L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Trànsit de Mercuri

Els socis ens han enviat imatges del trànsit de Mercuri d'aquest 9 de maig. Aquí les trobareu

· ÀNGEL GRAELLS
· MANEL CORTÉS
· JOSEP MASALLES
· RUBEN RODOLFO PEREZ DE PAULA
· CARLES LABORDENA
· JOSÉ ANTONIO MORENO QUESADA


Hem inclós els comentaris dels correus que ens ha fet arribar on adjuntaven les seves fotografies. Que millor per acompanyar les seves imatges que les seves propies paraules.

ÀNGEL GRAELLS

ImatgesTransitHa obtingut imatges del trànsit de Mercuri. Ens ho explica ell mateix: "Després de la frustració de l'ocultació de Venus darrera la Lluna del 6 d'abril, ara estadísticament "tocava" que en el trànsit de Mercuri la meteo es comportés. No ha estat així, però amb el malament que ha pintat tot el dia encara he tingut dos moments de fortuna, per allà a un quart de sis de la tarda i cap allà a tres quarts de vuit, l'aire que corria ha obert uns moments de clarianes mig emboirades, però suficients per "disparar", sobretot gràcies a que tinc l'èquip a punt pel Sol, no he tingut gaire temps per comèdies i preparatius."

Les dues imatges a color s'han obtingut amb un refractor 5", a 1600mm de focal, iso100, obturació de 1/200 i 1/25 respectivament en el temps. Si el temps hagués estat favorable, la seva idea era fer un time lapse de tot el trànsit. Les altres imatges: refractor de 80mm a f6 (fotosfera i calç), refractor 40mm a f12 (Ha), càmera DMK41 imaging source.

MANEL CORTÉS

"Malgrat que no esperava veure res amb el cel cobert i la pluja d'avui,  resulta que a mitja tarda s'ha obert alguna clariana i a corre-cuita he intentat fotografiar el trànsit de Mercuri. Tot i les minses clarianes, el cel no ha quedat mai clar, sempre amb núvol prim. Aquesta és la menys dolenta de les imatges obtingudes. Suposo que algú haurà gaudit de cels nets."

JOSEP MASALLES

"A Vilanova s’ha obert una clariana i he pogut fer fotos del Trànsit de Mercuri. Envio una entre petits núvols, però he fet més i pràcticament sense núvols. Després envio la sèrie i la poso al blog http://astronomia.josepmasalles.cat Es veu molt bé Mercuri :-) Després s’ha cobert un altre cop, però potser s’obre una altra clariana abans de la posta de Sol."

RUBEN RODOLFO PEREZ DE PAULA

"El recent trànsit de Mercuri davant del Sol, vist des de l'Uruguai, va transcórrer amb un temps atmosfèric bastant complicat. Va començar sobre les 8:12 minuts, hora local, amb el Sol ben baix sobre l'horitzó (uns 6 graus) i, lamentablement, amb una densa capa de núvols que a penes oferia clarianes. Per tant poc vaig poder veure dels primers contactes. En progressar el dia, la nuvolositat va seguir sent un problema, encara que hi van haver espais de grans clars entre els núvols, així com altres en què la cobertura nuvolosa durava diversos minuts, fins i tot hores. El meu projecte era obtenir, amb el meu telescopi proveït de seguiment, una sèrie de fotos molt àmplia, per fer un vídeo "foto a foto" ("time-lapse"), però no va ser possible aconseguir-ho amb la qualitat esperada, tant per la cobertura nuvolosa, com pel fet que quan el cel s'obria, les exposicions de la càmera havien de ser corregides en forma permanent, ja que sempre hi va haver una tènue capa de núvols que impedien fer fotos amb exposicions, ISO, etc constants.

Així que vaig fer el que vaig poder, i vaig optar per treure centenars de fotos, amb l'esperança que alguna fos d'utilitat. Va funcionar bastant bé. Els envio només algunes de la qual considero decents. Van ser preses amb un telescopi reflector de 200 mm, f/5, a focus directe (en què el Sol apareix sencer), o bé a focus directe, però amb una lent Barlow 2x interposada, en què el Sol no entra totalment en les preses de la càmera. La càmera va ser una Canon Rebel XTi, ja que vaig optar per no arriscar una millor càmera, com la 7D, ja que de vegades fins i tot havia intermitents plugims. Això em va obligar a moure el telescopi i a perdre la seva acurada alineació al Pol Sud, motiu pel qual les orientacions de les fotos van variant, ja que el "tracking" el vaig perdre completament. De tota manera, notin que, com sempre, les meves fotos diferiran en orientació amb les dels socis europeus, ja que jo tinc el Sud sobre el meu cap, i vostès ho veuen per sota. Segurament vostès hauran vist passar a Mercuri per "sota" d'una sèrie de taques solars gairebé al centre del Sol, però vist des d'Uruguai, Mercuri va passar "per dalt" de les mateixes. Qüestió de perspectiva.

Ara estic intentant rescatar les millors fotos per intentar fa un breu "vídeo" del que es va poder veure des de Montevideo, en un dia de tardor, que -una pena- semblava més aviat hivernal."

 

 

 

 

CARLES LABORDENA

"Avui ha sigut complicat, molta pluja i núvols, però hem tingut una hora amb alguns clars. Quan s'ha acabat s'ha despejat i ha sortit el arc de Sant Martí. Trànsit de Mercuri. Data captura: 9-5-16, 13:55 TU. SC200 a f6.3. Canon 500d. 10 x 1/2000 a 800asa, apilades amb Registax6. Tossal Gros (Castelló)"

JOSÉ ANTONIO MORENO QUESADA

"Els envio una imatge del trànsit de Mercuri que vaig obtenir el dia d'ahir. Es tracta d'una imatge simple realitzada a les 14h18m57s, amb càmera Canon EOS1000D, filtre làmina Baader DN5.0 amb telescopi refractor Celestron 102/1000 f/10 i muntura LXD75.

Lloc d'observació: Observatori Astronòmic de Ingenio "Juan Moreno" (OAIJM) MPC J39. Ingenio (Gran Canària).

Després de 152 dies (des del 9 desembre 2015) amb un sol dia sense observació (2 febrer 2016), i molt bones condicions d'observació fins llavors, la meteorologia i Murphy van voler fer de les seves i amb prou feines es va poder gaudir d'uns pocs minuts per a l'observació i la presa d'imatges entre núvols."

 

201605091330 Transit pEl proper dilluns 9 de maig, entre les 13:12 hores (11:12 TU) i les 20:40 hores (18:40 TU), el planeta Mercuri passarà per davant del Sol. Aquest fenomen s'anomena trànsit. En aquestes gairebé 7 hores i mitja, el planeta es podrà veure com un cercle negre damunt el disc solar.

No és un fenomen observable a simple vista ni amb un simple telescopi. Cal estar informat dels riscos que suposa aquest tipus d'observació i estar ben equipat.

MOLT IMPORTANT !!!

Mai s'ha de mirar el Sol directament ni amb cap mena d'instrument perquè causarà danys irreversibles als nostres ulls com la ceguesa.

L'Agrupació oferirà la possibilitat de seguir-lo a través d'internet o a través dels telescopis que posarà a disposició de les persones que vinguin a la nostra seu. Més detalls a Observar-lo amb l'Astronòmica.

La trajectòria del planeta per davant del Sol es pot veure en següent gràfic. La posició del planeta està representada des les 13 hores, encara fora de disc solar, cada hora fins a les 21 hores quan ja haurà acabat de travessar-lo.

20160509 Transit tot

El planeta Mercuri té una mida aparent petita respecte a la mida del disc solar mostrant-se com un cercle fosc. De fet, estem veient un eclipsi de Sol causat per el planeta més interior del nostre Sistema Solar que a causa de la distància de nosaltres (83 milions de quilòmetres) i del petit diàmetre (4878 km) és difícil de distingir sense cap ajuda. Això no passa amb els eclipsis causats per la Lluna, aparentment més gran per la seva proximitat.

201605091330 Transit gr

La darrera vegada que Mercuri va passar per davant del Sol va ser el 8 de novembre de 2006, fa gairebé 10 anys. Per tornar-lo a observar haurem d'esperar només 3 anys i mig, el 11 de novembre de 2019. Aleshores, només podrem veure la meitat de tot el fenomen perquè el Sol se'ns pondrà abans no acabi.

Els socis tenen accés a més informació i documentació per preparar l'observació a la revista Astrum d'abril.

El trànsit o pas d'un planeta per davant del disc solar és un fenòmen que es dona molt de tant en tant. Només els planetes que hi ha entre el Sol i la Terra, coneguts coma planetes interiors, poden protagonitzar aquest esdeveniment. Aquests són Mercuri i Venus en el nostre Sistema Solar. També s'aplica a planetes que orbiten altres estrelles quan passen per davant del disc estelar vist des de la Terra.

20061108 TransitMercuri NASA

Quan això succeix el Sol, el planeta implicat, en el cas del 9 de maig Mercuri, i la Terra estan pràcticament alineats a l'espai. Aleshores podem veure el moviment lent del planeta per damunt del disc del Sol amb les seves taques i fàcules.

20160509 PlanetesTransit

En la següent imatge obtinguda per Hinode es pot veure el moviment accelerat i molt ampliat de Mercuri sobre el Sol el passat trànsit del 8 de novembre de 2006.

 Transit Mercury HINODE - NASA

En l'observació d'aquest fenomen destaquen quatre moments:

  • Primer contacte: el instant en el que el planeta comença a veure's damunt el disc del Sol. Serà a les 13:12h.
  • Segon contacte: el moment just en el que planeta ja es veu com un cercle fosc damunt la nostra estrella. A les 13:15h.
  • Tercer contacte: el planeta està abandonant el disc solar i ja no es veu com un cercle rodejat de la llum solar. A les 20:39h.
  • Quart contacte: res ja cobreix la superficie visible del Sol, el fenomen s'ha acabat. A les 20:42h.

El trànsit d'un planeta equival a un eclipsi on en comptes de la Lluna, el nostre satèl·lit, proper i aparentment de la mateixa mida que el Sol, és un planeta aparentment petit per la distància a la que està de nosaltres.

El primer trànsit de Mercuri va ser observat per Pierre Gassendi el 7 de novembre de 1631 a partir dels càlculs de Johannes Kepler.

El fenomen es pesenta en el cas de Mercuri unes 13 vegades cada segle i amb Venus, en canvi, 2 vegades cada cent anys.

Els propers trànsits de Mercuri es produiran en les següents dates i hores (en Temps Universal, afegir una hora a l'hivern i dues hores en l'horari d'estiu).

Data Inici TU Mig TU Final TU
2019 Nov 11 12:35 15:20 18:04
2032 Nov 13 06:41 08:54 11:07
2039 Nov 7 07:17 08:46 10:15
2049 May 7 11:03 14:24 17:44
2052 Nov 9 23:53 02:29 05:06
2062 Mai 10 18:16 21:36 00:57
2065 Nov 11 17:24 20:06 22:48
2078 Nov 14 11:42 13:41 15:39
2085 Nov 7 11:42 13:34 15:26
2095 Mai 8 17:20 21:05 00:50
2098 Nov 10 04:35 07:16 09:57

El llistat dels futurs trànsits de Venus s'esdevindran en les següents dates i hores (en Temps Universal).

Data Inici TU Mig TU Final TU
2117 Des 10–11
23:58 02:48 05:38
2125 Des 8 13:15 16:01 18:48
2247 Jun 11 08:42 11:33 14:25
2255 Jun 9
1:08 4:38 08:08