L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 28 d'octubre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
INTEL-LIGÈNCIA ARTIFICIAL, APRENENTATGE AUTOMÀTIC I EL SEU ÚS EN ASTRONOMIA, per Alfonso Alarcón

Confer 25 marc 310

La intel·ligència artificial ha entrat en les nostres vides d'una manera que marcarà el present i el futur. Tractarem d'una de les seves branques més conegudes i que més aplicacions té, anomenada «aprenentatge automàtic», veient com està canviant el món i en concret com s'usa en l'astronomia actual. També es presentaran algunes eines per començar a fer els teus propis programes d'aprenentatge automàtic.

 

Alfonso Alarcón és doctor en enginyeria electrònica, llicenciat en ciències físiques i màster en nano-tecnologia. Va realitzar un post doctorat a la Universitat de Paris XI. La seva investigació es va centrar en l'estudi de la modelització de dispositius electrònics sotmesos a fenòmens quàntics. Actualment treballa en l'àrea de l'automatització. Col·labora amb l'Agrupació com a professor de cursos i conferenciant.


Dimecres, 4 de novembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
TOT L’ESPAI I EL TEMPS: PASSEIG PER LA CIÈNCIA DEL DOCTOR WHO, per Andrés Aragoneses

Confer 25 marc 310

«Doctor Who», sèrie de la BBC, porta 57 anys mostrant les aventures del doctor viatjant pel temps i l’Univers. En els seus viatges es troba amb les més sorprenents situacions, moltes de les quals impliquen exòtics objectes i fenòmens astronòmics. Repassarem de manera informal algunes de les escenes on apareixen i discutirem la ciència darrere d'elles. 
 

 

Andrés Aragoneses és doctor en física per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa al Departament de Física i Astronomia a l'Eastern Washington University, Washington, on investiga sistemes òptics. També li interessen les ciències de l'educació i ha exercit com a professor tant a nivell d'institut, a Rubí, com en diverses universitats. Va ser president de l'Agrupació Astronòmica de Terrassa.


Dimecres, 11 de novembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
REACTORS DE FUSIÓ NUCLEAR: ESTRELLES A LA TERRA, a càrrec d'Aleix Puig.

Confer 25 marc 310

L'energia nuclear és una de les grans apostes conjuntament amb les energies renovables per fer front al canvi climàtic i a les demandes energètiques lliures de CO2,  actuals i futures. Tanmateix tots coneixem els problemes derivats de l'energia nuclear de fissió. Una alternativa que s'està desenvolupant és l'energia nuclear de fusió, l'energia que alimenta les estrelles com el Sol, que no genera pràcticament residus radioactius i és inherentment segura. Tanmateix representa un repte científic i tecnològic enorme. Recentment l'energia nuclear de fusió torna a sonar amb força amb l'experiment ITER, que es troba en la seva última fase de construcció, i la seva propera posada en marxa el 2026. En aquesta conferència parlarem de què és l'energia nuclear de fusió, quines diferències hi ha amb la fissió, quins avantatges té i quins reptes tecnològics presenta. Finalment farem un recorregut visual pels principals experiments de fusió que hi ha actualment en funcionament al món, tant de tipus tokamak com stellarator, i acabarem amb els que estan planificats per les properes dècades  (ITER, DEMO i HELIAS) i que han de fer de la fusió una realitat. 

Aleix Puig és enginyer de telecomunicacions per la UPC i màster en visió per computador i intel·ligència artificial per la UAB. Va iniciar la seva carrera professional en el camp de la codificació de vídeo, processament d'imatge i intel·ligència artificial aplicat al sector mèdic. Des del 2016 treballa com a enginyer de recerca a l'Institut Max-Planck de Física del Plasma a Greifswald, Alemanya. Participa del projecte Wendelstein 7-X, l'experiment de fusió nuclear més avançat de tipus stellarator, desenvolupant el sistema de protecció de la màquina amb càmeres termogràfiques. Col·labora també a través de EUROfusion amb altres experiments de fusió arreu del món: JET, WEST, JT60SA i ITER. 


Dimecres, 18 de novembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EDUARD FONTSERÈ, CIÈNCIA AL SERVEI DE LA SOCIETAT, per Montserrat Busto          

Confer 25 marc 310

El doctor Eduard Fontserè (1870-1970), conegut com el pare de la meteorologia catalana, contribuí també de forma determinant al desenvolupament d’altres ciències com l’astronomia i la sismologia. Va deixar palès el seu caràcter emprenedor en múltiples iniciatives científiques que, amb l’impuls de la Mancomunitat, van esdevenir un servei públic de país.

 

Montserrat Busto és licenciada en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, màster en climatologia aplicada, tècnica en medi ambient i membre de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics i de l’Associació Catalana de Meteorologia. Treballa al Servei Meteorològic de Catalunya des de fa 21 anys. Actualment és tècnica de l’equip de canvi climàtic, dins l’Àrea de Climatologia. Ha publicat el llibre «1939: Els núvols confiscats» juntament amb el Josep Batlló, i la «Petita Història del Servei Meteorològic de Catalunya».


Dimecres, 25 de novembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube
ROSALIND FRANKLIN, UNA VIDA AMAGADA DINS L’HÉLIX D’UNA CIÈNCIA MASCLISTA, per Montse Ribell i Carles Schnabel

Confer 25 marc 310

Segons la llei de Bragg, cada vidre travessat pel feix de raigs X deixa una empremta d'identitat que només un expert pot interpretar i que revela com és l'estructura de la molècula del vidre i la col·locació dels seus àtoms. Al maig de 1952, la jove Rosalind Franklin va aconseguir, amb el difractòmetre de raigs X, fotografiar la cara B de l’ADN hidratat, o sigui, la seva columna vertebral. Les notes de Rosalind indicaven una estructura helicoidal. A qui va molestar que fos una dona qui ho aconseguís?

Montse Ribell és la responsable administrativa de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Col·labora també en la comissió econòmica i en la comissió de web i xarxes socials. Carles Schnabel és llicenciat en biologia, però es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Va ser director científic i actualment és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. És coordinador de les observacions d’ocultacions i col·laborador en l’elaboració de les efemèrides per la revista Astrum.


Dimecres, 2 de desembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA COM REPERCUSSIÓ AMBIENTAL DE L’ENLLUMENAT ARTIFICIAL, Per Manuel García Gil   

Confer 25 marc 310

La contaminación lumínica es una afectación ambiental que tiene el origen en el alumbrado artificial. Este origen puede ser diverso en función del tipo de fuente contaminante: alumbrado público, alumbrado doméstico, comercial, etc. Cualquier fuente puede tener una incidencia importante, y de hecho el alumbrado comercial, deportivo y ornamental cada vez tiene más incidencia. Las repercusiones en las observaciones astronómicas hacen que la protección de los lugares con condiciones más favorables sea prioritaria desde el punto de vista de conservación científica y de ecosistema natural.

Manuel García Gil és doctor enginyer industrial i treballa com a tècnic al Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. També és professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya, on ha defensat la seva tesi doctoral sobre impacte ambiental de la contaminació lumínica.. 


Dimecres, 9 de desembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
VIDES EXTRATERRESTRES. VARIACIONS SOBRE L'EQUACIÓ DE DRAKE, per Antoni Prunés   

Confer 25 marc 310

Tractarem de l'existència, o no, de vides extraterrestres intel·ligents a la nostra galàxia i a la resta de l'Univers. Partint de l'equació de Drake l'actualitzarem amb les noves dades de què disposem avui dia, a favor i en contra.

 

 

 

Antoni Prunés ha estat impulsor i director de projectes i d'empreses tant a l'àmbit privat com al públic. Ara, jubilat, es dedica a les seves passions: l'astronomia, la literatura i la filosofia liberal. És autor, traductor i conferenciant. 


Dimecres, 16 de desembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
LA SEGONA REVOLUCIÓ QUÀNTICA, per Pol Llopart        

Confer 25 marc 310

La primera revolució quàntica va iniciar-se a principis del segle passat, fruit de diversos intents d'explicar la radiació de cos negre i va posar en dubte gran part dels coneixements fonamentals que teníem sobre el món permetent la creació d'una gran quantitat de tecnologies, transcendentals en la societat actual. Ara, la segona revolució quàntica intenta controlar estats quàntics a voluntat per tal d'explotar-ne tot el seu potencial. Aquesta segona revolució promet canviar permanentment molts camps de la nostra societat, des de la forma en què ens enviarem els missatges xifrats fins als algorismes quàntics que ens permetran realitzar càlculs impossibles per als ordinadors convencionals.

Pol Llopart va realitzar la carrera de física a la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer el treball de fi de grau en l’Institut de Física d'Altes Energies. Va fer el màster de física a la Universitat de Copenhaguen, especialitzat en física quàntica. Va realitzar el treball de màster dins del grup de Theoretical Quantum Optics del Niels Bohr institute, caracteritzant teòricament la generació d'estats de fotons entrellaçats per al seu ús en comunicacions quàntiques. Actualment està treballant a Hewlett Packard, a la secció de R&D d'impressores 3D.