L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Socis col·laboradors

En aquesta secció mensual entrevistem a col·laboradors de l'Agrupació amb la finalitat de conèixer detalls de la seva afició a l'astronomia i de la seva faceta més humana. Són socis que, de forma totalment desinteressada, col·laboren i han fet possible molts dels èxits de la nostra entitat.

Aquests són els socis col·laboradors que hem entrevistat:

   GemmaDomenech
Gemma Domènech
 GemmaDomenech
Ramon Jou
 GemmaDomenech
Àngel Massallé
 
   RicardGaju
Ricard Gaju
 MartaRodriguez
Marta Rodríguez

MiquelAlamanyMiquel Alamany 
 JosepMariaDrudisJosep M. Drudis 
   CarlesLabordenaCarles Labordena  RaimonReginadoRaimon Reginaldo  AlbertMontcadaAlbert Moncada
XavierRubiaXavier Rubia
          DanielFernandezDaniel Fernández  JordiPresaJordi Presa  CarlesPerelloCarles Perelló  AntoniSelvaAntoni Selva
   CarmeBastusCarme Bastús  VicencFerrandoVicenç Ferrando  ManelPolancoManel Polanco  MarcTorrasMarc Torras
   RichardRodriguezRichard Rodríguez  RamonMolinerRamon Moliner  IreneArabiaIrene Arabia  JosepMVilaltaJosep Maria Vilalta
   JordiArtigasJordi Artigas  MerceCorreaMercè Correa  AnnaFabregatAnna Fabregat  FerranPascualFerran Pascual
   LeoTelloLeonardo Tello      

 

 

ManelAladidAquest mes el nostre col·laborador compagina diversos perfils en un: d'una banda és el tresorer de l'Agrupació; un conscienciós administrador dels ingressos i les despeses. Els asseguro que això comporta més preocupacions que alegries, però a més és el coordinador de les sessions públiques d'observació i, finalment, és un amant de la recerca de supernoves.

Ens referim a Manel Aladid. Si volen trobar-lo, el més fàcil és acudir a l'observatori de l'Agrupació un divendres a la nit. Allà el veuran en acció amb Jordi Presa i Octavi Guillamón. La seva eina per trobar supernoves és el nostre telescopi de mig metre d'obertura. De vegades no funciona del tot bé i no té èxit en la recerca, tot i que sembla que ara, per fi, la reparació del telescopi està en bon camí. En altres ocasions és el mal temps el que fa impossible assolir l'objectiu. Però això l'únic que fa és generar una major satisfacció quan troba una supernova i si Octavi li fa després la fotometria, doncs molt millor.

Conec bé a Manel perquè som companys de Junta Directiva des de 2014 de la mà de Xavier Puig que encara no sé com ens va convèncer a tots dos. Però en aquestes entrevistes surten a la llum coses que no solen tractar en les reunions de Junta; per això hem fet una entrevista formal. Aquest és un resum del que hem tractat:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Sempre he tingut curiositat pels temes astronòmics, encara que la veritat és que en la meva joventut m'interessava més la vulcanologia i la tectònica de plaques ...

¡Eres un geòleg en potència!

Però al final vaig acabar estudiant administració i posant-me a treballar en un tema tan diferent com és l'àrea laboral en una assessoria.

Una cosa és la professió i una altra molt diferent l'afició...

El meu interès per l'astronomia es va anar acreixent, especialment pels planetes del Sistema Solar. Pel·lícules com «2001 una odissea de l'espai» i la sèrie «Cosmos» de Carl Sagan van ser també estímul per a la meva afició.

Però, més que una afició és una addicció perillosa...

Sí i la culpa és de la meva dona. En el dia del meu aniversari, crec que en l'any 2003, em va regalar un carnet de l'Agrupació.

Potser ara ho lamenta.

No. Està encantada. Jo mirava les constel·lacions a ull nu des del pati de casa meva a Mollet del Vallès i després vaig comprar un refractor de 60 mm d'obertura. Estava enganxat amb la Lluna, Júpiter i Saturn. A més recordo especialment l'observació dels grans cometes: Hyakutake i Hale Bopp, així com el dia que vaig veure Mart per primera vegada i vaig veure un dels casquets polars. Va ser magnífic! -Al Manel li brillen els ulls quan ho explica; record aquests mateixos ulls quan estudia el compte d'explotació de l'Astronòmica-.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

A més de ser membre de la Junta des 2014, com a tresorer, sóc el coordinador del grup de supernoves. A més coordino les sessions públiques d'observació. M'agrada mostrar els astres al públic a peu de telescopi més que explicar des de l'auditori. No puc oblidar els nervis de les primeres vegades preparant el telescopi abans que arribin els assistents, intentant que no falli res. Després la satisfacció és molt gran amb la seva reacció.

Vull esmentar una anècdota que s'ha repetit moltes vegades. Després d'explicar com funciona la sala de control, la cúpula i el telescopi, just en iniciar l'observació, els núvols apareixen i no es pot observar. La cara de decepció dels visitants i dels monitors és gran i intentem suplir aquesta situació amb més cura en les nostres explicacions. La veritat és que surten molt satisfets de les sessions d'observació i nosaltres també, tant els operadors del telescopi com els divulgadors a l'auditori: amb la sensació de la feina ben feta.

I a l'Agrupació com vas començar?

Vaig assistir a tots els cursos que vaig poder. En recordo un d'astrofotografia que va impartir Miguel Guillen. Vaig adquirir una càmera web i vaig començar a prendre imatges de la Lluna. Recordo també un de CCD que va organitzar Xavier Puig. Les pràctiques van consistir en realitzar mesures amb el grup de supernoves. Això va ser l'any 2012. Des de llavors estic en aquest grup i no he deixat de buscar-les.

En què consisteix la vostra feina amb les supernoves?

En primer lloc prendre imatges de les més brillants al nostre abast perquè en dies posteriors l'Octavi faci la fotometria. A continuació prenem imatges de certes galàxies amb l'objecte de detectar alguna supernova no descoberta amb anterioritat.

Heu descobert alguna supernova?

No.

Bé; això pot passar el dia més inesperat, tot i que sabeu que les probabilitats són petites.

Minúscules, però vam passar una estona magnífica i també fem fotometria.

Què et suggereix l'observació d'una supernova?

És una explosió descomunal, una cosa realment espectacular que esdevé en un objecte molt llunyà, encara que sigui un feble punt en el monitor de l'ordinador. És apassionant.

En general, quins són els teus objectes astronòmics preferits?

La meva prioritat és observar des de l'observatori de l'Agrupació, sigui el de Sabadell o el del Montsec. Però també disposo d'un telescopi Newton de 20 cm d'obertura amb muntura equatorial. M'encanta observar, entre d'altres objectes, el planeta Mart i la nebulosa anular de la Lyra.

Finalment, quins són els teus projectes futurs?

Pel que fa a les sessions públiques d'observació, animar a més monitors i organitzar més sessions de les que ara podem fer. Pel que fa a les supernoves, augmentar la productivitat i fer més fotometria. Finalment, pel que fa a les finances m'agradaria gestionar un important superàvit!

Bé; tot això està al teu abast. Mans a l'obra!

AngelMassalleQui no sap qui és Àngel Massallé? El nostre col·laborador d'aquest mes és ben conegut pels nostres associats ja que va ser el president de la Junta Directiva de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell des de l'any 2010 al 2014, però és que, a més, és un autèntic divulgador de l'astronomia, un viatger incansable, amant de la natura i de la Geografia del nostre món: tant de la física com de la humana. D'altra banda, cal dir que és un autèntic ambaixador de la Astronòmica allà on sigui, i podem estar tranquils, perquè on estigui deixarà bé el pavelló de l'Agrupació.

Àngel Massallé és un home afable, comunicatiu i el seu perfil encaixaria amb el d'un executiu en el qual es compagina la visió empresarial amb un fons humanista. El fet és que està organitzant la seva jubilació com qui dirigeix ​​una empresa i la seva agenda, amb els criteris de recursos humans avui en voga: amb una autèntica gestió del temps. Quan converses amb ell transmet seguretat en si mateix i fermesa; però alhora capacitat d'escolta, empatia i ganes d'ajudar.

Vaig mantenir una interessant entrevista amb Àngel en una cèntrica cafeteria i aquest seria un resum aproximat de la conversa:

Com explicaries, a algú que no et coneix, qui és Àngel Massallé?
Diria que sóc un col·leccionista d'experiències. M'agrada fer moltes coses. No sé com explicar-ho; he viatjat en globus per la sabana africana, he creuat esquiant Lapònia de nord a sud, m'he tirat en paracaigudes des d'uns 3.000 metres, he desfilat a Indonèsia amb motiu del 50 aniversari de la independència del país, he estat portador de la torxa Olímpica a Barcelona del 92...

D'on et sents originari?

Del planeta Terra, el més bell de tots els que coneixem. M'agrada conviure amb tota la diversitat de persones i viure experiències variades. M'apassiona veure món, tant la natura com les diferents cultures.

Àngel contagia el seu entusiasme quan parla i, a més, dóna poc marge per interrompre-i preguntar-li. No pots gairebé parlar ni fer-li moltes preguntes; has de triar bé el que preguntes per canalitzar la conversa.
Has fet molts viatges ¿què et queda per veure i quina ha estat la teva molt popular?

He estat en tots els continents, excepte l'Antàrtida. També m'agradaria visitar el pol nord... però triar un viatge dels que he fet em sembla impossible... potser triaria Kenya per ser el meu primer viatge de llarga distància. Fins a aquest moment només havia fet viatges curts, de menys de 1.000 km de distància. Recordo un dels meus primers treballs que em va permetre visitar la totalitat de les capitals espanyoles per motiu de fer un estudi de mercat...

Ja que ho esmentes quin és el teu formació i quina ha estat la teva professió?

Tinc estudis superiors en Publicitat i Màrqueting i la meva professió s'ha referit, primer, a l'àrea de la comercialització fins a arribar a la Direcció d'una empresa fabricant i comercialitzadora de joguines. Però ara sóc un feliç jubilat amb una ajustadíssima agenda...

Ho puc testificar. Aquesta entrevista l'hem hagut d'encaixar entre els teus viatges i activitats diverses. ¿A més de l'Astronomia i els viatges, quines altres aficions tens ? Segur que moltes ja que ets persona d'inquietuds.

És veritat, tinc molts interessos, des de la gestió d'empreses fins a cantar espirituals negres en un quartet d'amics. Malauradament, aquesta activitat s'ha vist truncada per la mort prematura d'un d'ells. Vaig gaudir molt en aquesta faceta, però la meva afició per antonomàsia és l'astronomia.

Com va començar?

Tindria uns 7 o 8 anys d'edat quan en un petit poble d'Aragó, limítrof amb Catalunya, contemplava el cel estrellat amb els meus amics. Un noi, una mica més gran va començar per ensenyar-nos les constel·lacions...

...i després?

Llegir, assistir a conferències en el meu Terrassa natal, gaudir de la sèrie de TV, "Cosmos" de Carl Sagan. Això últim em va marcar i tot això va anar consolidant la meva afició fins al punt de fer-me soci de l'Agrupació en 1993.

Com van ser els teus primers anys en la Astronòmica?

Va ser una evolució bastant típica al principi. Amb el meu bon amic Vicenç Ferrando vaig assistir a diversos dels cursos organitzats per l'Agrupació i a cursos d'extensió universitària a la Facultat de Físiques i vaig participar a Camps d'Observació. Utilitzava un Schmidt Cassegrain de 8 polzades i un Maksutov de 125 mm encara que les meves observacions més habituals eren des del poble de la meva mare, a Tolba (Osca), amb un cel impressionant que, per cert, no està lluny d'Àger en línia recta, l'altra banda del congost de Mont-rebei -ho diu pensatiu, recordant anys passats, esgotant les últimes gotes del seu refresc.

Quins són els teus objectes preferits en l'observació?

No seré molt original en això: la nebulosa d'Orió i la galàxia d'Andròmeda, sens dubte dos objectes impressionants.

Però a més t'has involucrat molt directament en la gestió de l'Agrupació...

És cert, crec que va ser el 2002 quan vaig entrar a la Junta Directiva com a vocal, amb Josep M Oliver de president. Després, de 2006 a 2010 vaig ser secretari, amb Antoni Ardanuy de president, fins que, de 2010 a 2014, em va tocar la responsabilitat de la presidència... són uns 12 anys!

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

En primer lloc dir que l'Agrupació sap que pot comptar amb mi en el que necessiti. Ara mateix estic centrat en la coordinació dels viatges, seguint la tasca que va iniciar fa anys Joaquim Ribalta. Hem organitzat viatges per observar la major part dels eclipsis totals de Sol, hem visitat els grans telescopis de Xile, de França, de Canàries, de Hawaii i hem gaudit de les aurores boreals. També estem organitzant viatges de proximitat, per exemple, entre altres, a l'observatori de l'Ebre, al Centre d'Astrobiologia a Madrid, etc. Ara estem centrats en el que serà un gran esdeveniment: l'eclipsi total de Sol d'aquest agost als Estats Units. Tenim ja més de 40 inscrits!

D'altra banda col·laboro com a monitor a les sessions d'observació ja que m'agrada la tasca divulgadora. Faig també pel meu compte sessions formatives en Col·legis, aules de la "gent gran", Agrupacions Astronòmiques, etc. D'altra banda, represento a l'Agrupació a la Fundació Masia Mariona (en record de l'astrònom Rafael Patxot) i tinc una presència activa en els mitjans de comunicació: unes 6 o 7 vegades a l'any parlo d'astronomia al programa de TV "divendres" del canal autonòmic TV3.

Són molts anys de vivències i difícil et serà destacar algunes...

És cert. Potser destacar les Convencions, la ESOP XXXII i, especialment, els actes del 50 aniversari de l'Agrupació, que van tenir una gran repercussió. També l'adquisició i primers passos del telescopi del Montsec i molt més.

Dir molt més, en aquest cas, és a dir poc. Has fet una tasca molt important per al creixem.ent i consolidació de la Astronòmica. Finalment, encara que pugui semblar una pregunta intranscendent ¿què és el que has pogut aprendre de l'Astronomia?

He après molt: més que coneixements, que també, he constatat la nostra insignificança i m'ha donat recursos per relativitzar les coses, separar el gra de la palla, l'important del que no tan important. Som una mota de pols a l'Univers...

Sens dubte, i en aquesta mota de pols, l'Agrupació compta amb un col·laborador "estrella": Àngel Massallé.

Requadre separat AMB FONS DE COLOR
-En què consisteix actualment la teva col·laboració amb la Astronòmica?

RamonJouSaben a qui van Montse Ribell i Albert Morral quan hi ha una emergència mecànica en l'Agrupació, és a dir, quan no tanca la porta de l'observatori, la cúpula no s'obre o alguna incidència similar? Acudeixen a una persona que no sap dir "no", algú amb autèntica manya, "expertise" mecànica i que té gran estima per l'Agrupació i per l'astronomia: van a Ramon Jou que sempre dóna una resposta ràpida i eficaç.

Ramon és una persona plana, que va de cara, que gairebé sempre somriu i que no passa desapercebut. Quan vaig arribar al local social per fer aquesta entrevista, just a la porta exterior, ja sentia com feia broma amb Montse Ribell. La seva veu, de to alt, és inconfusible i als seus expressions li solen seguir rialles i transmet el que avui anomenen "bon rotllo". Però darrere d'aquesta persona alegre que podria fins i tot semblar superficial, hi ha una història d'èxit i superació de dificultats; una història de profunditat en els seus raonaments i en les seves accions. Ho veurem, pel que fa a la seva afició a l'astronomia, al llarg d'aquesta entrevista que ara pas a transcriure:

Per situar-me, Ramon, quina és la teva professió?

Jo sóc torner i ho sóc des dels 17 anys. Vaig arribar a tenir un taller propi, però des de fa 20 anys sóc empleat d'una empresa de modelisme. La meva especialitat és la utilització del torn de control numèric (CNC) així com la programació del mateix per fer diferents tipus de treballs.

I això tindrà aplicacions molt diverses...

És clar! Per exemple, un dels treballs que hem realitzat a l'empresa és el motlle per construir l'antena que havia de comunicar la sonda ExoMars amb el "lander" Schiaparelli. Tristament el mòdul d'aterratge es va estavellar i l'antena no ha pogut utilitzar... però esperem que pugui funcionar en la missió ExoMars 2020 quan arribarà al planeta un nou "lander" i, si tot va bé, es comunicarà amb La Terra a través de l'orbitador, amb "la nostra" antena.

Increïble!

De fet hem treballat per a diversos projectes espacials... Ramon ho explica amb una evident satisfacció, parlant amb una lentitud i baixant el to, en contrast amb la resta de l'entrevista. Gaudeix de la meva perplexitat per aquesta inesperada explicació.

Bé, i com va començar la teva afició a l'astronomia?

Jo he estat un gran aficionat al muntanyisme i he estat membre actiu de la Unió Excursionista de Sabadell durant molts anys. En la meva infància cap a excursions molt freqüents; moltes d'elles a Sant Llorenç del Munt o al Montseny fent nit a la muntanya. Sempre mirava el firmament amb els meus amics i somiàvem amb les coses més increïbles.

A què et refereixes?

El cel nocturn des de la muntanya era impressionant i evocava pensaments de tipus paranormal molt en voga aquells anys...

Buscàveu OVNIS?

Ha, ha, ha... si i en vèiem moltíssims... qualsevol estrella brillant, satèl·lit o avió llunyà ho eren, sense dubte... per a nosaltres! Però de tot això va quedar un pòsit que ha estat la meva admiració pel firmament.

Va ser llavors quan vas contactar amb l'Agrupació?

Va ser uns anys després. Una nit es va acudir enfocar una càmera rèflex al cel i fer una exposició de diversos minuts. Jo no sabia res del moviment de la volta celeste i quan vaig veure el resultat de la imatge vaig quedar sorprès per una traça brillant: havia fotografiat un OVNI!

Ha, ha, ha, ha.

Vaig anar a l'Agrupació Astronòmica plenament convençut de la meva gran descobriment. Allà vaig notar certa fredor. Finalment un noi jove com jo, Emili Capella, va tenir el detall de mirar la meva fotografia amb atenció.

Què et va dir?

Després de fer-me diverses preguntes em va dir que es tractava de l'estrella Sirius i em va fer una dissertació sobre el moviment celeste, motiu pel que en la imatge no apareixia un punt i es veia un traça. Jo estava totalment convençut que era un OVNI i amb prou feines l'escoltava, només em preguntava ¿Per què es nega aquest a entendre que és un OVNI i insisteix en tot aquest rotllo?

Això era una obsessió!... que era típica en aquells anys.

És veritat, després la meva curiositat va ser incrementant-se i finalment la meva dona em va regalar un telescopi: Era un Newton de 114mm d'obertura amb una muntura equatorial molt senzilla. La primera nit ho vaig enfocar a l'estrella més brillant del firmament i quan vaig veure que es tractava de Júpiter i que eren visibles les seves quatre satèl·lits vaig quedar molt impressionat. Ara ja tenia el cuquet de l'astronomia i començava a adonar-me que em duraria tota la vida.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Estic disponible per donar un cop mà. Com que sóc mecànic sòl fer petites o grans reparacions. Entre les últimes que recordo, reparar els mecanismes d'obertura de la cúpula, tant el motor reductor per girar-la com el d'obertura de la mateixa. Solen ser reparacions urgents. Albert o Montse em diuen quan hi ha alguna cosa que no funciona i jo sempre intento ajudar el més aviat possible.

Quins van ser els següents passos?

Em vaig fer soci de l'Astronòmica i vaig seguir el curs "Ús dels telescopis d'aficionat" que impartia Josep Oliver. A més vaig adquirir el llibre "Observar el Cel" de David H. Levi que vaig devorar i que tinc ple de notes manuscrites... Vaig participar en nombrosos camps d'observació de la mà de Miguel Guillen i els vaig gaudir a fons, Montjoia, La Carral, Sant Martí de Sesgaioles, Àger... L'astronomia es va convertir en una cosa important per a mi.

Què és el que t'aporta l'astronomia?

Molt. D'entrada fer-me moltes preguntes que potser no tinguin resposta. Per exemple, conèixer per què sóc aquí. La grandesa de l'Univers estimula la meva emocionalitat; a més estic convençut que si un dia ho sabéssim tot seriem uns desgraciats: el no saber ens empeny i és un estímul.

És veritat! Quines observacions destacaries?

Per exemple, una observació de M82 amb un Schmidt Cassegrain de 20 cm. La galàxia, visualment, no és un gran espectacle, més aviat és un objecte poc contrastat i difús. Però vaig assajar les tècniques d'hiperventilació i els resultats van ser sorprenents. Vaig respirar profunda i ràpidament i miri de nou l'objecte en l'ocular. És com si s'hagués il·luminat, fent-se visible detalls abans invisibles. Una altra observació memorable va ser quan vaig poder veure Sirius B després d'un gran esfuerzo.

Magnífic. Digues-me ara quins són els teus projectes immediats.

Vaig haver de vendre el meu C8. Ara m'estic construint una muntura i estic adaptant un refractor de 90 mm d'obertura i 400 mm de distància focal. Amb una càmera web vull prendre imatges. Sempre havia fet "fotografia química" pel que és un tema nou per a mí.

Amb la teva manya no crec que et sigui difícil fer-ho. Finalment digues-me una reflexió final sobre el que és l'astronomia observacional per tu.

En l'astronomia, per a mi coexisteixen dos mons que s'interrelacionen: el de la raó i el de l'emoció. Tots dos són importants, però per a mi el de l'emoció és crucial ja que observar amb un telescopi és per a mi una experiència gairebé mística. Finalment diré que no entenc moltes coses de la ciència, però, això sí: tinc una gran curiositat.

"Ramon Jou dixit".

JosepMariaDrudisÉs molt oportú que aquest mes triem com a col·laborador de l'Agrupació a Josep Maria Drudis. En poques setmanes ha viscut dos èxits en la seva passió per l'astrofotografia. El primer és molt important ja que el web de la NASA, "Astronomy Picture of the Day" (APOD) ha triat una de les seves fotografies com a imatge del dia, concretament la del 8 de novembre d'aquest any. La imatge, que el mateix Josep Maria Drudis comenta en aquestes pàgines, és una espectacular vista de la nebulosa de la Taràntula amb un detall i color sorprenents, que donen brillantor a la nebulosa alhora que li fa guanyar en realisme. En segon lloc, el concurs que anualment organitza l'Agrupació per a triar la imatge del calendari que remetem als socis, també ha recaigut en una altra de les seves fotografies, en aquest cas d'una àrea de la zona d'Eta Carinae.

Aquests premis no han sorprès cap astrofotògraf de l'Astronòmica ja que fa ja força temps que Josep Maria ens té mal acostumats amb les seves imatges sorprenents. Uns quants estem pendents de "el que arriba de Filadèlfia" (on resideix actualment) i solem comentar en petit comitè les seves imatges ( "aquest cop s'ha passat, ¿has vist la seva imatge de ...?"). Però, òbviament, l'afició de Josep Maria Drudis ve de lluny i té moltes coses que explicar-nos. Per això, hem optat per entrevistar-lo ja i no esperar un dels seus viatges a Barcelona. Mitjançant "Skype" vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb ell des de l'altre costat de l'Atlàntic, mentre ell esperava el dinar i jo el sopar, conversa que, de forma aproximada, es va desenvolupar de la següent manera:

Abans de parlar d'Astronomia, per situar-nos una mica, doneu-nos unes breus pinzellades de la teva vida professional ... ¿quins són la teva formació de base i la teva professió?

Sóc Doctor en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​però la meva professió, si bé és cert que va començar com Químic, ha evolucionat fins a llocs de direcció general en empreses del sector químic, metal·lúrgic i hospitalari...

Actualment resideixes a Filadèlfia, Estats Units. Per què te'n vas anar a viure allà?

Jo estic jubilat i la meva dona va tenir una interessant oferta professional a Filadèlfia, que vam decidir aprofitar. La veritat és que estem molt còmodes en aquesta magnífica ciutat, encara que, això sí, és impossible fer astrofotografia amb aquest cel...

Bé, d'això en parlarem després, però abans diga'm d'on va sorgir la teva afició a l'astronomia?

Hem de remuntar-nos a la meva infància. Residia a Argentina per motius de la professió del meu pare. Va ser ell qui em mostrava el cel austral, on només podia reconèixer la constel·lació d'Orió. El meu pare feia servir el nom popular del Cinturó d'Orió "les tres Maries", constel·lació que era l'única visible des d'allà que ell podia recordar del cel de Catalunya. Als 13 anys vam tornar a Barcelona i a la meva manera ja havia adquirit una estima especial per l'astronomia.

Perquè aquesta inquietud de nen es consolidés en una sòlida afició van haver de passar "coses".

En efecte. Per exemple: el meu pare em va regalar un llibre que em va influir i que segueixo guardant com un record important per a mi.

Josep Maria s'aixeca i desapareix de la pantalla del meu ordinador. En aquests segons em fixo en l'àmplia i confortable habitació en la qual es troba, plena de llibres i pòsters d'astronomia. Josep apareix de nou amb un llibre a les mans i no puc evitar certa emoció al veure-ho. És el mateix que els meus pares em van regalar a mi! amb ell vaig passar moltes hores, fullejant-i llegint-lo i el portava amb mi a la teulada quan em familiaritzava amb les constel·lacions...

Jo també tinc aquest llibre!

És la "Guia de Camp de les estrelles i els planetes dels hemisferis nord i sud" de Donald H. Menzel: una font d'inspiració per a mi. El vaig fer servir moltíssim -m'ensenya el llibre, molt usat i ple de notes en els mapes de les constel·lacions...

Vaja! ... I quins altres catalitzadors van fer d'un químic un astrònom aficionat?

Aquells anys vaig aconseguir una calculadora programable Texas Instruments 58 que encara conservo no sé on. Amb ella vaig poder calcular la posició dels planetes!

I pel que fa a l'observació astronòmica Quin va ser el teu primer telescopi?

No ho vaig adquirir fins bastants anys després, quan tenia uns 30 anys: un Schmidt-Cassegrain de 8 polzades amb muntura equatorial de forquilla que em va donar moltes satisfaccions tant en visual com en els meus primers intents d'astrofotografia. Era el típic telescopi d'aquesta època, amb el popular tub de color taronja.

Aquest telescopi és avui un dels portàtils de l'Astronòmica.

És veritat! Té una bona òptica i em va donar un gran rendiment. Després ho vaig substituir pel seu germà gran, un altre Schmidt-Cassegrain, aquest de 11 polzades, amb muntura equatorial alemanya. El vaig instal·lar fix a casa meva de Corbera amb un sostre corredís. Amb aquesta instal·lació vaig treballar a fons en astrofotografia.

La astrofotografia amb una focal més aviat llarga és molt exigent. La teva corba d'aprenentatge segur que es va estressar durant aquests anys.

És cert, aquests anys vaig aprendre gran part del que avui conec.

Anem a recordar més vivències dels primers anys ¿què observacions visuals o astrofotografies recordes d'aquella època?

Coses entranyables. La meva primera imatge amb el Celestron 8 va ser una fotografia química de Plutó i poc després del quàsar 3C273 i la meva observació visual més espectacular va ser veure les taques fosques provocades pel cometa Shoemaker-Levy en xocar amb Júpiter.

Són vivències significatives. Ja ens diu molt de tu que els teus primeres imatges fossin de Plutó i d'un quasar,... Quan us vau traslladar a Filadèlfia Què vas fer amb tot el equip?

El vaig vendre. Per exemple, la CCD Finger Lakes la té ara l'Agrupació i el telescopi un company d'afició. El trasllat de l'equip als Estats Units era problemàtic i al viure al centre d'una gran ciutat, les possibilitats de fer astrofotografia eren gairebé nul·les. Per això vaig prendre la decisió de vendre-ho tot i reenfocar la meva afició.

Com?

En comptes d'usar un equipament propi passi a utilitzar un llogat amb condicions excepcionals. Es tracta d'un telescopi i càmera CCD d'altes prestacions, ubicat en una zona amb cel fosc i sec i, a més, en Siding Spring, Austràlia; al cel austral, el que comporta un major repte i nous objectes per a mi...

Extraordinari. De quin observatori es tracta?

En un moment determinat, Skype em fa una petita mala passada i la imatge de Josep Maria desapareix uns segons de la meva pantalla, però el seu so persisteix. Tal és el seu entusiasme que el seu discurs desvia les interferències i em segueix arribant amb tota claredat:
Es tracta d'un observatori propietat d'un dels grans en astrofotografia: Don Goldman i que compartim al 50% en el temps d'observació. Això vol dir que, tenint en compte les 14-16 hores de diferència horària amb Austràlia, puc estar pendent del telescopi i optimitzar el seu rendiment. Es tracta d'un PlaneWave amb disseny Dall-Kirkham de 20 polzades a f/6.8 (CDK20). Compta, a més amb un Takahashi TOA130 5 "adossat i una càmera CCD Apogee U16M i nombrosos accessoris.

Impressionant. Imagino que tindràs establert un pla d'acció per a la realització d'astrofotografies. Ens el pots detallar?

Tinc determinades 4 etapes diferenciades: La primera és la selecció de l'objecte del qual obtenir la imatge. El criteri es basa en tres aspectes: el repte que suposa, l'existència d'alguna característica especial que vulgui detectar i el valor estètic de l'objecte.

I les altres etapes?

La segona és la planificació. Consisteix a determinar el moment de l'any més adequat per prendre les imatges de l'objecte triat, però també la planificació quant a l'equip, els filtres a utilitzar, l'exposició de cada presa, etc. La tercera etapa és la presa de la imatge pròpiament dita. Cal tenir molt en compte els filtres a utilitzar segons els colors i els detalls que vulguem detectar.

I el processat?

Aquesta és la quarta etapa. El processat és molt important per al resultat final. En imatges amb mosaics pot ser de fins a 40 hores de treball, en altres serien de 15 a 20 hores de treball.
Això requereix una gran disciplina i esforç. En astrofotografia res és una qüestió de simple sort. L'èxit s'obté després d'un esforç considerable.
És cert, i això és vàlid sigui quin sigui l'equip del que un disposi. Obtenir d'ell el màxim rendiment és el màxim mèrit del astrofotògraf.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

L'any 2013 l'Agrupació, a través d'Angel Masallé i d'Albert Morral, em va proposar reactivar les activitats del grup d'Astrofotografia. Va ser un treball molt gratificant que vaig impulsar amb altres persones, entre elles Manel Polanco, Aleix Puig i Albert Moncada, actual coordinador del grup. Des Filadèlfia, segueixo col·laborant amb el grup, especialment a través del fòrum d'astrofotografia de l'Agrupació i connectant-me via Skype en les seves reunions quan m'és possible. D'altra banda, iniciaré en breu una col·laboració periòdica sobre Astrofotografia en "Astrum" i a la web de l'Agrupació.

Veig que el repte és un aspecte important per a tu; ho has esmentat en la primera etapa del procés que tens establert. Pots esmentar algun dels reptes que t'has plantejat?
Josep Maria es toca la barbeta i es pren algun segon per reflexionar, però molt aviat la brillantor dels seus ulls el delaten: té exemples molt clars per explicar:

Per exemple, em vaig proposar detectar un corrent estel·lar molt subtil en M83. És extremadament feble i no hi ha imatges en color d'aficionat en què sigui visible. He intentat detectar-la usant diversos telescopis i finalment ho vaig aconseguir. Un altre repte que em vaig proposar va ser el de detectar el moviment d'expansió de les restes d'una supernova. Em refereixo a la supernova del Llapis, a Vela. He comparat les meves imatges amb altres obtingudes fa dècades i he aconseguit detectar el moviment d'expansió del gas usant les estrelles de fons com a referència.

Veig que ets dels astrofotògrafs per als quals el repte astrofísic és important, a més del repte estètic. Estic segur que aquest fet enriqueix la teva afició, estimula el teu esforç per superar-te i et dóna una major satisfacció quan aconsegueixes el que et proposes.

És cert. Vull indicar també que m'he proposat observar objectes cada vegada més llunyans. En la meva pàgina web http://www.astrodrudis.com exposo les imatges obtingudes de 17 objectes extremadament llunyans, fins a la galàxia HUDF92z amb un desplaçament al vermell de z = 7.48, és a dir, una galàxia la llum s'ha desplaçat durant més de 12.700 milions d'anys fins a arribar fins a nosaltres. Gràcies a aquest projecte, que he desenvolupat amb el Sr. C. Sasse, he pogut registrar aquest objecte que és el més llunyà detectat per un aficionat.

Bé, no em queda res més a dir que felicitar-te de nou i animar-te a seguir.

GemmaDomenechAquest mes li toca el torn d'aquest article mensual a una de les nostres col·laboradores amb més potencial: Gemma Domènech. La primera impressió en conèixer-la és que es tracta d'una jove agradable i una mica tímida, però darrere d'aquesta imatge hi ha una dona activa, forta, dinàmica i amb inquietuds. Posseeix una gran capacitat de treball, té sentit comú i és capaç de compaginar activitats i interessos diversos, tot això emmarcat en la seva passió pel coneixement científic i la divulgació.

La Gemma té 20 anys i és estudiant de segon any de Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'astronomia és la seva passió però té també altres inquietuds com són la dansa i els idiomes. Precisament està estudiant japonès en una acadèmia i, a més del català i l'espanyol, es defensa bé en anglès i alemany. En definitiva, Gemma és una joia per a l'Agrupació: una dona jove i molt activa en l'afició que contrasta amb el predomini masculí i l'edat mitjana de la nostra massa social.

Vaig tenir l'ocasió de xerrar amb ella en una cèntrica cafeteria i aquest va ser, aproximadament, el desenvolupament de la nostra conversa:
Quan parlem d'astronomia ¿què és el primer que recordes de l'inici de la teva afició?

Fa anys viatjava amb el meu pare pel sud de França. Recordo una petita carretera sense llums des d'on vaig veure un cel espectacular, amb una Via Làctia impressionant.

¿Aquí va començar la teva afició?

Potser. Jo de sempre he tingut una gran inquietud per la ciència. Crec que la manera més pragmàtica de donar respostes parcials a les preguntes generals és a través de les ciències.

No vaig poder evitar quedar uns moments en silenci després d'aquestes paraules. No era un tema intranscendent. A continuació la vaig repta a aprofundir aquesta idea:
¿A quines preguntes generals vols dir?

Doncs... D'on venim? A on anem? Què és l'Univers? Són preguntes filosòfiques que sempre m'he fet.

I... amb la ciència no ho podem respondre?

Amb la ciència podem descriure l'Univers, però no arribem als últims "per què".

Explica-m'ho -el meu interès augmentava amb cadascuna de les seves respostes i em negava a canviar de tema-

Bé, puc explicar una metàfora que em van explicar. Es tracta d'un gran jardí molt fosc. No es veu res. La ciència ens permet posar algunes llumetes i anem il·luminant parts del jardí. Però tot el conjunt, la visió global i total, encara no és visible.

Encara ets científica, veig filosofia en les teves paraules...

Segurament té alguna cosa a veure -més aviat molt- un professor de Filosofia que m'ha marcat per sempre ...

És bo tenir referents. Pots esmentar algun més?

Sí. Richard Feynman -a continuació, amb un somriure, obre la seva bossa i m'ensenya un llibre d'aquest autor que està llegint- Es tracta d'un físic nord-americà, potser un dels més importants del segle passat, a qui li van donar el Nobel de Física pels seus treballs en electrodinàmica quàntica...

Estàs estudiant Ciències Físiques com van els teus estudis? Com els estàs completant?

Em va molt bé. A més he tingut experiències molt interessants fora de la Universitat. En un Campus de la Universitat d'estiu del País Basc vaig treballar en el generador de Van de Graaf, un aparell productor d'electricitat estàtica. En l'estiu de 2012 vaig assistir a un curs d'Astronomia al Cosmocaixa de Madrid, organitzat pel CSIC, així com a la Universitat Politècnica de Cartagena altre sobre desenvolupament tecnològic en Astronomia...

Vaja, ets una persona activa. No et conformes amb les assignatures de la carrera.

És cert!, vull esmentar que vaig poder assistir al festival Starmus a Tenerife. Una festa de l'astronomia, en què va participar Stephen Hawking, festival que ara es traslladarà a Noruega...

Bé, pel que fa a la Astronòmica, com va començar la teva vinculació?

Amb el treball de recerca de batxillerat que el vaig dedicar a l'activitat solar i la seva interacció amb la magnetosfera. Em va orientar Albert Morral i vaig utilitzar observacions en Hidrogen alfa i en visual obtingudes des de l'observatori de Sabadell. Però abans ja havia participat en trobades amb el grup de joves. ¡Només tenia 12 anys!

Molt bé i què tal en la faceta observadora?

Des del meu domicili a La Floresta o en algunes sortides observo els meus objectes preferits, estrelles binàries i objectes del catàleg Messier. Vaig començar a simple vista, després amb uns prismàtics, a continuació amb un petit telescopi EXT-80 i ara amb un Schmidt Cassegrain de 8 polzades. M'encanta observar.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Amb Marc Torras estem mobilitzant els joves de l'agrupació revitalitzant el grup que havia existit abans. Estem fent trobades i sortides i ens ho vam passar molt bé.

D'altra banda estic molt contenta de treballar en el grup RR Lyrae. Ja va ser un avís el fet que en la primera nit d'observació poguéssim seguir perfectament el màxim d'una corba de llum. En aquest grup sento una gran connexió entre la meva passió per l'astronomia i els meus estudis de física. He d'agrair a tots els membres del grup la seva ajuda, especialment a la Mercè Correa i al Josep M Vilalta. Per a mi és un plaer treballar amb ells i amb la Florence Libotte.
Esmentaré que Carles Perelló m'ha donat la formació d'usuària del telescopi de l'Agrupació al Montsec (MST), de manera que ara estic habilitada per fer-lo servir de forma remota, des de Sabadell.

Finalment dir que, a indicació d'Albert Morral, faig algunes sessions públiques d'observació i de monitora en sessions escolars.

De quins objectes guardes un millor record?

De l'observació d'aurores boreals en un viatge a Finlàndia i de l'observació de M42, M45...

A continuació, Gemma roman en silenci uns segons, mentre jo compromís el meu cafè amb llet mantenint-me totalment a l'expectativa. Després afegeix:

Quan observes al telescopi, especialment objectes de cel profund, sento que em faig petita davant la immensitat del que observem.

Bé, contemplem objectes extremadament llunyans en l'espai i en el temps. Gemma, digues-me ara quins són els teus projectes de futur.

Pel que es refereixi a l'Agrupació vull continuar la meva coordinació del grup de joves amb Marc Torras i en investigació, continuar aprenent i aportant en el grup RR Lyrae. Pel que fa als meus estudis, finalitzar la meva carrera i continuar-la, segurament fora d'Espanya, potser, qui sap, al Japó i m'agradaria fer el doctorat.

Moltes gràcies Gemma, un plaer tenir-te amb nosaltres. Estic segur que aconseguiràs les metes que et proposis. Tens la força de voluntat i la perseverança necessàries. D'altra banda, estic segur que cada vegada seràs una col·laboradora més valuosa per a l'Agrupació.