L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

25 febrer 2017

noticia supernova6El 23 de febrer de 1987 es va produir la supernova més propera en els darrers 400 anys. L’explosió al Gran Núvol de Magalhães fou la supernova més pròxima d’ençà de la invenció del telescopi i va constituir una revolució en el coneixement de les explosions d’estrelles massives. Per a commemorar aquest aniversari el Telescopi Espacial Hubble, que ha dedicat 27 anys l’estudi d’aquest fenomen, el gener de 2017 ha tret una nova imatge de la resta de la supernova. Aquesta imatge, i també las anteriors i algunes simulacions, es poden trobar a la pàgina web del Hubble.

Add a comment

24 febrer 2017

noticia sistema planetariL’Spitzer Space Telescope ha confirmat l’existència d’un un sistema planetari amb set planetes semblants a la Terra. Tots aquests planetes poden tenir aigua líquida si tenen una atmosfera adequada, amb una probabilitat més gran en els tres que estan a la zona habitable. El sistema planetari es denomina TRAPPIST-1 i està situat a només 40 anys llum de la Terra. Sis planetes podrien ser rocosos mentre que el més llunya podria ser de gel. L’estrella és una nana ultra freda amb una massa en el límit més petit per a generar una estrella. Més informació a Spitzer.

Add a comment

8 febrer 2017

noticia enana blancaInvestigadors de la Universitat de Warwick han identificat un púlsar nana blanca. Un tipus d’estrella que era desconegut fins ara. És l’estrella binaria AR Scorpii (AR Sco) situada a 380 anys llum de la Terra. Es tracta d’un sistema amb una estrella romanent nana blanca en ràpida rotació i una estrella nana vermella. La nana blanca emet un doll de partícules elèctriques i radiació cap a la nana vermella produint que el sistema brilli i s’apagui dues vegades cada dos minuts. La nana blanca emet un doll de radiació que accelera els electrons a l’atmosfera de la nana vermella fins a prop de la velocitat de la llum, produint variacions en la seva lluminositat. Més informació a Warwick.

Add a comment

7 febrer 2017

noticia forat negre 4Un forat negre gegant ha esbudellat una estrella devorant-la durant una dècada. Fins ara s’han observat unes dotzenes d’episodis d’aquesta mena des de l’any 1990, però aquest ha durat deu vegades més. L’observació ha esta realitzada a través dels telescopis Chandra X-ray Observatory i Swift de la NASA, i XMM-Newton de l’ESA. Els tres telescopis de raigs X detectaren un «esdeveniment de disrupció de marea» (EDM) en el qual les forces de marea degudes a una intensa gravetat procedent d’un forat negre destrueixen un objecte que se l’hi acosta. Durant un EDM part del desfet de l’estrella és expulsat a gran velocitat, al temps que l’altre part se submergeix a dins del forat negre. Mentre cau el material es calenta a milions de graus i genera un doll de raigs X. La font denominada XJ1500+0154 es troba dins una petita galàxia situada a 1.800 milions d’anys llum. Més informació a Chandra.

Add a comment

2 febrer 2017

noticia asteroideL’asteroide 2017 BS32 descobert el 30 de gener passarà avui (dia 2 de febrer), a les 20 h 27 m UTC, a només 0,41 de la distancia lunar (161.280 km) de la Terra. La mida de l’objecte es calcula que oscil·la entre 11 i 25 m. La seva velocitat respecte a la superfície serà d’11,56 km/s. De fet serà el quart objecte que passarà a una distància inferior a la Lluna en el que portem d’any. Més informació a watchers.news.

Add a comment

1 febrer 2017

noticia anellsLa sonda Cassini està sobrevolant els anells de Saturn com a acte final de la seva missió (veure la noticia del 25 de novembre 2016). Les imatges obtingudes mostren les seves estructures amb una resolució de només 550 m. Per exemple, a l’anell A es poden observar unes estructures brillants i estretes en forma de hèlix, denominades “propellers”, produïdes per la gravetat de incipients satèl·lits dintre dels anells. Més informació a la NASA.

Add a comment

27 gener 2017

noticia expansioFent servir galàxies que actuen com a lents gravitacionals un equip internacional d’astrònoms ha realitzat una mesura independent de la velocitat d’expansió de l’Univers a través del Telescopi Espacial Hubble de la NASA i la ESA. Per fer la mesura l’equip ha observat cinc galàxies que són lents gravitacionals per a determinar el valor de la constant d’Hubble. La nova mesura és completament independent d’altres mesures que han fet servir cefeides o supernoves en l’Univers local, amb les quals concorda. Però no concorda amb les observacions del Planck de l’ESA. La diferència fonamental és que Planck calcula la constant d’Hubble a través de la radiació còsmica de microones. La nova mesura de la constant d’Hubble és de 71,9 ±2,7 km per segon por Megaparsec. L’any 2016 es va mesurar la constant a través del Hubble en 73,24 ±1,74, que és consistent amb la nova mesura, en canvi l’any 2015 el Planck la va mesurar en 66,93 ±0,62. Més informació a la RAS.

Add a comment

22 gener 2017

noticia pulsarsImatges del Chandra X-ray Observatory de la NASA de dos púlsars, Geminga y B0355+54, mostren que veiem diferents perspectives en les estructures que els envolten. L’estudi d’aquestes estructures pot explicar la presència o absència de polsos d’ones de ràdio o d’ones de raigs gamma. El en cas de Geminga s’observen dues estructures en forma d’arcs que s’expandeixen mig any llum i un anell que envolta el púlsar. En canvi B0355+54 mostra un caputxó d’emissió envoltat per dos anells que s’estenen uns cinc anys llum. Els dos púlsars tenen una edat i un període molt similars, però Geminga té una emissió de raigs gamma i no veiem ondes de ràdio, mentre que B0355+54 fa tot el contrari. Les ones de ràdio es creu que s’emeten a través dels pols del camp magnètic mentre que els raigs gamma s’emeten a través de l’equador del camp. Veiem unes emissions o les altres en funció de les distintes visions que tenim del púlsar. Més informació al Chandra.

Add a comment

20 gener 2017

noticia impactes cosmicsDos dels més potents fenòmens de l’Univers, un forat negre supermassiu i la col·lisió entre dos cúmuls de galàxies, s’han unit en un mateix esdeveniment per crear un accelerador de partícules còsmic. Combinant dades del Chandra X-ray Observatory de la NASA, del Giant Metrewave Radio Telescope (GMRT) de la India, del NSF's Karl G. Jansky Very Large Array, i altres telescopis, s’ha vist el que passa quan la matèria ejectada por un gegant forat negre s’introdueix en la col·lisió de dos cúmuls de galàxies. El fenomen ha passat en la col·lisió dels cúmuls de galàxies Abell 3411 i Abell 3412, que es troben a 2.000 milions d’anys llum de la Terra. Cadascun dels cúmuls té una massa de 1.000 bilions de vegades el Sol. En raigs X es detecta com el gas calent produït por un dels cúmuls s’introdueix dins del gas calent de l’altre cúmul. Al mateix temps un supermassiu forat negre en rotació en una de las galàxies produeix un túnel magnètic que accelera part del gas que l’envolta produint un jet de gran potència i gran velocitat. Més informació a Harvard.

Add a comment

19 gener 2017

noticia galaxia8Un equip internacional liderat per recercadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i de l’Universidad de La Laguna (ULL) ha descobert una de las galàxies no actives més brillants y lluminoses conegudes fins ara a l’Univers jove. La troballa de BG1429+1202, a 11.400 milions d’anys llum, ha estat possible gràcies al augment de la seva lluminositat proporcionat per una galàxia el·líptica massiva dins la línea de visió de l’objecte, que actua a manera de lent augmentant la lluminositat y distorsionant la imatge que s’observa. Més informació a l’IAC.

Add a comment