L'ASTRONÒMICA

Aquest mes parlem de dues galàxies alhora. El fet és que, donada una important diferència entre les dues galàxies, tan similars en altres punts de vista, val la pena entretenir-nos amb això.

Les galàxies «floculentes» ( «esponjades» o «de peluix», "flocculent" en anglès) són galàxies espirals que presenten una molt apreciable proporció de pols fosca en el seu disc central, però distribuït en filaments que no es cenyeixen només al disc central, sinó que també semblen «elevar» a les zones immediatament superior i inferior. Aproximadament un 25-30% de les galàxies espirals són «floculentes» i aquesta estructura sembla ser produïda per un fenomen conegut com a formació d'estrelles auto-propagant. Aquest model de formació d'estrelles, proposat el 1976, contempla la formació mitjançant ones de xoc produïdes per potents vents estel·lars (procedents de supernoves entre d'altres orígens). Un exemple molt clàssic de galàxia d'aquest tipus, localitzada a l'hemisferi nord, és Messier 63.

NGC 253

Dit això, la galàxia d'Sculptor, NGC 253 compleix perfectament aquest model. Es tracta d'una galàxia molt típicament espiral «floculenta», però amb dues característiques molt notables: en primer lloc posseeix, en el seu centre, un forat negre supermassiu (amb massa calculada de cinc milions de masses solars), i amb una taxa de naixement d'estrelles enorme (d'aquí l'intens color blau dels seus braços). Es tracta de la nebulosa més brillant del seu grup. La molt alta taxa de naixement d'estrelles és deguda a una col·lisió relativament recent (150 milions d'anys) amb una altra galàxia (es creu que va ser la galàxia nana satèl·lit NGC 253-dw2, originalment rica en gas i ara sense ell), que va ser la qual va disparar aquesta creació d'estrelles.

NGC 4945

Si contemplem la galàxia NGC 4945, en la constel·lació de Centaurus, veiem que té una gran semblança amb NGC 253 pel que fa a estructura es refereix, però amb una gran diferència en el color (gairebé total absència del color blavós tan intens en l'anterior). Es tracta d'una galàxia del mateix tipus, també amb un important forat negre supermassiu (1,5 milions de masses solars). La taxa de creació d'estrelles en aquesta galàxia és sensiblement més baixa que en el cas de NGC 253 perquè la col·lisió amb una altra galàxia rica en gas, simplement no es va produir. La menor massa total de NGC 4945, aproximadament la meitat que NGC 253, podria haver influït en això.

Les fotos de les dues galàxies les vaig prendre amb un telescopi Planewave CDK de 51 centímetres d'obertura (20 polzades), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO) (Coonabarabran, Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx. Per a NGC 253 vaig obtenir fotos a LRGB (12 hores en total, L: 5,5 h; RGB: 6,5 h, totes en Bin 1x1). Per a NGC 4945 vaig obtenir fotos a LRGB i en Hα (18 h 45 m en total, Hα: 4 h; L: 6 H15 m; RGB: 8 h 30 m). El processat va ser l'habitual amb CCDStack i Photoshop CC.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.