L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

30 abril 2018

noticia supernova8L’any 2001 va explotar la supernova 2001ig situada a la galàxia NGC 7424 a 40 milions d’anys llum a la constel•lació de Grus. Anys més tard es va poder veure que es tractava d’una estrella doble. L’any 2016 el telescopi Hubble ha pogut fotografiar, per primera vegada, aquesta companya sobrevivent de la supernova. La companya no és una simple testimoni de l’explosió. Es tracta d’una estrella que va absorbir gran part de l’envoltura d’hidrogen de la progenitora de la supernova, que està categoritzada com del tipus IIb, que són relativament rares, que perden part, sinó tot, el seu embolcall d’hidrogen abans de l’explosió. A la foto del Hubble apareix l’estrella companya però el telescopi és incapaç de detectar la resta de la supernova. Més informació al Hubble.

Add a comment

30 abril 2018

noticia megafusionsEls telescopis ALMA i APEX han capbussar en les profunditats de l’espai —fins a l’època on l’Univers només tenia una dècima part de la seva edat actual— i han estat testimonis dels inicis d’una gegantina aglomeració còsmica: l’imminent col•lisió de joves galàxies amb un esclat de formació estel•lar, en el protocúmul de galàxies anomenat SPT2349-56. Els astrònoms creien que aquests esdeveniments van tenir lloc uns 3.000 milions d’anys després del Big Bang, però es van sorprendre en veure que les noves observacions revelen que això va succeir quan l’Univers només tenia la meitat d’aquesta edat. Es creu que aquests antics sistemes de galàxies van acabar formant les estructures més massives de l’Univers: els cúmuls de galàxies. Més informació a l’ESO.

Add a comment

29 abril 2018

notiica uraEl sulfur d’hidrogen, el gas que li dona als ous podrits el seu olor particular, impregna l’atmosfera superior del planeta Urà, tal com s’havia debatut durant molt de temps, però sense demostrar-ho. Gracies a observacions realitzades pel telescopi Gemini Nord, els astrònoms han descobert aquest nociu gas arremolinant-se sobre les cimes dels núvols del planeta gegant. El descobriment s’ha fet gracies a l’espectròmetre de camp integrat en infraroig (NIFS) analitzant mostres de la llum solar reflectida per una regió immediatament superior a la capa de núvols visibles a l’atmosfera d’Urà. Segurament també deuen estar presents a Neptú. A Júpiter i a Saturn aquests núvols estan compostos per gel d’amoníac. Aquestes diferencies en la composició atmosfèrica donem llum sobre preguntes referents a la formació i la història dels planetes. Més informació al Gemini.

Add a comment

29 abril 2018

noticia gaiaLa missió Gaia de l’ESA acaba de publicar el més gran catàleg d’estrelles de la Via Làctia. Inclou mesures d’alta precisió d’uns 1.700 milions d’estrelles. Després de 22 mesos de cartografiar el cel el catàleg de Gaia proporciona la posició, els indicadors de distàncies i els moviments de les estrelles de la Via Làctia. També inclou mesures d’alta precisió dels asteroides del Sistema Solar i d’altres estrelles exteriors a la Via Làctia. Els anàlisis preliminars de les dades revelen fins detalls sobre les poblacions d’estrelles y dels seus moviments, dades essencials per comprendre la formació i l’evolució de la nostra galàxia. Més informació sobre aquestes dades a ESA.

 

Add a comment

14 abril 2018

noticia discosImatges de l’instrument SPHERE, instal•lat al Very Large Telescope d’ESO, ens mostren, amb gran detall, els discos de pols que hi ha al voltant d’estrelles joves. Presenten una estranya varietat de formes, mides i estructures, incloent els efectes del que probablement siguin planetes encara en formació. Alguns contenen brillants anells, altres anells foscos, i fins i tot, s’assemblen a hamburgueses. El seu aspecte també difereix notablement segons la seva orientació al cel. Moltes de les estrelles joves són estrelles T Tauri, un tipus d’estrelles que són molt joves (tenen menys de 10 milions d’anys d’edat) i que varien en lluminositat. Els discos que hi ha al voltant d’aquestes estrelles contenen gas, pols i planetesimals. Més informació a ESO.

Add a comment

14 abril 2018

noticia nomsLa Unió Astronòmica Internacional ha comunicat l’adjudicació de noms oficials per a set detalls al planeta Mercuri i dotze detalls pel satèl•lit Charon de Plutó. El dia 6 d’abril es comunicaren els noms de set fàcules, detalls clars, a Mercuri. Més informació a l'IAU. El dia 11 d’abril es comunicaren oficialment onze noms proposats per l’equip del New Horizons al satèl•lit Charon de Plutó. Més informació a l'IUA.

 

Add a comment

8 abril 2018

noticia jetsUn equip internacional d’investigadors ha assolit imatges d’ultra alta definició d’uns jets procedents d’un forat negre supermassiu al centre de la galàxia NGC 1275, que és també una font de radio coneguda com Perseus A o 3C 84. L’observació resolt els jets deu vegades més a prop del forat negre que les imatges obtingudes amb telescopis terrestres, ja que s’ha fet servir l’interferòmetre RadioAstron que combina dues dotzenes de radiotelescopis terrestres junt amb un radiotelescopi espacial de 10 m de diàmetre. L’instrument té la mateixa resolució que una antena de 350.000 km de diàmetre. NGC 1275 està situada al cúmul de galàxies Perseus a una distància de 230 milions d’anys llum. El forat negre està a dins de la taca més brillant a la part superior de la imatge i els jets tenen una longitud d’uns 3 anys llum. Més informació a Aalto University.

Add a comment

7 abril 2018

noticia estrella neutrons1Imatges del VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, i d’altres telescopis, revelen un ric paisatge d’estrelles i núvols brillants de gas al Petit Núvol de Magalhães. Al seu centre hi ha una estrella de neutrons fruit d’una explosió de supernova ara fa 2.000 anys. Les dades de l’instrument MUSE, instal•lat al VLT, han revelat l’existència d’un destacat anell de gas en un sistema denominat 1E 0102.2-7219. Aquest anell s’expandeix lentament a les profunditats de nombrosos filaments de gas i de pols, que es mouen a gran velocitat, i que són les restes d’una explosió de la supernova. Dintre s’havia detectat anteriorment una font de raigs X, denominada p1, que l’Observatori Chandra ha determinat que és una estrella de neutrons aïllada amb un camp magnètic baix. Més informació a l’ESO.

Add a comment

4 abril 2018

noticia cometes1Els petits cossos amb òrbites hiperbòliques poden ser d’origen interestel•lar, però també del Sistema Solar. Hi ha quatre processos que poden donar òrbites hiperbòliques: el pas rasant de planetes prop dels cossos menors; membres del núvol d’Oort pertorbats secularment pel disc galàctic; passos a prop del núvol d’Oort d’una estrella veïna; o objectes d’origen interestel•lar. Tots aquests processos produeixen signatures en les òrbites que es poden observar. Un estudi publicat per la Royal Astronomical Society, en el que participen investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, ha trobat un radiant de cometes hiperbòliques a la constel•lació de Gemini, (taca blava al gràfic) que concorda amb el pas d’una estrella prop del Sistema Solar ara fa 70.000 anys. A més, a part de l’asteroide interestel•lar 1I/2017 U1 (‘Oumuamua), han trobat vuit candidats de cometes interestel•lars. Més informació a RAS.

Add a comment

4 abril 2018

noticia estrella2Situada més enllà de la meitat de l’Univers visible s’ha observat una supergegant estrella blava, denominada Icarus. És l’estrella més llunyana vista fins ara. S’ha observat a través d’un efecte de lent gravitacional, que l’ha amplificat 600 vegades, per un equip del qual forma part José Diego de l’Instituto de Física de Cantabria. Es troba en una galàxia espiral situada a 9.000 milions d’anys llum, quan l’Univers nomes tenia un 30 per cent de l’edat actual. Està cent vegades més llunyana que les estrelles individuals vistes fins ara, excepte en les explosions de supernoves. El descobriment d’Icarus permet iniciar una via per estudiar l’evolució d’estrelles molt llunyanes. També permet estudiar la matèria fosca a la galàxia que efectua l’efecte lent. Més informació a Hubble.

Add a comment