L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

26 gener 2015

noticia rosettaEl dia 22 d’aquest mes es van publicar a la revista Science els resultats de l’estudi del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Un dels més curiosos és que el cometa és a punt de dividir-se en dos fragments, como mínim, a causa d'una fissura. La fractura provocada per aquesta fissura es troba en el punt d’unió de los dos lòbuls y segurament és el resultat del balanç de forces degudes a l’expulsió dels gasos a causa de l’escalfor solar. Aquest y molts altres detalls es poden trobar en els articles continguts en un número especial de la revista Science.

Add a comment

23 gener 2015

noticia rosettaEn un número especial de la revista Science es presenten els primers resultats obtinguts per la sonda Rosetta sobre el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko. El cometa té dos lòbuls amb una mida de 2,6x2,3x1,8 km i 4,1x3,3x1,8 km, amb una densitat de només 470 kg/m3. Això suposa una porositat del 70-80%, de manera que el cometa estarà fet a partir de trossos de gel i de roques amb grans espais buits entremig. S’han identificat 19 regions diverses i cinc categories bàsiques de terreny. Igualment s’han vist algunes fonts de jets de gas procedents del seu interior. Més informació a Rosetta.

Add a comment

21 gener

Una impressionant foto de la Lluna feta pel nostre soci Jordi Delpeix ha estat premiada per l'AAPOD d'avui, 21 de gener. L'AAPOD (Amateur Astronomy Picture Of the Day) és una pàgina web que premia les millors fotos fetes per astrònoms amateurs que rep de tot el món. 

Des d'aquí volem felicitat el nostre company Jordi Delpeix. 

apood20150121-600

Aquesta foto ha estat realitzada amb un telescopi Celestron 9,25'', amb una càmera ASI 1200 mm i un filtre vermell, des de l'Ametlla del Vallès (Barcelona)

Add a comment

19 gener 2015

noticia radioAstrònoms del radiotelescopi Parkes en Australia han detectat en directe per primera vegada una font de radio còsmica de una duració molt curta. Aquestes senyals encara son d'origen desconegut. Amb una durada de nomes uns mil·lisegons van ser detectades por primera vegada l’any 2007. Ara sis senyals han estat detectades por l’Observatori Parkes y una setena pel radiotelescopi d’Arecibo. Fins ara les senyals s'havien identificat setmanes o fins i tot anys després de la seva producció. Ara, al identificar-se en directe un equip internacional d’observatoris ha intentat associar la senyal en altres longituds d’onda. No s'han detectat ni en òptica, infraroig, ultraviolat, ni en raigs-X. Això descarta molts de los fenòmens candidats, de manera que l’origen de aquestes senyals s'espera poder-lo conèixer aviat. Més informació a: Royal Astronomical Society. (Crèdit imatge: Swinburne Astronomy Productions).

Add a comment

16 gener 2015

noticia newhorizonsLa sonda americana New Horizons s’està acostant al planeta nan Plutó. Estarà a la mínima distancia del planeta en el mes de juliol, però des del 15 de gener ha començat a realitzar mesures i a fer els estudis sobre el planeta nan. La sonda va sorrtir de la Terra el 19 de gener del 2006, quan Plutó “encara” era el novè planeta. A l'agost d’aquell mateix any la IUA va definir el concepte “planeta”, de manera que Plutó va passar a ser un planeta nan. D’aquí a unes setmanes, el mes d’abril, la sonda Dawn començarà l’exploració del planeta nan Ceres. La exploració dels dos planetes nans més propers a la Terra en un mateix any. Continuarem informant sobre el tema. New Horizons. (Imatge: NASA/JHU APL/SwRI/Steve Gribben).

Add a comment

13 gener 2015

noticia forats negresLa variació òptica periòdica en el quàsar PG 1302-102 podria ser deguda a la presencia de una parella molt propera de forats negres amb una gran massa, tal com s’especula en un article de la revista Nature. Al llarg de nou anys s'han mesurat 247.000 punts de llum que apunten a la detecció evident d’una variabilitat amb un període observat de 1.884 ± 88 dies. Hi ha diverses explicacions para aquest fenomen, tot i que la més plausible es la presencia de dos forats negres separats a una distancia mes petita que un parsec. L'existència d'una parella como aquesta podria ser deguda a la fusió entre dues galàxies. Més informació a Nature. (Imagen: Nature).

Add a comment

12 desembre 2015

noticia planetesAstrònoms del Harvard-Smithsonian Center of Astrophysic han anunciat la descoberta de vuit nous planetes que orbiten a una distancia de la seva estrella que fa possible que tinguin aigua líquida a la seva superfície. Això dobla el número de planetes en zona habitable fins ara coneguts. La majoria d’aquests planetes és possible que tinguin una superfície rocosa. Dos d’ells son els dos que més s’assemblen a la Terra: Kepler-438b y Kepler-442b. Orbiten nanes vermelles més petites que el Sol; el primer té una òrbita de 35 dies y el segon de 112. Kepler-438b rep un 40 por cent més de llum que el nostre planeta, en canvi Kepler-442b solament rep dos terços de la que li arriba a la Terra. Kepler-438b té un índex de similitud amb la Terra del 88%, el més gran que s’ha trobat mai. Més informació al Harvard-Smithsonian Center of Astrophysic. (Crèdit imatge: David A. Aguilar (CfA)).

Add a comment

6 gener 2015

noticia pilaresUna de les imatges més icòniques del Telescopi Espacial Hubble van ser els “Pilars de la Creació” que son una part de la nebulosa Messier 16, obtinguda l’any 1995. Amb aquesta foto el telescopi es va consagrar a cap de cinc anys de penes, mentre solucionava els problemes d’enfocament que tenia. La imatge mostrava amb un detall mai vist les estructures de les columnes gegants on es creu que es formen estrelles en la nebulosa. Ara, vint anys després, l’Hubble ha obtingut una nova foto amb més detall y més camp d’aquella famosa postal. A més d‘una nova vista en el visible, l’Hubble ha obtingut també una imatge en l’infraroig que mostra amb més detall les estrelles que s’estan formant en el seu interior. Aquesta nova imatge més detallada servirà, a mes a mes, per estudiar com canvien els detalls de la nebulosa al llarg del temps. Més informació al Hubble. (Crèdit imatge: NASA, ESA/Hubble and the Hubble Heritage Team).

Add a comment

1 gener 2015

Cometa Lovejoy - Jordi Ortega

El cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) ja és visible a ull nu, encara que de moment només es veu com una taca de magnitud 5,5. Actualment es troba a la constel·lació de Lepus (sota d'Orió), però en els propers dies travessarà la constel·lació d'Eridanus i de Taurus per anar pujant cap el nord.

A finals de gener serà visible des del vespre fins a mitjanit. S'estima que la seva màxima brillantor l'assolirà entre els dies 10 i 15 de gener. Per tant, passada la Lluna plena del 4 de gener les condicions per observar-lo seran molt favorables. 

La fotografia és de Jordi Ortega (Barcelona).

Trobareu més informació al comunicat enviat als nostres socis, i a les revistes Astrum de desembre i Astrum de gener.

Us animem a observar-lo i a fotografiar-lo. Com sempre, podeu enviar-nos les vostres fotografies i mesures a: astronomia@astrosabadell.org

Add a comment

30 desembre 2014

Supernova a NGC 4666La supernova va ser descoberta a la galàxia NGC 4666 a començaments del mes de desembre i ha assolit la magnitud 11. Aquest fet la convertit en una supernova que pot ser observada visualment per aficionats equipats amb un telescopi de 20 cm de diàmetre o més gran durant els propers dies. Actualment se li estima una magnitud propera a la 12.

Va ser detectada el dia 9 de desembre pel Automated Sky Survey for SuperNovae (ASAS-SN) a la constel·lació de Virgo, a 1 grau de l'estrella Pórrima. És tracta d'una supernova del tipus Ia i està situada a una distància de 80 milions d'anys llum de nosaltres. La seva proximitat l'han convertit en la segona supernova més brillant d'aquest any 2014.

NGC 4666 és coneguda com la galàxia dels supervents. És la llar d'una intensa formació estel·lar, que combinada amb explosions de supernoves i forts vents d'estrelles massives, produeixen un intens flux de gas que abandona la galàxia cap a l'espai, anomenat un "súper vent".

La imatge és de Gregor Krannich.

Els socis tenen informació ampliada mitjançant el comunicat amb detalls per a la seva observació.
Add a comment