. En anglès escolto "Astronomy cast". Són gratuïts, els baixes fàcilment i, per exemple, pots sentir-los al cotxe o passejant. Alguns estan molt ben realitzats i aprens molt.

En què consisteix actualment la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

En primer lloc dir que sóc membre de la Junta Directiva de l'Agrupació i, des d'aquest mateix any, sóc el Secretari de la mateixa. Això comporta la redacció de l'acta de totes les reunions, entre d'altres tasques. Faig més coses, per exemple, pertanyo al grup de treball que està buscant formes noves de finançament per a l'Agrupació Astronòmica d'avui i del demà i, sempre que puc, dono un cop mà en temes que em són propers professionalment. Per exemple, vaig ser l'autor del logotip de l'Agrupació: recordo el llarg període i la multitud d'esbossos que vaig fer abans de posar-nos d'acord. Per contra, el de la propera Convenció d'Astronomia i el disseny del flyer publicitari de la mateixa van ser ràpids i en pocs intents aconseguim el consens.

Pel que fa a l'observació Què és el que més t'agrada?

Localitzar l'estació espacial, l'observació de planetes, des dels telescopis de l'Agrupació i "passejar" pel cel amb els meus prismàtics de 15x70. També prenc imatges, però sense cap complicació: amb la càmera sobre un trípode i sense seguiment. Surten coses de gran bellesa...

Ets soci des de fa poc temps. ¿Què aconsellaries als nous?

Que no es limitin a llegir "Astrum" i veure el web. Hi ha moltes activitats que es poden fer i que enriqueixen l'esperit: les conferències, apuntar-se a cursos, sortir a observar, anar camps d'observació, col·laborar, assistir a sessions públiques, apuntar-se a la Convenció d'astronomia... i molt més.

Quins són els teus projectes?

Tinc bastants; cal saber si tindré temps lliure per a realitzar-los. M'he proposat assistir als Camps d'Observació de proximitat que organitza l'Agrupació i que coordina Emili Capella. Vull seguir prenent imatges, adquirir un telescopi i aprendre a fer servir el de l'Observatori de l'Agrupació. Potser m'animi a aprendre en algun dels grups de treball.

Doncs no perdis l'oportunitat. Tens molt camp per davant. Ens ho pots anar explicant per les xarxes socials!