24 agost 2016
La majoria de les estrelles que poblaven l'Univers primerenc eren enormes estructures compostes d'hidrogen i heli en estat pur. Tenien centenars de masses solars i duraven molt poc temps abans d'explotar en forma de supernoves. La contaminació del gas interestel·lar per elements pesants fa que ja no es puguin formar estrelles tan grans, mentre que les seves «parents» properes són molt poc comunes. Uns investigadors n'han descobert un exemple extremadament rar situat al núvol molecular G11.92-0.61, a uns 11.000 anys llum de distància. L'estrella va ser batejada com a G11.92-0.61 MM1. Més informació AQUÍ.