L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

9 setembre 2021

noticia supernova2021 09 09S'han trobat evidències dramàtiques d'una supernova originada per la col·lisió amb un altre objecte. Els autors de l'estudi van ser alertats per les dades del Very Large Array Sky Survey (VLASS) que, el 2017, va trobar un objecte que emetia ones de ràdio brillants, però que no havia aparegut en estudis anteriors. Observacions posteriors de l'objecte, designat VT 1210+4956, van determinar que provenia dels afores d'una galàxia nana, a uns 480 milions d'anys llum de la Terra. Més tard van descobrir que un instrument a bord de l'Estació Espacial Internacional havia detectat una ràfega de raigs X, provinents d'aquest objecte, en 2014. Unint aquestes observacions s'ha pogut reconstruir una fascinant història d'una dansa de mort entre dues estrelles massives. Una d'elles va explotar com a supernova i va crear un forat negre o una estrella de neutrons que es va acostar a la seva companya i, fa uns 300 anys, va entrar en la seva atmosfera. Va començar a escampar gas cap a l'espai i va formar un anell d'expansió al voltant del parell. Desprès es va obrir camí cap al nucli de l'estrella, interrompent la fusió nuclear i col·lapsant el seu nucli. Finalment va propulsar un doll de material cap a fora, perforant l'estrella en forma de supernova, emetent els raigs X vistos el 2014. El material expulsat en 2014 es va moure molt més ràpid que el material llançat anteriorment per l'estrella, i quan VLASS va observar l'objecte, l'explosió de la supernova estava col·lidint amb aquest material. Més informació al NRAO.

Add a comment

8 setembre 2021

noticia enanes blanques2021 09 08Noves evidències del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA suggereixen que algunes de les nanes blanques podrien continuar cremant hidrogen en la seva superfície en les etapes finals de les seves vides, fent que semblin més joves del que realment són. La visió predominant de que les nanes blanques són estrelles inerts que es refreden lentament ha estat desafiada per aquestes observacions. Les nanes blanques són objectes comuns en el cosmos; aproximadament el 98% de totes les estrelles acabaran finalment com nanes blanques, inclòs el nostre propi Sol. L'estudi ha comparat el refredament de les nanes blanques en dos cúmuls globulars: M3 i M13. Les poblacions d'estrelles que eventualment donaran lloc a nanes blanques són diferents. En particular, el color general de les estrelles en una etapa evolutiva coneguda com Rama Horitzontal és més blau a M13, el que indica una població d'estrelles més calentes. M3 conté nanes blanques estàndard, mentre que M13 conté dues poblacions de nanes blanques: les nanes blanques estàndard i les que han aconseguit aferrar-se a un embolcall exterior d'hidrogen i, per tant, refredar-més lentament. Aquest descobriment podria tenir conseqüències sobre les edats de les estrelles de la Via Làctia. Més informació al Hubble.

Add a comment

7 setembre 2021

noticia nebulosa orio2021 09 07Un equip internacional liderat per investigadors de l'Instituto de Astrofísica de Canàries (IAC) ha revelat, amb un nivell de detall inèdit, els efectes físics i químics de l'impacte d'un jet protoestelar a l'interior de la nebulosa d'Orió. L'estudi s'ha realitzat mitjançant observacions del Very Large Telescope (VLT) i 20 anys d'imatges del Telescopi Espacial Hubble (HST). Algunes de les estrelles noves de la nebulosa emeten dolls de gas a alta velocitat, coneguts com jets, que, a l'impactar sobre els voltants, produeixen fronts de xoc que comprimeixen i escalfen el gas nebular. Aquestes zones d'impacte solen adoptar una forma arquejada i es denominen objectes Herbig-Haro (HH). Les observacions mostren evidències de compressió i escalfament produïts pel front de xoc, així com de la destrucció de partícules de pols que incrementen de forma espectacular l'abundància gasosa d'àtoms de ferro, níquel i altres elements pesats en la nebulosa d'Orió. Més informació a l'IAC.

Add a comment

3 setembre 2021

noticia descobriment2021 9 3Una estrella anomenada "L'accident" va ser descoberta per pura sort per Dan Caselden, dedicat a la ciència ciutadana, que estava fent servir un programa en línia que va crear per trobar nanes marrons en les dades del NEOWISE. Es diu L'accident perquè no s'assembla a cap de les més de 2.000 nanes marrons que s'han trobat a la nostra galàxia fins ara. El programa no la va identificar, però Caselden la va veure per casualitat. L'estrella es diu WISEA J153429.75-104303.3, i està molt a prop de la Terra, a 50 anys llum. L'accident va confondre als científics perquè era feble en algunes longituds d'ona clau, el que suggereix que era molt freda (i vella), però brillant en unes altres, el que indica una temperatura més alta. En un estudi recent es suggereix que podria tenir entre 10 mil milions i 13 mil milions d'anys, per tant, formada al començament de la constitució de la nostra galàxia quan aquesta tenia una composició química diferent. Si aquest és el cas, és probable que hi hagi moltes més d'aquestes antigues nanes marrons a l'aguait en el nostre veïnat galàctic. Les característiques de l'estrella es poden explicar perquè no conté metà, comú en les nanes marrones. Per tant, no hi havia prou carboni en la galàxia quan es va formar l'estrella. Més informació al Spitzer.

Add a comment

2 setembre 2021

noticia lents2021 09 02L'Observatori de raigs X Chandra de la NASA usant una nova tècnica ha permès obtenir una visió sense precedents d'un sistema de forats negres a l'Univers primerenc. Les lents gravitacionals mostren objectes de sistema MG B2016+112, situat a gairebé 12.000 milions d'anys llum. Els raigs X detectats per Chandra suggereixen que el sistema pot contenir un parell de forats negres supermassius en creixement o un forat negre supermassiu en creixement i un raig. Els mesuraments anteriors de Chandra de parells o trios de forats negres supermassius en creixement generalment s'han involucrat objectes molt més propers a la Terra, o amb separacions molt més grans entre els objectes. Més informació a Chandra.

Add a comment

31 agost 2021

noticia alma2021 08 31L'observatori astronòmic Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), està a punt de celebrar els 10 anys des que es va obrir oficialment per als astrònoms. Va començar el 30 de setembre de 2011 i la seva primera imatge de les galàxies Antenes, realitzada amb sol dotze antenes treballant juntes, va ser publicada el 3 d'octubre de 2011. Per celebrar-ho s'ha organitzat un concurs per suggerir i justificar noms per cadascuna de les seves 66 antenes. Es suggereixen dos tipus de noms. D'una banda: estrelles, planetes i cometes associats amb ALMA i/o objectes brillants de l'hemisferi sud visibles amb ALMA. D'altra banda: termes en llengua atacameña, Kunza, ja que l'observatori està situat en un territori indígena. La data límit per a les propostes és el 5 de setembre de 2021. Després, amb una llista curta de noms suggerits, es formarà un concurs per votar els 66 noms definitius a finals de setembre de 2021. Més informació al ALMA.

Add a comment

22 agost 2021

noticia vialactea2021 08 22Usant dades del telescopi Spitzer de la NASA, abans del seu retir a l'any 2020, i de l'última publicació de la missió Gaia de l'ESA, s'ha trobat al braç de Saggitarius de la Via Làctia un contingent d'estrelles joves i núvols de gas que sobresurten del braç com un resquill en una taula de fusta. El resquill està format per estrelles joves que es mouen gairebé a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció en l'espai. Té una extensió de 3.000 anys llum i és la primera estructura important identificada amb una orientació diferent a la dels braços. Mentre que el braç de Saggitarius té un angle d'inclinació d’aproximadament 12 graus, l'estructura es destaca amb un angle de gairebé 60 graus. Aquesta característica conté quatre nebuloses conegudes: la nebulosa Àliga, la nebulosa Omega, la nebulosa Trífida i la nebulosa Llacuna. Estructures similars, de vegades anomenades esperons o plomes, es troben normalment sobresortint dels braços d'altres galàxies espirals. Més informació a Spitzer.

Add a comment

12 agost 2021

noticia forat negre2021 08 12Observacions en rajos X dels observatoris Chandra i Swift de la NASA han fotografiat uns anells gegants al voltant del forat negre en el sistema binari V404 Cygni. El forat negre absorbeix matèria procedent de la seva estrella companya, que té la meitat de la massa de el Sol. El sistema està a uns 7.800 anys llum de distància. El material acretat brilla en raigs X. El 5 de juny de 2015 Swift va detecta una ràfega de raigs X en el sistema. L'explosió va crear els anells d'alta energia a partir d'un fenomen conegut com ecos de llum. En lloc d'ones de so que reboten a la paret d'un canó, els ecos de llum al voltant de V404 Cygni es van produir quan una ràfega de raigs X va rebotar en els núvols de pols entre V404 Cygni i la Terra. La imatge mostra els anells de raigs X combinats amb els estels circumdants fotografiats pel telescopi Pan-STARRS. Es poden veure 8 anells concèntrics separats entre si, creats per diferents núvols de pols situades entre el sistema i la Terra. L'estudi ha determinat que el més probable és que la pols contingui mescles de grafit i grans de silicat. Més informació al Chandra.

Add a comment

1 agost 2021

noticia sombrero2021 8 1La galàxia del Sombrero (M104) és una galàxia situada a uns trenta milions d'anys llum que mesura aproximadament un terç de la Via Làctia i mostra característiques de dos tipus de galàxies predominants en l'Univers, les espirals i les el·líptiques. Així, amb braços espirals i un bulb central molt brillant, la galàxia del Sombrero sembla un híbrid d'ambdues. Segons el model cosmològic més actualitzat, les grans galàxies espirals com la Via Làctia van créixer absorbint galàxies menors en una mena de canibalisme galàctic. Un estudi encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) ha observat en detall un gran corrent de marea en aquesta galàxia per veure si són les restes d'una fusió amb una galàxia molt massiva però no s'ha trobat cap evidència que doni suport a aquesta hipòtesi, encara que no es pot descartar que no hagi passat fa diversos milers de milions d'anys. Però sí que s’ha pogut traçar per primera vegada el corrent de marea completa que envolta el disc d'aquesta galàxia i les simulacions han permès reconstruir la seva formació en els darrers tres mil milions d'anys a partir del canibalisme d'una galàxia nana satèl·lit. Més informació a l’IAA.

Add a comment

31 juliol 2021

noticia estrella masiva2021 7 31El 26 d'agost de 2020 el telescopi espacial Fermi de la NASA va detectar un pols de radiació d'alta energia que, amb una durada de només un segon, va ser l'explosió de raigs gamma (GRB) més curta causada per la mort d'una estrella massiva mai vista. Els GRBs són els fenòmens més energètics de l'Univers, detectables fins i tot si es produeixen en galàxies a milers de milions d'anys llum. Els esclats llargs, de més de dos segons, es produeixen amb la mort d'estrelles massives, mentre que els esclats curts, de menys de dos segons, s'han relacionat amb la fusió de dos objectes compactes, com estrelles de neutrons. Tot i que s’havien vist que alguns GRBs produïts per estrelles massives podien registrar-se com GRBs curts, es pensava que es devia a les limitacions instrumentals. Però ara s'ha vist que les estrelles moribundes també poden produir esclats curts. L'estudi del pols, batejat com GRB 200.826, suggereix que va ser una espècie d’esvaniment, que va estar a punt de no produir-se. Tot i així, l'esclat va emetre catorze milions de vegades l'energia produïda per tota la Via Làctia durant la mateixa fracció de temps. Més informació a l’IAA.

Add a comment