L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Canal AstroSabadell

Alguns dels vídeos disponibles al nostre canal AstroSabadell a  YouTube 

 

Tots els nostres podcasts

 

DescobrintUnivers cat cap

201804 Imatges i Tecnica cat

No és broma, a aquesta galàxia, al ESO l'anomenen "Galactic Killer". I tenen raó. Aquesta galàxia, aparentment de forma rara, és el resultat no ja de xocs amb altres galàxies, sinó de l'absorció més descarada de les mateixes. Per acabar tenint aquesta forma (i no és la definitiva, ja que està en procés d'absorbir NGC 1317, situada just sota de la mateixa) aquesta galàxia ha hagut de d'absorbir almenys una galàxia, però la majoria d'autors es decanten per dir que ha absorbit diverses (alguns fins i tot diuen «bastants») galàxies més petites.

El punt fonamental en la fotografia d'aquesta galàxia rau en el fet que té dos aspectes interessants: d'una banda la foto ha de ser profunda, amb quantes més imatges millor, ja que la zona exterior, de corrents d'estrelles bastant febles, necessita exposicions llargues. D'altra banda, l'estructura dels núvols de pols de la zona central, resultat de l'absorció d'una galàxia espiral, té molt de detall, que se sol perdre o desdibuixar en les fotos d'exposicions llargues. Per tant, s'imposa realitzar HDR, és a dir, exposicions llargues per a la zona externa i curtes per a la zona central.

Habitualment, en les fotografies que es troben per internet, la zona central no està massa cuidada, pel que sol aparèixer borrosa, poc definida o cremada.

En aquesta imatge del detall central hem intentat mantenir i destacar aquesta zona que ens permet fer palès que l'astrofotografia amb equips amateurs segueix progressant en comparar-la amb dues fotos professionals: un presa amb el telescopi de 2,2 metres de l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, i l'altra, evidentment molt superior, presa amb el Telescopi Espacial Hubble.

Telescopi de 2,2 metres
Observatori Europeu Austral (ESO)

Telescopi Espacial Hubble 

Per obtenir el màxim detall s'han de prendre com més frames de luminància millor. El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm d'obertura (20 ") a f / 6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran, Austràlia, amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Publicacions del Facebook