L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 30 de maig de 2018, a les 20 h:
FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIAper Mar Mezcua.

Confer 30 maig

Els forats negres de massa intermèdia es creu que són les llavors a partir de les quals creixen els forats negres súper massius i són necessaris per explicar la seva l'existència quan l'Univers amb prou feines tenia 0,8 bilions d'anys. Aquells forats negres llavor hauríem de detectar-los ara en galàxies properes. S’explicarà què són els forats negres de massa intermèdia, per què són importants, i on podem trobar-los avui dia (p. ex. en galàxies nanes, en cúmuls d'estrelles) i com (p. ex. detectant la descomposició d'una estrella engolida per un forat negre de massa intermèdia o mitjançant ones gravitacionals). 

Mar Mezcua és doctora en ciències naturals amb especialitat en física i astrofísica. Investiga particularment l'astronomia extragalàctica sota diferents longituds d'ones. És experta en observacions en rajos X (Chandra). Per aquests treballs ha estat a Mont-real, Cambridge, Canàries, etc., i actualment exerceix a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.


Dimecres, 6 de juny de 2018, a les 20 h:
PRIMERES ESQUERDES EN L’EDIFICI DEL MODEL ESTÀNDARD DE LES PARTÍCULES, per Joaquim Matías.

Confer 06 juny

Des de 2013 fins ara, primer a l'experiment LHCb (Large Hadron Collider, CERN, Suïssa) i posteriorment a Belle (Japó) s’ha observat un conjunt intrigant d’anomalies, és a dir, desviacions respecte les prediccions del model estàndard de les partícules en unes desintegracions anomenades rares. El més remarcable d’aquestes evidències es la coherència que mostren entre elles i l’augment de la seva significància estadística a mida que tenim accés a noves mesures. Aquestes tensions ofereixen informació sobre algunes de les característiques que la teoria fonamental de la física de partícules ha d’incorporar i apunten a un canvi de paradigma respecte al model estàndard que anomenem «nova física». Explicarem quines són aquestes anomalies, la seva interpretació, cap a on apunten i quin és el següent pas per confirmar-les definitivament.

Joaquim Matías es catedràtic i cap del Grup de Física Teòrica del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l’any 1995 i va treballar posteriorment a l'Institut de Física Galileo Galilei i a la SISSA (Itàlia), CERN (Suïssa) i al RWTH d’Aachen (Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule, Alemanya). És autor de 84 articles de recerca i treballs de divulgació. Ha estat convidat com a assessor per diverses agències internacionals així com per la Research European Agency de la Comissió Europea. Ha treballat en física del Higgs, neutrins, problema de la constant cosmòlogica i física de desintegracions rares de mesons B.


Dimecres, 13 de juny de 2018, a les 20 h:
EL CAMÍ DE LA DETECCIÓ DE LES ONES GRAVITATÒRIES I LA SEVA TROBADA AMB LA LLUM, per Isabel Cordero

Confer 13 juny

Intentarem entendre que són les ones gravitatòries i com hem aconseguit arribar a detectar-les. La informació que ens proporcionen, en combinació amb la informació que ens arriba a través de la llum en las seves diferents freqüències, ens permet entendre una mica millor l‘Univers que ens envolta.

 

Isabel Cordero és llicenciada en matemàtiques i doctora en astrofísica per la Universitat de València (2009). Investigadora postdoctoral en l‘Institut Max-Planck d‘Astrofísica en Garching (Munich, Alemania) i en l’Observatori de Paris-Meudon (Paris), a les Universitats de Lieja i Namur, a Bélgica. Actualment és professora de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València, àrea de Matemàtiques Aplicades. Investiga en el camp de la matemàtica aplicada y de la astrofísica, amb especial interès en la relativitat numèrica i les ones gravitatòries. Dedica gran part del seu temps a divulgació i comunicació. És membre de la junta directiva de la Sociedad Española de Relatividad y Gravitación.


Dimecres, 20 de juny de 2018, a les 20 h:
COMPOSICIÓ DE L'UNIVERS, per Joan Antoni Ros

Confer 20 juny

Des de ja fa quasi dues dècades, tot i que hi ha grans desconeixences, s'estan afiançant els components de l'Univers i l'aportació de cadascú. En aquesta conferència repassarem les coses que sabem i les que ignorem!

 

 

 

Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser responsable del grup de fotometria de blàzars de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, i col·laborador habitual en cursos i conferències.


Dissabte, 30 de juny de 2018:
CONFERÈNCIA ESPECIAL DIA DE L'ASTEROIDE