L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Socis col·laboradors

En aquesta secció mensual entrevistem a col·laboradors de l'Agrupació amb la finalitat de conèixer detalls de la seva afició a l'astronomia i de la seva faceta més humana. Són socis que, de forma totalment desinteressada, col·laboren i han fet possible molts dels èxits de la nostra entitat.

Aquests són els socis col·laboradors que hem entrevistat:

 
GemmaDomenech
Gemma Domènech
 FXavierValldeperasXavier Valldeperas    
   
RicardGaju
Ricard Gaju
 GemmaDomenech
Ramon Jou
 GemmaDomenech
Àngel Massallé

ManelAladid Manel Aladid
   
CarlesLabordena Carles Labordena
 MartaRodriguez
Marta Rodríguez

MiquelAlamanyMiquel Alamany 
 JosepMariaDrudisJosep M. Drudis 
 
DanielFernandezDaniel Fernández
 RaimonReginadoRaimon Reginaldo  AlbertMontcadaAlbert Moncada
XavierRubiaXavier Rubia
          CarmeBastusCarme Bastús  JordiPresaJordi Presa  CarlesPerelloCarles Perelló  AntoniSelvaAntoni Selva
   RichardRodriguez Richard Rodríguez  VicencFerrandoVicenç Ferrando  ManelPolancoManel Polanco  MarcTorrasMarc Torras
 
JordiArtigas Jordi Artigas
 RamonMolinerRamon Moliner  IreneArabiaIrene Arabia  JosepMVilaltaJosep Maria Vilalta
 
LeoTello Leonardo Tello
 MerceCorreaMercè Correa  AnnaFabregatAnna Fabregat  FerranPascualFerran Pascual

 

 

FrancescSarabiaA la Junta Directiva de l'Agrupació trobaran persones de característiques diverses però amb dos punts en comú: l'interès cap a l'astronomia i les ganes de col·laborar activament en les activitats de l'entitat. Tenim observadors consagrats (com Carles Schnabel o Emili Capella), astrofotògrafs solvents (com Albert Moncada o Lluís Romero), investigadors usuaris de tècniques CCD en fotometria i astrometria (com Xavi Puig, Carles Perelló, Antoni Selva, Gemma Domènech), divulgadors a les sessions públiques (Manel Aladid), representants del grup de joves (Gemma Domènech), etc. També tenen cabuda persones que representen a molts socis interessats en l'astronàutica, la cosmologia i altres tantes facetes de l'astronomia. En aquest grup podem incloure a membres importants de la junta: Allistar Ian Spearing i el nostre col·laborador d'aquest mes: Francesc Sarabia.

Francesc és un entusiasta del disseny gràfic, de les imatges de vídeo i del multimèdia en general. És molt gratificant escoltar-lo des de la seva visió de les coses, buscant sempre l'últim, el més nou i el més impactant, malbaratant entusiasme quan s'explica; veient les coses gairebé sempre a través de les xarxes socials; però no des d'una o dues, ¡des de totes les que pot! En definitiva, si volen conèixer algú que està a l'última en els temes tecnològics i de la comunicació en l'era digital, aquí tenen al seu home: Francesc Sarabia.

Vaig mantenir una interessant conversa telefònica amb ell i aquest seria un resum aproximat de la conversa:
Com va començar el teu interès per la ciència?

De nen sempre m'havia agradat la biologia i altres ciències, però al Batxillerat em vaig adonar que les matemàtiques eren el meu taló d'Aquil·les de manera que vaig decidir canviar totalment la meva orientació i fer la carrera de Belles Arts, a la Universitat de Barcelona...

No és fàcil fer-se un camí professional des d'aquesta cursa.

És cert, però aquí va entrar la meva formació complementària. Em vaig especialitzar en el que és la meva professió: el disseny gràfic.

I l'astronomia?

Hi havia un interès cap a aquest tema, però al principi era poc definit. Recordo, ja fa bastants anys, la catàstrofe del transbordador Challenger. Em va impactar en gran manera. Va ser un revulsiu en el meu interès cap a l'astronàutica. A més, sempre em va interessar la cosmologia, l'origen i l'evolució de l'Univers, etc. encara que van haver de passar diverses coses més perquè la meva afició es consolidés.

Quines?

En primer lloc, vaig assistir a una sessió escolar de les moltíssimes que s'imparteixen en l'Agrupació i em va deixar empremta. Anys després vaig acudir a una sessió pública sobre Saturn que també em va impressionar, però va haver de donar-se una casualitat més per prendre la decisió de fer-me soci.

Una casualitat?

Sí, perquè en l'any 2012, és a dir fa només 5 anys, feia unes pràctiques del meu màster al Banc Sabadell i per assistir-hi, cada dia caminava des del meu domicili i passava just per davant de l'Observatori de l'Astronòmica. Li feia un cop d'ull a la cúpula i em deia: "si el tema m'interessa i no està lluny de casa... Per què no fer-me soci?"

Vaja...

Així que em vaig apuntar i poc temps després ja era assidu del grup de debutants, molt actiu aquells anys. Assistia, a més, amb certa periodicitat, a les conferències dels dimecres...

D'aquest grup de debutants han sortit diversos col·laboradors...

Sí. En aquell moment Xavier Valldeperas era el coordinador del grup, però sis mesos després el va tenir de deixar i jo el  vaig substituir. Fèiem sortides, observacions, tallers, etc. En recordo un de dibuix, com a iniciació al dibuix astronòmic, que vaig organitzar jo mateix...

El grup va perdre força amb el temps.

Primer fèiem reunions mensuals, després bimensuals, etc. Finalment vaig haver de deixar la coordinació per motius laborals i Jordi Argila em va rellevar. Però en aquest període vaig aprendre molt.

A més et vas incorporar a la Junta Directiva.

Sí, de la mà d'Àngel Masallé, pel fet de ser coordinador dels debutants, posteriorment vaig seguir a la Junta amb Xavi Puig de president i ara amb tu.

Explica'm una mica més sobre els teus àrees d'interès en astronomia.

M'agrada estar al dia en astronàutica, en particular sobre les sondes espacials i els nous projectes. De tota manera, el que realment em motiva és conèixer més a cosmologia, sobre l'origen de l'Univers i la seva evolució. Procuro estar al dia a través del web d'AstroSabadell i de l'"Astrum". A més sóc un seguidor de diversos podcasts.

Podcasts? ¿Quins? Pot ser útil per als nostres lectors.

Els podcasts és una forma senzilla de seguir l'actualitat. Utilitzo l'aplicació Ivoox per baixar-los i la veritat és que es pot accedir a informació de gran interès.

Quins són els teus favorits?

Hi ha diversos; per exemple "Ràdio Skylab" o, molt interessant també, "Coffee-break: senyal i soroll", així com "Astrovlog". Aquests són en castellà. En anglès escolto "Astronomy cast". Són gratuïts, els baixes fàcilment i, per exemple, pots sentir-los al cotxe o passejant. Alguns estan molt ben realitzats i aprens molt.

En què consisteix actualment la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

En primer lloc dir que sóc membre de la Junta Directiva de l'Agrupació i, des d'aquest mateix any, sóc el Secretari de la mateixa. Això comporta la redacció de l'acta de totes les reunions, entre d'altres tasques. Faig més coses, per exemple, pertanyo al grup de treball que està buscant formes noves de finançament per a l'Agrupació Astronòmica d'avui i del demà i, sempre que puc, dono un cop mà en temes que em són propers professionalment. Per exemple, vaig ser l'autor del logotip de l'Agrupació: recordo el llarg període i la multitud d'esbossos que vaig fer abans de posar-nos d'acord. Per contra, el de la propera Convenció d'Astronomia i el disseny del flyer publicitari de la mateixa van ser ràpids i en pocs intents aconseguim el consens.

Pel que fa a l'observació Què és el que més t'agrada?

Localitzar l'estació espacial, l'observació de planetes, des dels telescopis de l'Agrupació i "passejar" pel cel amb els meus prismàtics de 15x70. També prenc imatges, però sense cap complicació: amb la càmera sobre un trípode i sense seguiment. Surten coses de gran bellesa...

Ets soci des de fa poc temps. ¿Què aconsellaries als nous?

Que no es limitin a llegir "Astrum" i veure el web. Hi ha moltes activitats que es poden fer i que enriqueixen l'esperit: les conferències, apuntar-se a cursos, sortir a observar, anar camps d'observació, col·laborar, assistir a sessions públiques, apuntar-se a la Convenció d'astronomia... i molt més.

Quins són els teus projectes?

Tinc bastants; cal saber si tindré temps lliure per a realitzar-los. M'he proposat assistir als Camps d'Observació de proximitat que organitza l'Agrupació i que coordina Emili Capella. Vull seguir prenent imatges, adquirir un telescopi i aprendre a fer servir el de l'Observatori de l'Agrupació. Potser m'animi a aprendre en algun dels grups de treball.

Doncs no perdis l'oportunitat. Tens molt camp per davant. Ens ho pots anar explicant per les xarxes socials!

 

En què consisteix actualment la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

En primer lloc dir que sóc membre de la Junta Directiva de l'Agrupació i, des d'aquest mateix any, sóc el Secretari de la mateixa. Això comporta la redacció de l'acta de totes les reunions, entre d'altres tasques. Faig més coses, per exemple, pertanyo al grup de treball que està buscant formes noves de finançament per a l'Agrupació Astronòmica d'avui i del demà i, sempre que puc, dono un cop mà en temes que em són propers professionalment. Per exemple, vaig ser l'autor del logotip de l'Agrupació: recordo el llarg període i la multitud d'esbossos que vaig fer abans de posar-nos d'acord. Per contra, el de la propera Convenció d'Astronomia i el disseny del flyer publicitari de la mateixa van ser ràpids i en pocs intents aconseguim el consens.

 

FRANCESC SARABIA
En la Junta Directiva de la Agrupación encontrarán personas de características diversas pero con dos puntos en común: el interés hacia la astronomía y las ganas de colaborar activamente en las actividades de la entidad. Tenemos observadores consagrados (como Carles Schnabel o Emili Capella), astrofotógrafos solventes (como Albert Moncada o Lluís Romero), investigadores usuarios de técnicas CCD en fotometría y astrometría (como Xavi Puig, Carles Perelló, Antoni Selva, Gemma Domenech), divulgadores en las sesiones públicas (Manel Aladid), representantes del grupo de jóvenes (Gemma Domenech), etc. También tienen cabida personas que representan a muchos socios interesados en la Astronáutica, la Cosmología y otras tantas facetas de la Astronomía. En este grupo podemos incluir a miembros importantes de la junta: Alistar Ian Spearing y nuestro colaborador de este mes: Francesc Sarabia.
Francesc es un entusiasta del diseño gráfico, de las imágenes de vídeo y del multimedia en general. Es muy gratificante escucharle desde su visión de las cosas, buscando siempre lo último, lo más novedoso y lo más impactante, derrochando entusiasmo cuando se explica; viendo las cosas casi siempre a través de las redes sociales; pero no desde una o dos, ¡desde todas las que puede! En definitiva, si quieren conocer a alguien que está a la última en los temas tecnológicos y de la comunicación en la era digital, aquí tienen a su hombre: Francesc Sarabia.
Mantuve una interesante conversación telefónica con él y este sería un resumen aproximado de la conversación:
¿Cómo empezó tu interés por la ciencia?
De niño siempre me había gustado la Biología y otras ciencias, pero en el Bachillerato me di cuenta de que las matemáticas eran mi telón de Aquiles por lo que decidí cambiar totalmente mi orientación y hacer la carrera de Bellas Artes, en la Universidad de Barcelona...
No es fácil hacerse un camino profesional desde esta carrera.
Cierto, pero aquí entró mi formación complementaria. Me especialicé en lo que es mi profesión: el diseño gráfico.
¿y la Astronomía?
Había un interés hacia este tema, pero al principio era poco definido. Recuerdo, hace ya bastantes años, la catástrofe del transbordador Challenger. Me impactó en gran manera. Fue un revulsivo en mi interés hacia la Astronáutica. Además, siempre me interesó la Cosmología, el origen y la evolución del Universo, etc. aunque tuvieron que pasar varias cosas más para que mi afición se consolidara.
¿Cuáles?
En primer lugar, asistí a una sesión escolar de las muchísimas que se imparten en la Agrupación y me dejó huella. Años después acudí a una sesión pública sobre Saturno que también me impresionó, pero tuvo que darse una casualidad más para tomar la decisión de hacerme socio.
¿Una casualidad?
Sí, porque en el año 2012, es decir hace solo 5 años, hacía unas prácticas de mi Máster en el Banco Sabadell y para asistir, cada día caminaba desde mi domicilio y pasaba justo por delante del Observatorio de la Astronómica. Le echaba una ojeada a la cúpula y me decía: “si el tema me interesa y no está lejos de casa... ¿Por qué no hacerme socio?”
Vaya...
Así que me apunté y poco tiempo después ya era asiduo del grupo de debutantes, muy activo aquellos años. Asistía, además, con cierta periodicidad, a las conferencias de los miércoles...
De este grupo de debutantes han salido varios colaboradores...
Sí. En aquel momento Xavier Valldeperas era el coordinador del grupo, pero seis meses después lo tuvo de dejar y yo le relevé. Hacíamos salidas, observaciones , talleres, etc. Recuerdo uno de dibujo, como iniciación al dibujo astronómico, que organicé yo mismo...
El grupo perdió fuerza con el tiempo.
Primero hacíamos reuniones mensuales, después bimensuales, etc. Finalmente tuve que dejar la coordinación por motivos laborales y Jordi Aguila me relevó. Pero en ese periodo aprendí mucho.
Además te incorporaste a la Junta Directiva.
Sí, de la mano de Àngel Masallé, por el hecho de ser coordinador de los debutantes, posteriormente seguí en la Junta con Xavi Puig de presidente y ahora contigo.
Explícame un poco más sobre tus áreas de interés en astronomía.
Me gusta estar al día en astronáutica, en particular sobre las sondas espaciales y los nuevos proyectos. De todas formas, lo que realmente me motiva es conocer más en Cosmología, sobre el origen del universo y su evolución. Procuro estar al día a través de la web de AstroSabadell y de “Astrum”. Además soy un seguidor de varios podcasts.
¿Podcasts? ¿cuáles? Puede ser útil para nuestros lectores.
Los podcasts es una forma sencilla de seguir la actualidad. Utilizo la aplicación ivoox para bajarlos y la verdad es que puede accederse a información de gran interés.
¿Cuáles son tus favoritos?
Hay varios; por ejemplo “Radio Skylab” o, muy interesante también, “Coffee-break: señal y ruido”, así como “Astrovlog”. Estos son en castellano. En inglés escucho “Astronomy cast”. Son gratuitos, los bajas fácilmente y, por ejemplo, puedes oírlos en el coche o paseando. Algunos están muy bien realizados y aprendes mucho.
En cuanto a la observación ¿Qué es lo que más te gusta?
Localizar la estación espacial, la observación de planetas, desde los telescopios de la Agrupación y “pasear” por el cielo con mis prismáticos de 15x70. También tomo imágenes, pero sin ninguna complicación: con la cámara sobre un trípode y sin seguimiento. Salen cosas de gran belleza...
Eres socio desde hace poco tiempo ¿Qué aconsejarías a los nuevos?
Que no se limiten a leer “Astrum” y ver la web. Hay muchas actividades que pueden hacerse y que enriquecen el espíritu: las conferencias, apuntarse a cursos, salir a observar, acudir a los campos de observación, colaborar, asistir a sesiones públicas, apuntarse a la convención de astronomía... y mucho más.
¿Cuáles son tus proyectos?
Tengo bastantes; falta saber si tendré tiempo libre para realizarlos. Me he propuesto asistir a los Campos de Observación de proximidad que organiza la Agrupación y que coordina Emili Capella. Quiero seguir tomando imágenes, adquirir un telescopio y aprender a usar el del Observatorio de la Agrupación. Quizás me anime a aprender en alguno de los grupos de trabajo.
Pues no pierdas la oportunidad. Tienes mucho campo por delante. ¡Nos lo puedes ir contando por las redes sociales!

REQUADRE SEPARAT AMB FONDO DE COLOR
-¿En qué consiste actualmente tu colaboración con la Astronómica?
En primer lugar decir que soy miembro de la Junta Directiva de la Agrupación y, desde este mismo año, soy el Secretario de la misma. Esto conlleva la redacción del acta de todas las reuniones, entre otras tareas. Hago más cosas, por ejemplo, pertenezco al grupo de trabajo que está buscando formas novedosas de financiación para la Agrupación Astronómica de hoy y del mañana y, siempre que puedo, echo una mano en temas que me son próximos profesionalmente. Por ejemplo, fui el autor del logo de la Agrupación: recuerdo el largo periodo y la multitud de bocetos que hice antes de ponernos de acuerdo. Por el contrario, el de la próxima Convención de Astronomía y el diseño del flyer publicitario de la misma fueron rápidos y en pocos intentos alcanzamos el consenso.

FXavierValldeperas

Aquest mes el nostre col·laborador de l'Astronòmica és un entusiasta de les ciències naturals en general, encara que els seus interessos s'expandeixen més enllà, també cap a la pintura, l'art, la història, etc. No obstant això, les seves motivacions centrals són científiques, encara que crec que la paraula que millor li podria definir és la de "naturalista" i a mi, en certa manera, Xavier em recorda a Linné o Von Humboldt. De fet em va explicar que en la seva infància li deien "bichólogo" pel seu interès per tota cuca, vivent o fossilitzat.

Com veiem, Xavier Valldeperas ha estat sempre un entusiasta de la ciència. Per aquest motiu, en el seu dia, es decidís a estudiar Geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta decisió va tenir certa influència una bona professora que va tenir d'aquesta matèria al COU; tot això li va fer relegar la Biologia al rang d'afició, encara que acabaria sent la seva afició central i part essencial de la seva professió. El de l'astronomia va venir després, bastant més tard, però va arribar amb potència, convertint-se, amb la Geologia i la Biologia, a la tercera pota del seu trípode motivacional.

Però definir a Xavier com a naturalista encara que és cert, és incomplet. Perquè la seva vocació és pedagògica. La seva anàlisi de la naturalesa és d'admiració primer, de classificació i comprensió després per, immediatament, passar a una anàlisi de com pot ser objecte d'un ensenyament millor. Llavors, l'objectiu final és, en molts casos, l'ensenyament.

Cal matisar més coses. L'ensenyament i tot a la vida, es pot fer de moltes maneres, però per a Xavier Valldeperas de vàlida només hi ha una: la metodologia, l'ordre i la seqüència correcta de les coses. Per aquesta raó parla de forma pausada, pensant les paraules, mesurant què és el primer i què és el segon per arribar inexorablement al tercer. Tot això externament, perquè les emocions viuen al seu interior. Aquí hi ha el Xavier que gaudeix amb un fòssil, una falla, un animal o amb un estel doble, encara que per gaudir-la plenament, ha de mesurar l'angle de posició, reflexionar sobre quina és la millor manera de mesurar-lo i en com podria ensenyar millor.

Amb Xavier Valldeperas vam mantenir una animada conversa telefònica fa pocs dies, que tracte ara de resumir en aquestes pàgines:

Finalitzats els teus estudis de Geologia, quins van ser els teus passos?

Vaig obtenir el "Certificat d'Aptitud Pedagògica", CAP; vaig estudiar els dos primers anys de la carrera de Biologia, vaig fer diverses assignatures de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya i vaig guanyar les oposicions de Professor de Secundària. En primer lloc vaig treballar com a col·laborador docent a la Facultat de Ciències de la UAB, després com a professor associat a la Facultat de Geologia i des de llavors exerceixo de professor de Geologia i Biologia a Instituts de Secundària.

Però a més vas fer el tercer cicle de Geologia...

Que vaig completar, però no vaig arribar a presentar la meva tesi sobre corals fòssils del Cretaci Superior...

Els teus interessos sobre la naturalesa són molt variats Has realitzat treballs d'investigació?

Sí. He realitzat diversos articles científics de Paleontologia i he participat en congressos nacionals i internacionals. També vaig obtenir l'accèssit al premi de recerca de la "Institució Catalana de Recerca", filial de l'IEC, de la qual sóc membre. També sóc soci de la Societat Espanyola de Paleontologia. Tinc un bloc amb imatges i continguts que ús en les meves classes: http://blocs.xtec.cat/fotobiogeofxv/

Vaja, en definitiva, un autèntic naturalista. Quines altres àrees d'interès tens?

Són molt variades, l'art, la música, la pintura... però la natura és la meva passió.

I com vas arribar al telescopi?

Jajajaja, segurament a través del microscopi. Vaig treballar molt amb aquest instrument en els meus treballs sobre corals mesozoics...

Com va començar la teva afició a l'astronomia

Al contrari d'altres col·laboradors de l'Astronòmica, el meu inici va ser més tardà; fa uns 10 anys. El tema em cridava l'atenció i vaig buscar les webs de diverses associacions; em vaig decidir per l'Astronòmica de Sabadell perquè vaig veure que era la més activa. Després vaig comprar un telescopi i em vaig apuntar al grup de debutants.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Col·laboro com a monitor a les Sessions Públiques de Observació, en particular en les del Sol. La veritat és que gaudeixo molt d'aquestes sessions. És una tasca molt gratificant, sigui a l'Auditori o en l'Observatori. Els assistents agraeixen molt les nostres explicacions i en les observacions solars, que són de caràcter familiar, estic molt pendent dels nens. Els faig dibuixar un ull en un foli i després el situem a l'ocular del cercador enfocat al Sol. Veure com es crema el foli és mil vegades més pedagògic que explicar-los els riscos de l'observació solar. En aquests mesos que no hi ha taques cal esprémer la imaginació per fer atractiva l'observació. Les fulguracions amb el filtre d'Hidrogen Alfa són molt interessants.
D'altra banda participo cada any, amb Albert Morral i Montse Ribell, en la sessió pública a La Molina de la Universitat d'Estiu de Puigcerdà. Una altra experiència que no em vull perdre i que aconsello a tots.

Aquest grup ara no és actiu, però ho va ser molt fa anys.

És cert. Recordo, entre d'altres socis, a la Núria Franch, Joan Faine, Mercè Correa, Aleix Puig, Dani Fernandez... en un moment determinat em van demanar que fos el coordinador i així ho vaig fer. La meva premissa era: "apropar-me i apropar-se als nous socis" -noto que ho explica amb gran convicció i satisfacció.

Quin aprenentatge vas treure de l'observació del cel amb el grup de debutants?

Molts. Però el que és clar és que per ser observador astronòmic has de ser optimista davant els núvols i altres inclemències i ser sacrificat amb el fred i amb la son -al telèfon sento perfectament les seves rialles quan ho explicar.

Què va passar amb el grup?

Seguim sent bons amics però diversos d'ells, de debutants ja no tenen res de res. Han evolucionat i són experts, cadascun en la seva especialitat. Altres segueixen gaudint de l'afició amb l'observació visual ocasional, com jo mateix. Però vam gaudir en gran mesura de les nostres observacions conjuntes en el "km 24", Àger, des de la residència de la Mercè Correa, etc.

Ara animem als interessats a participar en els camps d'observació de proximitat quan el bon cel ens ho permet... Explica'm coses de la teva activitat observacional. Vas dir que tens un telescopi...

En realitat tinc dos: un Schmidt-Cassegrain de 9 polzades i quart amb una muntura EQ6 i un refractor de 80mm. Encara que observo menys del que deuria, gaudeixo de l'observació visual utilitzant el llibre de José Luis Comellas "Guia del Firmament" i utilitzant les cartes estel·lars de "Uranometria".

M'agrada sentir això. Avui és l'etapa dels go-to i dels programaris a peu de telescopi.

A mi m'agrada l'observació d'estrelles dobles, comparar les estimacions de color amb les descripcions de Comellas i calcular l'angle de posició de les estrelles amb un micròmetre visual.

Magnífic. Jo et vaig conèixer a la Junta Directiva amb Xavier Puig de president.

És veritat. Vaig entrar a la Junta de la mà d'Àngel Massallé com a vocal i vaig continuar amb Xavier Puig i després amb tu. Recordo els nostres treballs en la preparació del Pla Estratègic, però en els últims mesos de l'anterior junta m'envaïa la sensació de "fallar" per no dedicar-li temps suficient a l'Agrupació. Per això ho he tingut de deixar aquest any, coincidint amb canvis professionals i personals.

Un d'aquests últims t'ha portat a residir a la localitat de Castellterçol. Aquí tindràs millors cels. ¿Quins són els teus reptes de futur?

Sens dubte un d'ells és observar més i, si puc, animar alguns veïns en l'observació astronòmica. Espero poder col·laborar més amb l'Agrupació en un futur proper.

Per a nosaltres ets un excel·lent col·laborador!

ManelAladidAquest mes el nostre col·laborador compagina diversos perfils en un: d'una banda és el tresorer de l'Agrupació; un conscienciós administrador dels ingressos i les despeses. Els asseguro que això comporta més preocupacions que alegries, però a més és el coordinador de les sessions públiques d'observació i, finalment, és un amant de la recerca de supernoves.

Ens referim a Manel Aladid. Si volen trobar-lo, el més fàcil és acudir a l'observatori de l'Agrupació un divendres a la nit. Allà el veuran en acció amb Jordi Presa i Octavi Guillamón. La seva eina per trobar supernoves és el nostre telescopi de mig metre d'obertura. De vegades no funciona del tot bé i no té èxit en la recerca, tot i que sembla que ara, per fi, la reparació del telescopi està en bon camí. En altres ocasions és el mal temps el que fa impossible assolir l'objectiu. Però això l'únic que fa és generar una major satisfacció quan troba una supernova i si Octavi li fa després la fotometria, doncs molt millor.

Conec bé a Manel perquè som companys de Junta Directiva des de 2014 de la mà de Xavier Puig que encara no sé com ens va convèncer a tots dos. Però en aquestes entrevistes surten a la llum coses que no solen tractar en les reunions de Junta; per això hem fet una entrevista formal. Aquest és un resum del que hem tractat:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Sempre he tingut curiositat pels temes astronòmics, encara que la veritat és que en la meva joventut m'interessava més la vulcanologia i la tectònica de plaques ...

¡Eres un geòleg en potència!

Però al final vaig acabar estudiant administració i posant-me a treballar en un tema tan diferent com és l'àrea laboral en una assessoria.

Una cosa és la professió i una altra molt diferent l'afició...

El meu interès per l'astronomia es va anar acreixent, especialment pels planetes del Sistema Solar. Pel·lícules com «2001 una odissea de l'espai» i la sèrie «Cosmos» de Carl Sagan van ser també estímul per a la meva afició.

Però, més que una afició és una addicció perillosa...

Sí i la culpa és de la meva dona. En el dia del meu aniversari, crec que en l'any 2003, em va regalar un carnet de l'Agrupació.

Potser ara ho lamenta.

No. Està encantada. Jo mirava les constel·lacions a ull nu des del pati de casa meva a Mollet del Vallès i després vaig comprar un refractor de 60 mm d'obertura. Estava enganxat amb la Lluna, Júpiter i Saturn. A més recordo especialment l'observació dels grans cometes: Hyakutake i Hale Bopp, així com el dia que vaig veure Mart per primera vegada i vaig veure un dels casquets polars. Va ser magnífic! -Al Manel li brillen els ulls quan ho explica; record aquests mateixos ulls quan estudia el compte d'explotació de l'Astronòmica-.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

A més de ser membre de la Junta des 2014, com a tresorer, sóc el coordinador del grup de supernoves. A més coordino les sessions públiques d'observació. M'agrada mostrar els astres al públic a peu de telescopi més que explicar des de l'auditori. No puc oblidar els nervis de les primeres vegades preparant el telescopi abans que arribin els assistents, intentant que no falli res. Després la satisfacció és molt gran amb la seva reacció.

Vull esmentar una anècdota que s'ha repetit moltes vegades. Després d'explicar com funciona la sala de control, la cúpula i el telescopi, just en iniciar l'observació, els núvols apareixen i no es pot observar. La cara de decepció dels visitants i dels monitors és gran i intentem suplir aquesta situació amb més cura en les nostres explicacions. La veritat és que surten molt satisfets de les sessions d'observació i nosaltres també, tant els operadors del telescopi com els divulgadors a l'auditori: amb la sensació de la feina ben feta.

I a l'Agrupació com vas començar?

Vaig assistir a tots els cursos que vaig poder. En recordo un d'astrofotografia que va impartir Miguel Guillen. Vaig adquirir una càmera web i vaig començar a prendre imatges de la Lluna. Recordo també un de CCD que va organitzar Xavier Puig. Les pràctiques van consistir en realitzar mesures amb el grup de supernoves. Això va ser l'any 2012. Des de llavors estic en aquest grup i no he deixat de buscar-les.

En què consisteix la vostra feina amb les supernoves?

En primer lloc prendre imatges de les més brillants al nostre abast perquè en dies posteriors l'Octavi faci la fotometria. A continuació prenem imatges de certes galàxies amb l'objecte de detectar alguna supernova no descoberta amb anterioritat.

Heu descobert alguna supernova?

No.

Bé; això pot passar el dia més inesperat, tot i que sabeu que les probabilitats són petites.

Minúscules, però vam passar una estona magnífica i també fem fotometria.

Què et suggereix l'observació d'una supernova?

És una explosió descomunal, una cosa realment espectacular que esdevé en un objecte molt llunyà, encara que sigui un feble punt en el monitor de l'ordinador. És apassionant.

En general, quins són els teus objectes astronòmics preferits?

La meva prioritat és observar des de l'observatori de l'Agrupació, sigui el de Sabadell o el del Montsec. Però també disposo d'un telescopi Newton de 20 cm d'obertura amb muntura equatorial. M'encanta observar, entre d'altres objectes, el planeta Mart i la nebulosa anular de la Lyra.

Finalment, quins són els teus projectes futurs?

Pel que fa a les sessions públiques d'observació, animar a més monitors i organitzar més sessions de les que ara podem fer. Pel que fa a les supernoves, augmentar la productivitat i fer més fotometria. Finalment, pel que fa a les finances m'agradaria gestionar un important superàvit!

Bé; tot això està al teu abast. Mans a l'obra!

AngelMassalleQui no sap qui és Àngel Massallé? El nostre col·laborador d'aquest mes és ben conegut pels nostres associats ja que va ser el president de la Junta Directiva de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell des de l'any 2010 al 2014, però és que, a més, és un autèntic divulgador de l'astronomia, un viatger incansable, amant de la natura i de la Geografia del nostre món: tant de la física com de la humana. D'altra banda, cal dir que és un autèntic ambaixador de la Astronòmica allà on sigui, i podem estar tranquils, perquè on estigui deixarà bé el pavelló de l'Agrupació.

Àngel Massallé és un home afable, comunicatiu i el seu perfil encaixaria amb el d'un executiu en el qual es compagina la visió empresarial amb un fons humanista. El fet és que està organitzant la seva jubilació com qui dirigeix ​​una empresa i la seva agenda, amb els criteris de recursos humans avui en voga: amb una autèntica gestió del temps. Quan converses amb ell transmet seguretat en si mateix i fermesa; però alhora capacitat d'escolta, empatia i ganes d'ajudar.

Vaig mantenir una interessant entrevista amb Àngel en una cèntrica cafeteria i aquest seria un resum aproximat de la conversa:

Com explicaries, a algú que no et coneix, qui és Àngel Massallé?
Diria que sóc un col·leccionista d'experiències. M'agrada fer moltes coses. No sé com explicar-ho; he viatjat en globus per la sabana africana, he creuat esquiant Lapònia de nord a sud, m'he tirat en paracaigudes des d'uns 3.000 metres, he desfilat a Indonèsia amb motiu del 50 aniversari de la independència del país, he estat portador de la torxa Olímpica a Barcelona del 92...

D'on et sents originari?

Del planeta Terra, el més bell de tots els que coneixem. M'agrada conviure amb tota la diversitat de persones i viure experiències variades. M'apassiona veure món, tant la natura com les diferents cultures.

Àngel contagia el seu entusiasme quan parla i, a més, dóna poc marge per interrompre-i preguntar-li. No pots gairebé parlar ni fer-li moltes preguntes; has de triar bé el que preguntes per canalitzar la conversa.
Has fet molts viatges ¿què et queda per veure i quina ha estat la teva molt popular?

He estat en tots els continents, excepte l'Antàrtida. També m'agradaria visitar el pol nord... però triar un viatge dels que he fet em sembla impossible... potser triaria Kenya per ser el meu primer viatge de llarga distància. Fins a aquest moment només havia fet viatges curts, de menys de 1.000 km de distància. Recordo un dels meus primers treballs que em va permetre visitar la totalitat de les capitals espanyoles per motiu de fer un estudi de mercat...

Ja que ho esmentes quin és el teu formació i quina ha estat la teva professió?

Tinc estudis superiors en Publicitat i Màrqueting i la meva professió s'ha referit, primer, a l'àrea de la comercialització fins a arribar a la Direcció d'una empresa fabricant i comercialitzadora de joguines. Però ara sóc un feliç jubilat amb una ajustadíssima agenda...

Ho puc testificar. Aquesta entrevista l'hem hagut d'encaixar entre els teus viatges i activitats diverses. ¿A més de l'Astronomia i els viatges, quines altres aficions tens ? Segur que moltes ja que ets persona d'inquietuds.

És veritat, tinc molts interessos, des de la gestió d'empreses fins a cantar espirituals negres en un quartet d'amics. Malauradament, aquesta activitat s'ha vist truncada per la mort prematura d'un d'ells. Vaig gaudir molt en aquesta faceta, però la meva afició per antonomàsia és l'astronomia.

Com va començar?

Tindria uns 7 o 8 anys d'edat quan en un petit poble d'Aragó, limítrof amb Catalunya, contemplava el cel estrellat amb els meus amics. Un noi, una mica més gran va començar per ensenyar-nos les constel·lacions...

...i després?

Llegir, assistir a conferències en el meu Terrassa natal, gaudir de la sèrie de TV, "Cosmos" de Carl Sagan. Això últim em va marcar i tot això va anar consolidant la meva afició fins al punt de fer-me soci de l'Agrupació en 1993.

Com van ser els teus primers anys en la Astronòmica?

Va ser una evolució bastant típica al principi. Amb el meu bon amic Vicenç Ferrando vaig assistir a diversos dels cursos organitzats per l'Agrupació i a cursos d'extensió universitària a la Facultat de Físiques i vaig participar a Camps d'Observació. Utilitzava un Schmidt Cassegrain de 8 polzades i un Maksutov de 125 mm encara que les meves observacions més habituals eren des del poble de la meva mare, a Tolba (Osca), amb un cel impressionant que, per cert, no està lluny d'Àger en línia recta, l'altra banda del congost de Mont-rebei -ho diu pensatiu, recordant anys passats, esgotant les últimes gotes del seu refresc.

Quins són els teus objectes preferits en l'observació?

No seré molt original en això: la nebulosa d'Orió i la galàxia d'Andròmeda, sens dubte dos objectes impressionants.

Però a més t'has involucrat molt directament en la gestió de l'Agrupació...

És cert, crec que va ser el 2002 quan vaig entrar a la Junta Directiva com a vocal, amb Josep M Oliver de president. Després, de 2006 a 2010 vaig ser secretari, amb Antoni Ardanuy de president, fins que, de 2010 a 2014, em va tocar la responsabilitat de la presidència... són uns 12 anys!

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

En primer lloc dir que l'Agrupació sap que pot comptar amb mi en el que necessiti. Ara mateix estic centrat en la coordinació dels viatges, seguint la tasca que va iniciar fa anys Joaquim Ribalta. Hem organitzat viatges per observar la major part dels eclipsis totals de Sol, hem visitat els grans telescopis de Xile, de França, de Canàries, de Hawaii i hem gaudit de les aurores boreals. També estem organitzant viatges de proximitat, per exemple, entre altres, a l'observatori de l'Ebre, al Centre d'Astrobiologia a Madrid, etc. Ara estem centrats en el que serà un gran esdeveniment: l'eclipsi total de Sol d'aquest agost als Estats Units. Tenim ja més de 40 inscrits!

D'altra banda col·laboro com a monitor a les sessions d'observació ja que m'agrada la tasca divulgadora. Faig també pel meu compte sessions formatives en Col·legis, aules de la "gent gran", Agrupacions Astronòmiques, etc. D'altra banda, represento a l'Agrupació a la Fundació Masia Mariona (en record de l'astrònom Rafael Patxot) i tinc una presència activa en els mitjans de comunicació: unes 6 o 7 vegades a l'any parlo d'astronomia al programa de TV "divendres" del canal autonòmic TV3.

Són molts anys de vivències i difícil et serà destacar algunes...

És cert. Potser destacar les Convencions, la ESOP XXXII i, especialment, els actes del 50 aniversari de l'Agrupació, que van tenir una gran repercussió. També l'adquisició i primers passos del telescopi del Montsec i molt més.

Dir molt més, en aquest cas, és a dir poc. Has fet una tasca molt important per al creixem.ent i consolidació de la Astronòmica. Finalment, encara que pugui semblar una pregunta intranscendent ¿què és el que has pogut aprendre de l'Astronomia?

He après molt: més que coneixements, que també, he constatat la nostra insignificança i m'ha donat recursos per relativitzar les coses, separar el gra de la palla, l'important del que no tan important. Som una mota de pols a l'Univers...

Sens dubte, i en aquesta mota de pols, l'Agrupació compta amb un col·laborador "estrella": Àngel Massallé.

Requadre separat AMB FONS DE COLOR
-En què consisteix actualment la teva col·laboració amb la Astronòmica?

RamonJouSaben a qui van Montse Ribell i Albert Morral quan hi ha una emergència mecànica en l'Agrupació, és a dir, quan no tanca la porta de l'observatori, la cúpula no s'obre o alguna incidència similar? Acudeixen a una persona que no sap dir "no", algú amb autèntica manya, "expertise" mecànica i que té gran estima per l'Agrupació i per l'astronomia: van a Ramon Jou que sempre dóna una resposta ràpida i eficaç.

Ramon és una persona plana, que va de cara, que gairebé sempre somriu i que no passa desapercebut. Quan vaig arribar al local social per fer aquesta entrevista, just a la porta exterior, ja sentia com feia broma amb Montse Ribell. La seva veu, de to alt, és inconfusible i als seus expressions li solen seguir rialles i transmet el que avui anomenen "bon rotllo". Però darrere d'aquesta persona alegre que podria fins i tot semblar superficial, hi ha una història d'èxit i superació de dificultats; una història de profunditat en els seus raonaments i en les seves accions. Ho veurem, pel que fa a la seva afició a l'astronomia, al llarg d'aquesta entrevista que ara pas a transcriure:

Per situar-me, Ramon, quina és la teva professió?

Jo sóc torner i ho sóc des dels 17 anys. Vaig arribar a tenir un taller propi, però des de fa 20 anys sóc empleat d'una empresa de modelisme. La meva especialitat és la utilització del torn de control numèric (CNC) així com la programació del mateix per fer diferents tipus de treballs.

I això tindrà aplicacions molt diverses...

És clar! Per exemple, un dels treballs que hem realitzat a l'empresa és el motlle per construir l'antena que havia de comunicar la sonda ExoMars amb el "lander" Schiaparelli. Tristament el mòdul d'aterratge es va estavellar i l'antena no ha pogut utilitzar... però esperem que pugui funcionar en la missió ExoMars 2020 quan arribarà al planeta un nou "lander" i, si tot va bé, es comunicarà amb La Terra a través de l'orbitador, amb "la nostra" antena.

Increïble!

De fet hem treballat per a diversos projectes espacials... Ramon ho explica amb una evident satisfacció, parlant amb una lentitud i baixant el to, en contrast amb la resta de l'entrevista. Gaudeix de la meva perplexitat per aquesta inesperada explicació.

Bé, i com va començar la teva afició a l'astronomia?

Jo he estat un gran aficionat al muntanyisme i he estat membre actiu de la Unió Excursionista de Sabadell durant molts anys. En la meva infància cap a excursions molt freqüents; moltes d'elles a Sant Llorenç del Munt o al Montseny fent nit a la muntanya. Sempre mirava el firmament amb els meus amics i somiàvem amb les coses més increïbles.

A què et refereixes?

El cel nocturn des de la muntanya era impressionant i evocava pensaments de tipus paranormal molt en voga aquells anys...

Buscàveu OVNIS?

Ha, ha, ha... si i en vèiem moltíssims... qualsevol estrella brillant, satèl·lit o avió llunyà ho eren, sense dubte... per a nosaltres! Però de tot això va quedar un pòsit que ha estat la meva admiració pel firmament.

Va ser llavors quan vas contactar amb l'Agrupació?

Va ser uns anys després. Una nit es va acudir enfocar una càmera rèflex al cel i fer una exposició de diversos minuts. Jo no sabia res del moviment de la volta celeste i quan vaig veure el resultat de la imatge vaig quedar sorprès per una traça brillant: havia fotografiat un OVNI!

Ha, ha, ha, ha.

Vaig anar a l'Agrupació Astronòmica plenament convençut de la meva gran descobriment. Allà vaig notar certa fredor. Finalment un noi jove com jo, Emili Capella, va tenir el detall de mirar la meva fotografia amb atenció.

Què et va dir?

Després de fer-me diverses preguntes em va dir que es tractava de l'estrella Sirius i em va fer una dissertació sobre el moviment celeste, motiu pel que en la imatge no apareixia un punt i es veia un traça. Jo estava totalment convençut que era un OVNI i amb prou feines l'escoltava, només em preguntava ¿Per què es nega aquest a entendre que és un OVNI i insisteix en tot aquest rotllo?

Això era una obsessió!... que era típica en aquells anys.

És veritat, després la meva curiositat va ser incrementant-se i finalment la meva dona em va regalar un telescopi: Era un Newton de 114mm d'obertura amb una muntura equatorial molt senzilla. La primera nit ho vaig enfocar a l'estrella més brillant del firmament i quan vaig veure que es tractava de Júpiter i que eren visibles les seves quatre satèl·lits vaig quedar molt impressionat. Ara ja tenia el cuquet de l'astronomia i començava a adonar-me que em duraria tota la vida.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Estic disponible per donar un cop mà. Com que sóc mecànic sòl fer petites o grans reparacions. Entre les últimes que recordo, reparar els mecanismes d'obertura de la cúpula, tant el motor reductor per girar-la com el d'obertura de la mateixa. Solen ser reparacions urgents. Albert o Montse em diuen quan hi ha alguna cosa que no funciona i jo sempre intento ajudar el més aviat possible.

Quins van ser els següents passos?

Em vaig fer soci de l'Astronòmica i vaig seguir el curs "Ús dels telescopis d'aficionat" que impartia Josep Oliver. A més vaig adquirir el llibre "Observar el Cel" de David H. Levi que vaig devorar i que tinc ple de notes manuscrites... Vaig participar en nombrosos camps d'observació de la mà de Miguel Guillen i els vaig gaudir a fons, Montjoia, La Carral, Sant Martí de Sesgaioles, Àger... L'astronomia es va convertir en una cosa important per a mi.

Què és el que t'aporta l'astronomia?

Molt. D'entrada fer-me moltes preguntes que potser no tinguin resposta. Per exemple, conèixer per què sóc aquí. La grandesa de l'Univers estimula la meva emocionalitat; a més estic convençut que si un dia ho sabéssim tot seriem uns desgraciats: el no saber ens empeny i és un estímul.

És veritat! Quines observacions destacaries?

Per exemple, una observació de M82 amb un Schmidt Cassegrain de 20 cm. La galàxia, visualment, no és un gran espectacle, més aviat és un objecte poc contrastat i difús. Però vaig assajar les tècniques d'hiperventilació i els resultats van ser sorprenents. Vaig respirar profunda i ràpidament i miri de nou l'objecte en l'ocular. És com si s'hagués il·luminat, fent-se visible detalls abans invisibles. Una altra observació memorable va ser quan vaig poder veure Sirius B després d'un gran esfuerzo.

Magnífic. Digues-me ara quins són els teus projectes immediats.

Vaig haver de vendre el meu C8. Ara m'estic construint una muntura i estic adaptant un refractor de 90 mm d'obertura i 400 mm de distància focal. Amb una càmera web vull prendre imatges. Sempre havia fet "fotografia química" pel que és un tema nou per a mí.

Amb la teva manya no crec que et sigui difícil fer-ho. Finalment digues-me una reflexió final sobre el que és l'astronomia observacional per tu.

En l'astronomia, per a mi coexisteixen dos mons que s'interrelacionen: el de la raó i el de l'emoció. Tots dos són importants, però per a mi el de l'emoció és crucial ja que observar amb un telescopi és per a mi una experiència gairebé mística. Finalment diré que no entenc moltes coses de la ciència, però, això sí: tinc una gran curiositat.

"Ramon Jou dixit".