L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 18 de desembre a les 20 h
Principals fenòmens astronòmics del 2020, per Carles Schnabel

Confer 18 desembre 310

En períodes aproximats de 20 anys tenen lloc les Grans Conjuncions entre Júpiter i Saturn. A finals del proper any toca la propera. Mentre anem veient la lenta aproximació dels dos gegants, gaudirem d'una magnífica presentació vespertina de Venus, d'una bona oposició de Mart i d'algunes ocultacions interessants. I potser alguna pluja d'estrelles ens oferirà un bon espectacle.

 

Carles Schnabel és llicenciat en biologia, però es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Va ser director científic i actualment és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. És coordinador de les observacions d’ocultacions i col·laborador en l’elaboració de les efemèrides per la revista Astrum.


Dimecres, 8 de gener a les 20 h
Inundacions històriques a Catalunya,
 per Mariano Barriendos

Confer 08 gener 310

Els reptes i incerteses del canvi climàtic impulsen la recerca tant cap a la modelització del clima futur com a la reconstrucció del clima passat i els seus comportaments extrems. La climatologia històrica és una de les especialitats de la paleoclimatologia que extreu informació de fonts documentals històriques per a detectar i reconstruir episodis meteorològics extrems. Centrant-nos en el tema de les inundacions al llarg dels darrers mil anys a Catalunya, es poden veure diferents aspectes: els seus comportaments vinculats a la variabilitat climàtica. 

Mariano Barriendos és doctor en geografia i història per la Universitat de Barcelona (1995). Becari postdoctoral al Departament d'Història Ambiental de la Universitat de Berna, Suïssa (1995-1996), investigador «Ramón y Cajal» (2000-2004) i professor agregat des de febrer de 2007. La seva recerca està centrada en la climatologia històrica, analitzant la variabilitat climàtica i els episodis meteorològics extrems a escala plurisecular a partir de fonts documentals històriques.


Dimecres 15 de gener a les 20 h
L'aire que respirem, per Xavier Giménez-Font

Confer 15 gener 310

En aquesta xerrada s’explicaran històries curioses i sorprenents sobre les substàncies que componen l’aire i com es relacionen amb el món que ens envolta.

 

 

 

Xavier Giménez-Font és professor titular del Departament de Ciència dels Materials i Química Física de la Universitat de Barcelona. Docent en química ambiental i química física de materials, investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha investigat a la Universitat de Perusa (Itàlia), al CNRS de París i a la Universitat de Califòrnia-Berkeley. Autor d’un centenar d’articles científics, també exerceix com a divulgador científic.


 Dimecres 22 de gener a les 20 h
El concepte de l'espai i del temps en l'antic egipte, per José Lull

 Confer 22 gener 310L'estudi de les antigues cosmogonies egípcies a través dels Textos de les Piràmides o altres compendis posteriors procedents de diferents centres religiosos, ens serveix per a acostar-nos al seu concepte de creació i fi de l'espai i del temps. Les dues maneres de valorar el temps per part dels egipcis, el temps lineal i el temps cíclic, són una constant en el seu pensament. D'igual manera, aquests textos ens ajuden a comprendre com era per a ells l'estructura de l'Univers, des de la perspectiva humana i divina. 

José Lull és llicenciat en egiptologia per la Universitat de Tübingen (Alemanya) i llicenciat en geografia i història, en l'especialitat d'arqueologia, i doctor en història per la Universitat de València. Des de 2008 és professor del màster oficial d’egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sent membre del Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic i investigador del Departament de Ciències de l’Antiguitat de la mateixa universitat. Entre unes altres, imparteix l'assignatura de «Astronomia i mesura del temps en l'antic Egipte».


Dimecres, 29 de gener, a les 20 h
Un breu viatge per la història de l'univers, per Vicente Atal

Confer 29 gener 310En aquesta xerrada es parlarà de les observacions i del models físics que van permetre traçar la història de l'evolució del nostre Univers, des del Big Bang fins a la present expansió accelerada del cosmos. També es tractarà amb atenció la teoria de com es van formar les primeres estructures en l'Univers, l'anomenada teoria inflacionària, segons la qual totes les estructures macroscòpiques del nostre Univers (inclosos nosaltres mateixos) provenen de processos quàntics en una època primerenca de l'evolució de l'Univers. 

Vicente Atal és investigador postdoc en l'Institut de Ciències del Cosmos de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat recerques en els camps dels forats negres primordials, cosmologia i inflació. Forma part de l'equip investigador del grup Gravitació, partícules i cordes de la UB en el departament de física quàntica i astrofísica.