L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 23 de gener de 2019
FORMACIÓ DE GALÀXIAS: RETROCEDINT FINS L’ERA FOSCA DE L'UNIVERS, per Eduard Salvador-Solé.

Confer 24 gener

Avui dia comencem a tenir una idea bastant clara de com s'han format les galàxies i l'evolució de l'Univers des que van aparèixer les primeres estrelles marcant el fi de la seva Era Fosca. En aquesta xerrada explicarem aquest procés i comentarem les prediccions d'un model molt complet d'evolució de l'Univers que ha desenvolupat el grup de la Universitat de Barcelona.


 

Eduard Salvador-Solé, és catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona (UB) i treballa, des que es va doctorar a França l'any 1978, en el camp de la cosmologia. Ha dirigit vuit tesis doctorals i és autor d'un centenar d'articles científics a més de sis llibres de divulgació. Ha estat director del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, i director de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB, entre altres..


Dimecres, 30 de gener de 2019
BIOGRAFIA DE MART PER A MARCIANS, per Miquel Sureda.

Confer 31 gener

El planeta roig ha estat observat amb curiositat i admiració des dels orígens del temps. Repassarem com ha evolucionat la nostra mirada vers aquest fascinant mon, passant de ser una taca borrosa en un rudimentari telescopi a un planeta transitat pels fantàstics “rovers” que investiguen en aquets moments sobre la seva superfície. I el futur…? Qui sap si el futur ens acabarà deparant la sorpresa de que, en realitat, som tots més marcians del que creiem.

 

Miquel Sureda és físic i doctor en enginyeria aeroespacial. A part, dedica molt del seu temps lliure a compartir la seva passió per l'espai amb xerrades, tallers i bogeries de tota mena.


CONFERÈNCIA ESPECIAL EN EL MARC DE LA JORNADA: ACOSTA'T A L'ASTRONÒMICA

Dissabte, 2 de febrer de 2019, a les 18 h
ELS SATÈL·LITS NATURALS DEL SISTEMA SOLAR, per Alistair Ian Spering

Confer 02 febrer

Gairebé tots els planetes del sistema solar tenen companys de viatge celestials que els segueixen en la seva òrbita al voltant del Sol. Fem una mirada dins el món divers dels satèl·lits naturals, des de la Lluna fins a alguns dels astres més fascinants que coneixem.

 

 

Alistair Ian Spearing és traductor científic i membre de la Junta de l'Agrupació Astronòmica. La seva tasca en el si de l'Agrupació se centra en l'astrobiologia i la divulgació de l'astronomia entre el públic.


 Dimecres, 6 de febrer de 2019
IBERCIVIS. GENT FENT CIÈNCIA, per Francisco Sanz

Confer 06 febrer

Ibercivis és una fundació privada sense ànim de lucre dedicada a fomentar la ciència ciutadana, definida com la participació del públic general en activitats de recerca científica. D'aquesta manera els ciutadans contribueixen activament a la ciència amb el seu esforç intel·lectual o donant suport al coneixement amb les seves eines. En la xerrada es repassarà aquesta metodologia i es presentarà algun dels projectes duts a terme per la Fundación Ibercivis en col·laboració amb milers de voluntaris, com Vigilantes del Cierzo, Aqua, Servet o Cansat. 

Francisco Sanz és matemàtic amb DEA en mecànica computacional i també membre del BIFI. Des de 2008 porta treballant en l'anomenada ciència ciutadana, creant projectes en els quals els ciutadans col·laboren de forma activa en projectes de recerca reals. Va ser coordinador dels Laboratoris Cessar, laboratoris oberts al públic en els quals els ciutadans creen o col·laboren en diversos projectes al costat d'investigadors, artistes i ciutadans de qualsevol altre perfil. Actualment és director executiu de la Fundación Ibercivis, fundació privada sense ànim de lucre per al foment de la ciència ciutadana a Espanya, participant en diversos projectes nacionals i europeus relacionats amb aquesta temàtica.


Dimecres, 13 de febrer de 2019
CONFERÈNCIA NÚMERO 1000
COSMOLOGIA RAONABLE: DESFENT MITES I CONCEPCIONS ERRÒNIES, per David Galadí-Enríquez

Confer 13 febrer 310

Durant dècades la cosmologia ha estat l'estrella de la divulgació de l'astrofísica moderna. Aquesta llarga trajectòria, però, no ha aconseguit evitar (sinó més aviat al contrari) estils, enfocaments i tradicions de comunicació que han fomentat la persistència de mites, concepcions errònies i falses paradoxes.

 

 

David Galadí-Enríquez va cursar estudis de llicenciatura en física a les universitats de Granada i Barcelona (1987-1992), i va doctorar-se per aquesta darrera l'any 1998 amb una tesi sobre astrometria i fotometria de cúmuls estel·lars. Ha estat professor associat a la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a investigador post doctoral al Centro de Astrobiología i a l'Instituto de Astrofísica de Andalucía (CSIC). Actualment exerceix com a astrònom resident al Centro Astronómico Hispano-Alemán (CAHA, Observatori de Calar Alto, Almeria), on, a més, va ser responsable de comunicació durant uns anys.


FundamentosFotometria 200x300
  

Aprofitant la visita de l'astrofísic David Galadí al nostre observatori, signarà exemplars del seu darrer llibre: "Fundamentos de fotometría astronómica". 
El pots comprar directament a la nostra botiga físico o botiga online, i tambe el pots reservar a secretaria. 

La fotometria astronòmica té com a objectiu la mesura de la brillantor i el color dels astres. La tecnologia moderna ofereix uns recursos potentíssims: telescopis prodigiosos, càmeres digitals, programes de tractament de dades, sistemes d'informació i comunicació ... Ja són moltíssimes les persones interessades per l'astronomia pràctica que disposen de tots aquests recursos, encara que potser els utilitzin només per prendre imatges atractives i compartir-les. Per què no aplicar les mateixes eines, a més, per obtenir dades de brillantor i color dels astres amb fins científics, educatius o divulgatius? Si tenim els instruments i l'interès, només ens falta la guia atenta, detallada, progressiva, pràctica i amable que ens proposa aquest llibre. 

Preus: socis: 23,30 €, no socis: 24,50 €


Dimecres, 20 de febrer de 2019
ENSENYAMENT DE L’ASTRONOMIA: PRÀCTICA I INTERACTIVA, per Rosa Maria Ros.

Confer 20 febrer 310

Per a fer arribar l'astronomia de la forma més atractiva és bo usar l'observació i els models per a fer pensar. Tots nosaltres tenim un cel sobre els nostres caps i és bo utilitzar aquesta facilitat per a presentar l'astronomia de forma pràctica. En aquesta xerrada es presentaran diversos exemples d'això.

 

 

Rosa Maria Ros és llicenciada en matemàtiques i doctora en física per la Universitat de Barcelona. Va treballar com a professora a la Universitat Politècnica de Catalunya. És membre de la Unió Astronòmica Internacional, en la qual ha desenvolupat nombrosos càrrecs com a representant espanyola a diverses comissions relacionades amb l’educació i la divulgació de l’astronomia. Ha estat vice-presidenta i presidenta de la comissió d’Educació d'Astronomia i Desenvolupament, així com de la formació de mestres de la UAI.


Dimecres, 27 de febrer de 2019
ALIEN, el company de viatge que ningú desitjaria, per Jaume Sacasas

450 1000

Al gènere cinematogràfic del terror hi ha hagut pel·lícules emblemàtiques: Dràcules, Frankensteins o Mòmies ens han omplert de temors nocturns.

En el viatge a la Lluna dels Méliés els selenautes terrícoles ja es van trobar amb uns personatges gens amicals. També moltes vegades s’han trobat fora de la Terra per part d’exploradors espacials com en el cas que ens ocupa. ‘Alien’ (1979) de Ridley Scott, va ser un títol cabdal en aquesta mena de cinema. Va obrir una nova porta a un món de terror espacial gòtic que ha fet les delícies de les noves generacions. Aquesta conferència tractarà del film en qüestió i les seves seqüeles tot passant per unes referències als seus films precedents. 

Jaume Sacasas és ex-president de la secció de Meteorologia i Astronomia del Museu Municipal de Badalona. És ex-membre de la Junta Directiva de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i assidu col·laborador en les conferències dels dimecres.


Dimecres, 6 de març a les 20 h
Nanopartícules en l'univers: formació i propietats de la pols còsmica, per Stefan Bromley

Confer 06 marc

Els silicats que integren la pols còsmica es formen al voltant d'estrelles durant les etapes avançades de la branca asimptòtica gegant (RAG), moment en el qual són ejectats al medi interestel·lar (MIS). Presentem un mètode teòric complementari als mètodes experimentals per entendre la formació, estructura i propietats dels nano silicats, amb models a nivell atòmic i electrònic, que poden proporcionar informació per entendre la formació i estructura dels nano silicats.
 

Stefan T. Bromley és professor en la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Investiga en el Departament de Química Física i en l’Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB) de la Universitat de Barcelona.


Dimecres, 13 de març a les 20 h
Composició de l’univers, segona part, per Joan Antoni Ros

Confer 13 marc

Com a continuació de la conferència “Composició de l'Univers” feta al passat mes de juny, ara toca parlar de l'energia fosca: les proves científiques de la seva existència, els possibles candidats... L'energia fosca és el més enigmàtic component de l'Univers sense dubte.

 

 

Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser responsable del grup de fotometria de blàzars de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i col·laborador habitual en cursos i conferències.


Dimecres, 20 de març a les 20 h
Què gira, el sol o la terra? de tales a kèpler, un debat de 22 segles, per Antoni Prunès

Confer 20 marc

Conferència sobre el debat entre els geocentristes i els heliocentristes, des de Tales de Milet (segle VI aC) fins a Johann Kepler (segle XVI) que implicà tots els filòsofs, matemàtics i astrònoms del període. És un treball d'història de les idees, amb uns senzills apunts de geometria per tal de comprendre el tema. Es basa en un centenar d'imatges i esquemes.
 

 

Antoni Prunès és diplomat i màster en direcció i organització d'empreses (Escola d'Enginyeria Industrial, Universitat Politècnica de Catalunya), diplomat i màster en gestió urbanística. Va ser tinent d’alcalde d'urbanisme, obres públiques, desenvolupament urbà, grans infraestructures i mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa. Li agrada l'astronomia, la literatura i la música. És traductor de Kepler, entre altres.


Dimecres, 27 de març a les 20 h
La 30a assemblea general de la unió astronòmica internacional (iau): els aspectes més destacats i conclusions, per Gemma González

Confer 27 marc

L'agost de 2018 es van reunir a Viena gairebé tres mil astrofísics de 89 països per assistir a un dels esdeveniments més importants en aquest camp: l'Assemblea General de la IAU. Durant uns intensos 15 dies el centre de conferències més gran d'Àustria es va omplir d'estrelles, galàxies, ones gravitacionals i molts més temes punters en astronomia, batent el rècord de xerrades. Després de dues setmanes de debats es van arribar a interessants conclusions. Intentarem descobrir per què les assemblees generals son importants, no només per als astrofísics, sinó també per a la resta del món. 

Gemma González es va graduar en física a la Universitat de Barcelona el 2017. Aquest mateix any va guanyar una beca de la Unió Europea per fer el màster "Astromundus" en astrofísica i astronomia, gràcies al qual ha estudiat en universitats d’Àustria, Itàlia i Alemanya. A l'estiu de 2018 va participar com a voluntària a l'Assemblea General de la IAU i posteriorment va participar en un projecte a la Universitat de Padova per estudiar “l’escombrat de pressió cinètica" de les galàxies. Actualment està fent la seva tesi de màster a les universitats de Göttingen i Innsbruck, realitzant una anàlisi espectroscòpica de les estrelles A-supergegants a la galàxia NGC 300.