L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

22 juny 2015

noticia titanAl satèl·lit Titan, de Saturn, hi ha mars i llacs plens d’hidrocarburs, però no sabem com s’han format les depressions on es troben. Un nou estudi de la NASA y de l'ESA a través de les dades de la sonda Cassini suggereix que la superfície del satèl·lit es dissol en un procés similar al que provoca la creació de dolines, unes depressions geològiques en els relleus càrstics. En aquests terrenys l’aigua dissol les roques sota la superfície i acaba formant dolines i coves. L’estudi assumeix que la superfície està coberta per materials sòlids orgànics i que el líquid que els dissol son hidrocarburs. Tenint en compte la meteorologia actual de Titan, s'ha calculat que es trigaria uns cinquanta milions d’anys per a formar depressions d’uns cent metres en les regions plujoses dels pols del satèl·lit. Més informació al Jet Propulsion Laboratory.

Add a comment

22 juny 2015

noticia venusLes observacions de la Venus Express de la ESA han descobert evidències d’un vulcanisme actiu en el planeta Venus. Les observacions efectuades amb radar en les missions anteriors al planeta ja havien revelat la presència de volcans i de dolls de lava antics. Es creia que el planeta va formar una nova superfície a partir d’erupcions de lava ara fa uns 500 milions de anys. Però no se sabia si estan actives actualment. Un estudi de la Venus Express va evidenciar que hi ha tres regions volcàniques amb dolls de lava recents amb una edat, com a màxim, de 2,5 milions de anys. Recents observacions en infraroig han localitzat canvis en la brillantor d’alguns punts de la superfície en imatges presses amb pocs dies de diferència. Això podria ser evidència d’un vulcanisme actiu. Més informació a ESA. (Imatge: ESA - AOES Medialab).

Add a comment

15 juny 2015

noticia philaeEl 13 de juny el centre de control de la sonda Philae, que va aterrar en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, va rebre de nou noticies de la sonda. Després d’aterrar va estar activa durant 60 hores i després va deixar de transmetre a causa de la manca de llum. En aquest moment torna a estar en operació. Durant 85 segons es va comunicar a través de la sonda Rosetta en òrbita del cometa. S’espera que la sonda torni a comunicar-se de nou i transmeti les dades emmagatzemades en la seva memòria. Més informació a ESA.

Add a comment

13 juny 2015

20150614 plutoD'aquí a un mes, el 14 de juliol a les 13:49 hores, la sonda de la NASA New Horizons passarà molt a prop de Plutó, a la mínima distància. La sonda observarà, pendrà imatges i mesures sobre aquest planeta nan que ens permetran coneixer el seu aspecte i detalls de la seva morfologia composició, etc.

Serà un moment històric perquè és l'objecte més llunyà dins el sistema solar mai observat de la vora.

La sonda també captarà imatges dels satèl·lits Charon (pràcticament de la mateixa mida que Plutó), Styx, Nix, Hydra i Kerberos. Posteriorment a l'aproximació, també travessarà l'ombra de Plutó i Charon per veure'n la tènue atmosfera del primer i la possible del segon, trobar-ne la composició i observar la pols que hi pugui haver entre els components del sistema.

La nau passarà pel costat de Plutó a una velocitat de 13,8 km/s (49680 km/h), es trobarà a 32 unitats astronòmiques de la Terra. El temps que trigarà una transmissió en arribar a la Terra és d'unes 4,5 hores. A aquesta distància, l'amplada de banda és mínima, per això, la transmissió d'una simple imatge pot trigar gairebé una hora.

Sonda New Horizons (NASA)

A més, com que la sonda estarà treballant encara intensivament durant les hores posteriors a l'aproximació, una selecció de les primeres imatges i dades no les començarà a enviar fins el dia 20 de juliol. La resta del volum d'informació que haurà emmagatzemat no es rebrà fins més endavant. Es preveu que totes les dades recollides no acabaran d'arribar fins el novembre de 2016.

De moment tenim un avançament amb les imatges de Plutó del començament d'aquesta informació que van ser obtingudes els dies 1 i 2 de juny a una distància de 51 milions de kilòmetres del planeta (la mateixa distància equivalent a un terç de la distància del Sol a la Terra). Totes les imatges són cortesia de la NASA.

Posteriorment a aquesta aproximació a Plutó està previst que visiti algun altre KBO (Objecte del Cinturó de Kuiper) en els propers anys que encara s'ha de determinar.

 

 

Add a comment

9 juny 2015

noticia primera llumEl 3 de juny al telescopi Willian Herschel, del Observatorio del Roque de los Muchachos, La Palma, ha vist la seva primera llum la càmera del projecte PAU (Physics of the Accelerating Universe). Aquest instrument està especialment dissenyat per a mesurar amb precisió la distància de les galàxies i estudiar com l’Univers s’està expandint cada vegada més ràpid, sota la influència de la misteriosa energia fosca que constitueix el seu 70%. La càmera, denominada PAUcam, totalment dissenyada a Espanya, té una estructura de fibra de carbó, la més grossa d’aquesta mida en tot el mon. Para mesurar la distància de les galàxies fa servir la detecció del seu corriment al vermell, amb un total de 40 filtres diferents, que permet una precisió sense precedents en la seva mesura. En una sola nit la càmera pot mesurar espectres de fins a 50.000 objectes de forma simultània. Més informació a CIEMAT.

Add a comment

5 juny 2015

noticia colisionadorDurant el primer cicle de funcionament del LHC el descobriment més important va ser l'anomenat bosó de Higgs, la última pesa del puzle del model estàndard, la teoria que descriu les partícules elementals. Ara, després de 27 mesos d’interval, el LHC ha començat a proporcionar noves dades per a la física. Després d’una parada tècnica de gairebé dos anys i de varis mesos de posta en marxa, el LHC proporciona ara col·lisions en tots el seus experiments a una energia sense precedents de 13 teraelectronvolts (TeV), gairebé el doble de l’energia de col·lisió en el seu primer cicle de funcionament. Això marca l’inici del segon cicle de funcionament del LHC o Run 2, obrint el camí a nous descobriments. El LHC funcionarà de manera continua durant els pròxims tres anys. 200 científics i tècnics de deu centres de recerca espanyols participen en els experiments del LHC. Més informació a CIEMAT.

Add a comment

3 juny 2015

noticia aurores martUn equip internacional d’astrònoms ha calculat que aurores brillants i multicolors podrien ser vistes en altres planetes a més de en la Terra, en concret a Mart. La presència d’aurores ja va ser vista pel satèl·lit Mars Express de la ESA el 2005, i pel satèl·lit MAVEN de la NASA el març del 2015. A través d’experiments de laboratori i de simulacions numèriques s’ha vist que aquestes aurores podrien ser visibles a ull nu en el planeta. El color més intens seria el blau fosc, seguit pel verd i el vermell. A pesar de que el camp magnètic que tenia Mart fa 3.500 milions de anys s’hagi dissipat de forma global, existeixen alguns llocs en l’escorça de Mart on es conserven algunes taques de camp magnètic, que s’anomenen anomalies magnètiques. Aquestes anomalies estan a l’hemisferi sud, on serien visibles les aurores. Més informació a NASA.  (Imatge: D. Bernard/IPAG – CNRS).

Add a comment

31 maig 2015

noticia radio galaxiesUn extens estudi ha permès confirmar l’evidencia d’una relació entre la presència de supermassius forats negres que emeten grans jets relativístics emissors d’ones de ràdio y la història de col·lisió de les galàxies on estan immersos. Gairebé la totalitat de les galàxies que contenen jets han absorbit una altra galàxia fa relativament poc temps. Fent servir el telescopi Hubble els observadors han estudiat una extensa selecció de galàxies amb centres molt lluminosos (las AGN, active galactic nuclei), classificant-les en cinc grups: dos grups de galàxies amb jets, dos grups de galàxies lluminoses sense jets i un grup de galàxies regulars inactives. S’ha vist que la major part de galàxies amb una ràdio emissió molt intensa amb la presència de jets, estan associades amb una col·lisió. A pesar d’això hi ha galàxies que han sofert una col·lisió i s'han tornat molt lluminoses que no han donat jets. No està clar quins son los factors que fan que un xoc entre galàxies acabi donat grans jets relativístics. Més informació a Hubble.

Add a comment

26 maig 2015

noticia galaxia canibalUn equip d’astrònoms australians i espanyols ha descobert una galàxia molt golosa que s’afarta del seu entorn i que mostra l'evidència de la dieta que ha seguit fins ara. Les galàxies creixen a partir d’absorbir gas del seu entorn fabricant noves estrelles o absorbint galàxies senceres, però en general mostren poques traces d’aquests actes canibalístics. Un treball d’Ángel R. López-Sánchez, del Australian Astronomical Observatory (AAO) i Macquarie University, i els seus col·laboradors, ha estudiat la galàxia NGC 1512, una galàxia espiral que s’ha empassat una galàxia nana compacta propera. A més l’estudi mostra proves evidents de que ho ha fet altres vegades durant el seu passat. Regions de la galàxia que mostren un enriquiment químic molt inusual mostren que la galàxia ha absorbit altres galàxies en la seva recent història. Més informació a Royal Astronomical Society (RAS). (Imatge: Angel R. Lopez-Sanchez (AAO / MQU), & Baerbel Koribalski (CSIRO / CASS).

Add a comment

25 maig 2015

noticia galaxia3S’ha descobert una galàxia amb una lluminositat de més de 300 bilions de vegades la del Sol, a través del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), de la NASA. Aquesta galàxia es la més lluminosa fins ara descoberta i forma part d’una nova classe de galàxies descobertes pel WISE, les galàxies infraroges extremament lluminoses (ELIRG). Es tracta de la galàxia WISE J224607.57-052635.0 que està situada a una distància d’uns 12,5 milions d’anys llum. Es una fase molt intensa en la evolució de les galàxies, que son tan lluminoses a causa d’un gran esclat d’un forat negre al seu centre. Més informació a WISE. (Imatge: NASA/JPL-Caltech).

Add a comment