L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Socis col·laboradors

En aquesta secció mensual entrevistem a col·laboradors de l'Agrupació amb la finalitat de conèixer detalls de la seva afició a l'astronomia i de la seva faceta més humana. Són socis que, de forma totalment desinteressada, col·laboren i han fet possible molts dels èxits de la nostra entitat.

Aquests són els socis col·laboradors que hem entrevistat:

   GemmaDomenech
Gemma Domènech
     
   RicardGaju
Ricard Gaju
 MartaRodriguez
Marta Rodríguez

MiquelAlamanyMiquel Alamany 
 JosepMariaDrudisJosep M. Drudis 
   CarlesLabordenaCarles Labordena  RaimonReginadoRaimon Reginaldo  AlbertMontcadaAlbert Moncada
XavierRubiaXavier Rubia
          DanielFernandezDaniel Fernández  JordiPresaJordi Presa  CarlesPerelloCarles Perelló  AntoniSelvaAntoni Selva
   CarmeBastusCarme Bastús  VicencFerrandoVicenç Ferrando  ManelPolancoManel Polanco  MarcTorrasMarc Torras
   RichardRodriguezRichard Rodríguez  RamonMolinerRamon Moliner  IreneArabiaIrene Arabia  JosepMVilaltaJosep Maria Vilalta
   JordiArtigasJordi Artigas  MerceCorreaMercè Correa  AnnaFabregatAnna Fabregat  FerranPascualFerran Pascual
   LeoTelloLeonardo Tello      

 

 

RamonJouSaben a qui van Montse Ribell i Albert Morral quan hi ha una emergència mecànica en l'Agrupació, és a dir, quan no tanca la porta de l'observatori, la cúpula no s'obre o alguna incidència similar? Acudeixen a una persona que no sap dir "no", algú amb autèntica manya, "expertise" mecànica i que té gran estima per l'Agrupació i per l'astronomia: van a Ramon Jou que sempre dóna una resposta ràpida i eficaç.

Ramon és una persona plana, que va de cara, que gairebé sempre somriu i que no passa desapercebut. Quan vaig arribar al local social per fer aquesta entrevista, just a la porta exterior, ja sentia com feia broma amb Montse Ribell. La seva veu, de to alt, és inconfusible i als seus expressions li solen seguir rialles i transmet el que avui anomenen "bon rotllo". Però darrere d'aquesta persona alegre que podria fins i tot semblar superficial, hi ha una història d'èxit i superació de dificultats; una història de profunditat en els seus raonaments i en les seves accions. Ho veurem, pel que fa a la seva afició a l'astronomia, al llarg d'aquesta entrevista que ara pas a transcriure:

Per situar-me, Ramon, quina és la teva professió?

Jo sóc torner i ho sóc des dels 17 anys. Vaig arribar a tenir un taller propi, però des de fa 20 anys sóc empleat d'una empresa de modelisme. La meva especialitat és la utilització del torn de control numèric (CNC) així com la programació del mateix per fer diferents tipus de treballs.

I això tindrà aplicacions molt diverses...

És clar! Per exemple, un dels treballs que hem realitzat a l'empresa és el motlle per construir l'antena que havia de comunicar la sonda ExoMars amb el "lander" Schiaparelli. Tristament el mòdul d'aterratge es va estavellar i l'antena no ha pogut utilitzar... però esperem que pugui funcionar en la missió ExoMars 2020 quan arribarà al planeta un nou "lander" i, si tot va bé, es comunicarà amb La Terra a través de l'orbitador, amb "la nostra" antena.

Increïble!

De fet hem treballat per a diversos projectes espacials... Ramon ho explica amb una evident satisfacció, parlant amb una lentitud i baixant el to, en contrast amb la resta de l'entrevista. Gaudeix de la meva perplexitat per aquesta inesperada explicació.

Bé, i com va començar la teva afició a l'astronomia?

Jo he estat un gran aficionat al muntanyisme i he estat membre actiu de la Unió Excursionista de Sabadell durant molts anys. En la meva infància cap a excursions molt freqüents; moltes d'elles a Sant Llorenç del Munt o al Montseny fent nit a la muntanya. Sempre mirava el firmament amb els meus amics i somiàvem amb les coses més increïbles.

A què et refereixes?

El cel nocturn des de la muntanya era impressionant i evocava pensaments de tipus paranormal molt en voga aquells anys...

Buscàveu OVNIS?

Ha, ha, ha... si i en vèiem moltíssims... qualsevol estrella brillant, satèl·lit o avió llunyà ho eren, sense dubte... per a nosaltres! Però de tot això va quedar un pòsit que ha estat la meva admiració pel firmament.

Va ser llavors quan vas contactar amb l'Agrupació?

Va ser uns anys després. Una nit es va acudir enfocar una càmera rèflex al cel i fer una exposició de diversos minuts. Jo no sabia res del moviment de la volta celeste i quan vaig veure el resultat de la imatge vaig quedar sorprès per una traça brillant: havia fotografiat un OVNI!

Ha, ha, ha, ha.

Vaig anar a l'Agrupació Astronòmica plenament convençut de la meva gran descobriment. Allà vaig notar certa fredor. Finalment un noi jove com jo, Emili Capella, va tenir el detall de mirar la meva fotografia amb atenció.

Què et va dir?

Després de fer-me diverses preguntes em va dir que es tractava de l'estrella Sirius i em va fer una dissertació sobre el moviment celeste, motiu pel que en la imatge no apareixia un punt i es veia un traça. Jo estava totalment convençut que era un OVNI i amb prou feines l'escoltava, només em preguntava ¿Per què es nega aquest a entendre que és un OVNI i insisteix en tot aquest rotllo?

Això era una obsessió!... que era típica en aquells anys.

És veritat, després la meva curiositat va ser incrementant-se i finalment la meva dona em va regalar un telescopi: Era un Newton de 114mm d'obertura amb una muntura equatorial molt senzilla. La primera nit ho vaig enfocar a l'estrella més brillant del firmament i quan vaig veure que es tractava de Júpiter i que eren visibles les seves quatre satèl·lits vaig quedar molt impressionat. Ara ja tenia el cuquet de l'astronomia i començava a adonar-me que em duraria tota la vida.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Estic disponible per donar un cop mà. Com que sóc mecànic sòl fer petites o grans reparacions. Entre les últimes que recordo, reparar els mecanismes d'obertura de la cúpula, tant el motor reductor per girar-la com el d'obertura de la mateixa. Solen ser reparacions urgents. Albert o Montse em diuen quan hi ha alguna cosa que no funciona i jo sempre intento ajudar el més aviat possible.

Quins van ser els següents passos?

Em vaig fer soci de l'Astronòmica i vaig seguir el curs "Ús dels telescopis d'aficionat" que impartia Josep Oliver. A més vaig adquirir el llibre "Observar el Cel" de David H. Levi que vaig devorar i que tinc ple de notes manuscrites... Vaig participar en nombrosos camps d'observació de la mà de Miguel Guillen i els vaig gaudir a fons, Montjoia, La Carral, Sant Martí de Sesgaioles, Àger... L'astronomia es va convertir en una cosa important per a mi.

Què és el que t'aporta l'astronomia?

Molt. D'entrada fer-me moltes preguntes que potser no tinguin resposta. Per exemple, conèixer per què sóc aquí. La grandesa de l'Univers estimula la meva emocionalitat; a més estic convençut que si un dia ho sabéssim tot seriem uns desgraciats: el no saber ens empeny i és un estímul.

És veritat! Quines observacions destacaries?

Per exemple, una observació de M82 amb un Schmidt Cassegrain de 20 cm. La galàxia, visualment, no és un gran espectacle, més aviat és un objecte poc contrastat i difús. Però vaig assajar les tècniques d'hiperventilació i els resultats van ser sorprenents. Vaig respirar profunda i ràpidament i miri de nou l'objecte en l'ocular. És com si s'hagués il·luminat, fent-se visible detalls abans invisibles. Una altra observació memorable va ser quan vaig poder veure Sirius B després d'un gran esfuerzo.

Magnífic. Digues-me ara quins són els teus projectes immediats.

Vaig haver de vendre el meu C8. Ara m'estic construint una muntura i estic adaptant un refractor de 90 mm d'obertura i 400 mm de distància focal. Amb una càmera web vull prendre imatges. Sempre havia fet "fotografia química" pel que és un tema nou per a mí.

Amb la teva manya no crec que et sigui difícil fer-ho. Finalment digues-me una reflexió final sobre el que és l'astronomia observacional per tu.

En l'astronomia, per a mi coexisteixen dos mons que s'interrelacionen: el de la raó i el de l'emoció. Tots dos són importants, però per a mi el de l'emoció és crucial ja que observar amb un telescopi és per a mi una experiència gairebé mística. Finalment diré que no entenc moltes coses de la ciència, però, això sí: tinc una gran curiositat.

"Ramon Jou dixit".

JosepMariaDrudisÉs molt oportú que aquest mes triem com a col·laborador de l'Agrupació a Josep Maria Drudis. En poques setmanes ha viscut dos èxits en la seva passió per l'astrofotografia. El primer és molt important ja que el web de la NASA, "Astronomy Picture of the Day" (APOD) ha triat una de les seves fotografies com a imatge del dia, concretament la del 8 de novembre d'aquest any. La imatge, que el mateix Josep Maria Drudis comenta en aquestes pàgines, és una espectacular vista de la nebulosa de la Taràntula amb un detall i color sorprenents, que donen brillantor a la nebulosa alhora que li fa guanyar en realisme. En segon lloc, el concurs que anualment organitza l'Agrupació per a triar la imatge del calendari que remetem als socis, també ha recaigut en una altra de les seves fotografies, en aquest cas d'una àrea de la zona d'Eta Carinae.

Aquests premis no han sorprès cap astrofotògraf de l'Astronòmica ja que fa ja força temps que Josep Maria ens té mal acostumats amb les seves imatges sorprenents. Uns quants estem pendents de "el que arriba de Filadèlfia" (on resideix actualment) i solem comentar en petit comitè les seves imatges ( "aquest cop s'ha passat, ¿has vist la seva imatge de ...?"). Però, òbviament, l'afició de Josep Maria Drudis ve de lluny i té moltes coses que explicar-nos. Per això, hem optat per entrevistar-lo ja i no esperar un dels seus viatges a Barcelona. Mitjançant "Skype" vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb ell des de l'altre costat de l'Atlàntic, mentre ell esperava el dinar i jo el sopar, conversa que, de forma aproximada, es va desenvolupar de la següent manera:

Abans de parlar d'Astronomia, per situar-nos una mica, doneu-nos unes breus pinzellades de la teva vida professional ... ¿quins són la teva formació de base i la teva professió?

Sóc Doctor en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​però la meva professió, si bé és cert que va començar com Químic, ha evolucionat fins a llocs de direcció general en empreses del sector químic, metal·lúrgic i hospitalari...

Actualment resideixes a Filadèlfia, Estats Units. Per què te'n vas anar a viure allà?

Jo estic jubilat i la meva dona va tenir una interessant oferta professional a Filadèlfia, que vam decidir aprofitar. La veritat és que estem molt còmodes en aquesta magnífica ciutat, encara que, això sí, és impossible fer astrofotografia amb aquest cel...

Bé, d'això en parlarem després, però abans diga'm d'on va sorgir la teva afició a l'astronomia?

Hem de remuntar-nos a la meva infància. Residia a Argentina per motius de la professió del meu pare. Va ser ell qui em mostrava el cel austral, on només podia reconèixer la constel·lació d'Orió. El meu pare feia servir el nom popular del Cinturó d'Orió "les tres Maries", constel·lació que era l'única visible des d'allà que ell podia recordar del cel de Catalunya. Als 13 anys vam tornar a Barcelona i a la meva manera ja havia adquirit una estima especial per l'astronomia.

Perquè aquesta inquietud de nen es consolidés en una sòlida afició van haver de passar "coses".

En efecte. Per exemple: el meu pare em va regalar un llibre que em va influir i que segueixo guardant com un record important per a mi.

Josep Maria s'aixeca i desapareix de la pantalla del meu ordinador. En aquests segons em fixo en l'àmplia i confortable habitació en la qual es troba, plena de llibres i pòsters d'astronomia. Josep apareix de nou amb un llibre a les mans i no puc evitar certa emoció al veure-ho. És el mateix que els meus pares em van regalar a mi! amb ell vaig passar moltes hores, fullejant-i llegint-lo i el portava amb mi a la teulada quan em familiaritzava amb les constel·lacions...

Jo també tinc aquest llibre!

És la "Guia de Camp de les estrelles i els planetes dels hemisferis nord i sud" de Donald H. Menzel: una font d'inspiració per a mi. El vaig fer servir moltíssim -m'ensenya el llibre, molt usat i ple de notes en els mapes de les constel·lacions...

Vaja! ... I quins altres catalitzadors van fer d'un químic un astrònom aficionat?

Aquells anys vaig aconseguir una calculadora programable Texas Instruments 58 que encara conservo no sé on. Amb ella vaig poder calcular la posició dels planetes!

I pel que fa a l'observació astronòmica Quin va ser el teu primer telescopi?

No ho vaig adquirir fins bastants anys després, quan tenia uns 30 anys: un Schmidt-Cassegrain de 8 polzades amb muntura equatorial de forquilla que em va donar moltes satisfaccions tant en visual com en els meus primers intents d'astrofotografia. Era el típic telescopi d'aquesta època, amb el popular tub de color taronja.

Aquest telescopi és avui un dels portàtils de l'Astronòmica.

És veritat! Té una bona òptica i em va donar un gran rendiment. Després ho vaig substituir pel seu germà gran, un altre Schmidt-Cassegrain, aquest de 11 polzades, amb muntura equatorial alemanya. El vaig instal·lar fix a casa meva de Corbera amb un sostre corredís. Amb aquesta instal·lació vaig treballar a fons en astrofotografia.

La astrofotografia amb una focal més aviat llarga és molt exigent. La teva corba d'aprenentatge segur que es va estressar durant aquests anys.

És cert, aquests anys vaig aprendre gran part del que avui conec.

Anem a recordar més vivències dels primers anys ¿què observacions visuals o astrofotografies recordes d'aquella època?

Coses entranyables. La meva primera imatge amb el Celestron 8 va ser una fotografia química de Plutó i poc després del quàsar 3C273 i la meva observació visual més espectacular va ser veure les taques fosques provocades pel cometa Shoemaker-Levy en xocar amb Júpiter.

Són vivències significatives. Ja ens diu molt de tu que els teus primeres imatges fossin de Plutó i d'un quasar,... Quan us vau traslladar a Filadèlfia Què vas fer amb tot el equip?

El vaig vendre. Per exemple, la CCD Finger Lakes la té ara l'Agrupació i el telescopi un company d'afició. El trasllat de l'equip als Estats Units era problemàtic i al viure al centre d'una gran ciutat, les possibilitats de fer astrofotografia eren gairebé nul·les. Per això vaig prendre la decisió de vendre-ho tot i reenfocar la meva afició.

Com?

En comptes d'usar un equipament propi passi a utilitzar un llogat amb condicions excepcionals. Es tracta d'un telescopi i càmera CCD d'altes prestacions, ubicat en una zona amb cel fosc i sec i, a més, en Siding Spring, Austràlia; al cel austral, el que comporta un major repte i nous objectes per a mi...

Extraordinari. De quin observatori es tracta?

En un moment determinat, Skype em fa una petita mala passada i la imatge de Josep Maria desapareix uns segons de la meva pantalla, però el seu so persisteix. Tal és el seu entusiasme que el seu discurs desvia les interferències i em segueix arribant amb tota claredat:
Es tracta d'un observatori propietat d'un dels grans en astrofotografia: Don Goldman i que compartim al 50% en el temps d'observació. Això vol dir que, tenint en compte les 14-16 hores de diferència horària amb Austràlia, puc estar pendent del telescopi i optimitzar el seu rendiment. Es tracta d'un PlaneWave amb disseny Dall-Kirkham de 20 polzades a f/6.8 (CDK20). Compta, a més amb un Takahashi TOA130 5 "adossat i una càmera CCD Apogee U16M i nombrosos accessoris.

Impressionant. Imagino que tindràs establert un pla d'acció per a la realització d'astrofotografies. Ens el pots detallar?

Tinc determinades 4 etapes diferenciades: La primera és la selecció de l'objecte del qual obtenir la imatge. El criteri es basa en tres aspectes: el repte que suposa, l'existència d'alguna característica especial que vulgui detectar i el valor estètic de l'objecte.

I les altres etapes?

La segona és la planificació. Consisteix a determinar el moment de l'any més adequat per prendre les imatges de l'objecte triat, però també la planificació quant a l'equip, els filtres a utilitzar, l'exposició de cada presa, etc. La tercera etapa és la presa de la imatge pròpiament dita. Cal tenir molt en compte els filtres a utilitzar segons els colors i els detalls que vulguem detectar.

I el processat?

Aquesta és la quarta etapa. El processat és molt important per al resultat final. En imatges amb mosaics pot ser de fins a 40 hores de treball, en altres serien de 15 a 20 hores de treball.
Això requereix una gran disciplina i esforç. En astrofotografia res és una qüestió de simple sort. L'èxit s'obté després d'un esforç considerable.
És cert, i això és vàlid sigui quin sigui l'equip del que un disposi. Obtenir d'ell el màxim rendiment és el màxim mèrit del astrofotògraf.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

L'any 2013 l'Agrupació, a través d'Angel Masallé i d'Albert Morral, em va proposar reactivar les activitats del grup d'Astrofotografia. Va ser un treball molt gratificant que vaig impulsar amb altres persones, entre elles Manel Polanco, Aleix Puig i Albert Moncada, actual coordinador del grup. Des Filadèlfia, segueixo col·laborant amb el grup, especialment a través del fòrum d'astrofotografia de l'Agrupació i connectant-me via Skype en les seves reunions quan m'és possible. D'altra banda, iniciaré en breu una col·laboració periòdica sobre Astrofotografia en "Astrum" i a la web de l'Agrupació.

Veig que el repte és un aspecte important per a tu; ho has esmentat en la primera etapa del procés que tens establert. Pots esmentar algun dels reptes que t'has plantejat?
Josep Maria es toca la barbeta i es pren algun segon per reflexionar, però molt aviat la brillantor dels seus ulls el delaten: té exemples molt clars per explicar:

Per exemple, em vaig proposar detectar un corrent estel·lar molt subtil en M83. És extremadament feble i no hi ha imatges en color d'aficionat en què sigui visible. He intentat detectar-la usant diversos telescopis i finalment ho vaig aconseguir. Un altre repte que em vaig proposar va ser el de detectar el moviment d'expansió de les restes d'una supernova. Em refereixo a la supernova del Llapis, a Vela. He comparat les meves imatges amb altres obtingudes fa dècades i he aconseguit detectar el moviment d'expansió del gas usant les estrelles de fons com a referència.

Veig que ets dels astrofotògrafs per als quals el repte astrofísic és important, a més del repte estètic. Estic segur que aquest fet enriqueix la teva afició, estimula el teu esforç per superar-te i et dóna una major satisfacció quan aconsegueixes el que et proposes.

És cert. Vull indicar també que m'he proposat observar objectes cada vegada més llunyans. En la meva pàgina web http://www.astrodrudis.com exposo les imatges obtingudes de 17 objectes extremadament llunyans, fins a la galàxia HUDF92z amb un desplaçament al vermell de z = 7.48, és a dir, una galàxia la llum s'ha desplaçat durant més de 12.700 milions d'anys fins a arribar fins a nosaltres. Gràcies a aquest projecte, que he desenvolupat amb el Sr. C. Sasse, he pogut registrar aquest objecte que és el més llunyà detectat per un aficionat.

Bé, no em queda res més a dir que felicitar-te de nou i animar-te a seguir.

GemmaDomenechAquest mes li toca el torn d'aquest article mensual a una de les nostres col·laboradores amb més potencial: Gemma Domènech. La primera impressió en conèixer-la és que es tracta d'una jove agradable i una mica tímida, però darrere d'aquesta imatge hi ha una dona activa, forta, dinàmica i amb inquietuds. Posseeix una gran capacitat de treball, té sentit comú i és capaç de compaginar activitats i interessos diversos, tot això emmarcat en la seva passió pel coneixement científic i la divulgació.

La Gemma té 20 anys i és estudiant de segon any de Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'astronomia és la seva passió però té també altres inquietuds com són la dansa i els idiomes. Precisament està estudiant japonès en una acadèmia i, a més del català i l'espanyol, es defensa bé en anglès i alemany. En definitiva, Gemma és una joia per a l'Agrupació: una dona jove i molt activa en l'afició que contrasta amb el predomini masculí i l'edat mitjana de la nostra massa social.

Vaig tenir l'ocasió de xerrar amb ella en una cèntrica cafeteria i aquest va ser, aproximadament, el desenvolupament de la nostra conversa:
Quan parlem d'astronomia ¿què és el primer que recordes de l'inici de la teva afició?

Fa anys viatjava amb el meu pare pel sud de França. Recordo una petita carretera sense llums des d'on vaig veure un cel espectacular, amb una Via Làctia impressionant.

¿Aquí va començar la teva afició?

Potser. Jo de sempre he tingut una gran inquietud per la ciència. Crec que la manera més pragmàtica de donar respostes parcials a les preguntes generals és a través de les ciències.

No vaig poder evitar quedar uns moments en silenci després d'aquestes paraules. No era un tema intranscendent. A continuació la vaig repta a aprofundir aquesta idea:
¿A quines preguntes generals vols dir?

Doncs... D'on venim? A on anem? Què és l'Univers? Són preguntes filosòfiques que sempre m'he fet.

I... amb la ciència no ho podem respondre?

Amb la ciència podem descriure l'Univers, però no arribem als últims "per què".

Explica-m'ho -el meu interès augmentava amb cadascuna de les seves respostes i em negava a canviar de tema-

Bé, puc explicar una metàfora que em van explicar. Es tracta d'un gran jardí molt fosc. No es veu res. La ciència ens permet posar algunes llumetes i anem il·luminant parts del jardí. Però tot el conjunt, la visió global i total, encara no és visible.

Encara ets científica, veig filosofia en les teves paraules...

Segurament té alguna cosa a veure -més aviat molt- un professor de Filosofia que m'ha marcat per sempre ...

És bo tenir referents. Pots esmentar algun més?

Sí. Richard Feynman -a continuació, amb un somriure, obre la seva bossa i m'ensenya un llibre d'aquest autor que està llegint- Es tracta d'un físic nord-americà, potser un dels més importants del segle passat, a qui li van donar el Nobel de Física pels seus treballs en electrodinàmica quàntica...

Estàs estudiant Ciències Físiques com van els teus estudis? Com els estàs completant?

Em va molt bé. A més he tingut experiències molt interessants fora de la Universitat. En un Campus de la Universitat d'estiu del País Basc vaig treballar en el generador de Van de Graaf, un aparell productor d'electricitat estàtica. En l'estiu de 2012 vaig assistir a un curs d'Astronomia al Cosmocaixa de Madrid, organitzat pel CSIC, així com a la Universitat Politècnica de Cartagena altre sobre desenvolupament tecnològic en Astronomia...

Vaja, ets una persona activa. No et conformes amb les assignatures de la carrera.

És cert!, vull esmentar que vaig poder assistir al festival Starmus a Tenerife. Una festa de l'astronomia, en què va participar Stephen Hawking, festival que ara es traslladarà a Noruega...

Bé, pel que fa a la Astronòmica, com va començar la teva vinculació?

Amb el treball de recerca de batxillerat que el vaig dedicar a l'activitat solar i la seva interacció amb la magnetosfera. Em va orientar Albert Morral i vaig utilitzar observacions en Hidrogen alfa i en visual obtingudes des de l'observatori de Sabadell. Però abans ja havia participat en trobades amb el grup de joves. ¡Només tenia 12 anys!

Molt bé i què tal en la faceta observadora?

Des del meu domicili a La Floresta o en algunes sortides observo els meus objectes preferits, estrelles binàries i objectes del catàleg Messier. Vaig començar a simple vista, després amb uns prismàtics, a continuació amb un petit telescopi EXT-80 i ara amb un Schmidt Cassegrain de 8 polzades. M'encanta observar.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Amb Marc Torras estem mobilitzant els joves de l'agrupació revitalitzant el grup que havia existit abans. Estem fent trobades i sortides i ens ho vam passar molt bé.

D'altra banda estic molt contenta de treballar en el grup RR Lyrae. Ja va ser un avís el fet que en la primera nit d'observació poguéssim seguir perfectament el màxim d'una corba de llum. En aquest grup sento una gran connexió entre la meva passió per l'astronomia i els meus estudis de física. He d'agrair a tots els membres del grup la seva ajuda, especialment a la Mercè Correa i al Josep M Vilalta. Per a mi és un plaer treballar amb ells i amb la Florence Libotte.
Esmentaré que Carles Perelló m'ha donat la formació d'usuària del telescopi de l'Agrupació al Montsec (MST), de manera que ara estic habilitada per fer-lo servir de forma remota, des de Sabadell.

Finalment dir que, a indicació d'Albert Morral, faig algunes sessions públiques d'observació i de monitora en sessions escolars.

De quins objectes guardes un millor record?

De l'observació d'aurores boreals en un viatge a Finlàndia i de l'observació de M42, M45...

A continuació, Gemma roman en silenci uns segons, mentre jo compromís el meu cafè amb llet mantenint-me totalment a l'expectativa. Després afegeix:

Quan observes al telescopi, especialment objectes de cel profund, sento que em faig petita davant la immensitat del que observem.

Bé, contemplem objectes extremadament llunyans en l'espai i en el temps. Gemma, digues-me ara quins són els teus projectes de futur.

Pel que es refereixi a l'Agrupació vull continuar la meva coordinació del grup de joves amb Marc Torras i en investigació, continuar aprenent i aportant en el grup RR Lyrae. Pel que fa als meus estudis, finalitzar la meva carrera i continuar-la, segurament fora d'Espanya, potser, qui sap, al Japó i m'agradaria fer el doctorat.

Moltes gràcies Gemma, un plaer tenir-te amb nosaltres. Estic segur que aconseguiràs les metes que et proposis. Tens la força de voluntat i la perseverança necessàries. D'altra banda, estic segur que cada vegada seràs una col·laboradora més valuosa per a l'Agrupació.

MiquelAlamanyAquest mes el nostre col·laborador és un sènior amb àmplia experiència en la divulgació i que col·labora amb l'Agrupació des de fa molts anys. El seu caràcter denota una barreja d'humilitat, seriositat i rigor i és un coneixedor exhaustiu de l'actualitat astronòmica, especialment de les últimes novetats en astronàutica, astrofísica i cosmologia. Això no vol dir que sigui únicament d'un "astrònom de butaca" ja que en Miquel compagina la seva passió pel coneixement teòric i l'avanç de la ciència, amb els cops d'ull al firmament, observant els planetes brillants i la Lluna amb un telescopi que es va construir ell mateix fa anys.

Vaig tenir ocasió de xerrar amb Miquel Alamany en una coneguda cafeteria del centre de Sabadell ia pocs minuts ja estava immers en la seva història professional i astronòmica. En primer lloc esmentar que Miquel és un home de RTVE i ja és el segon que coneixem en l'Astronòmica ja que fa un parell de mesos vam entrevistar a Ricard Gaju que també va invertir tota la seva vida professional a la radiotelevisió:

Quines eren les teves funcions a RTVE?

Vaig treballar durant 39 anys a l'empresa. És a dir, els meus comesos han anat variant a mesura que he adquirit una major formació i experiència. Vaig començar com a tècnic de manteniment electrònic i vaig acabar sent realitzador de programes de televisió, responsabilitzant-se de alguns bastant coneguts en aquesta època, especialment de l'àrea d'esports.

Miquel està orgullós de la seva etapa a RTVE però, és un home mesurat i humil, explica els seus èxits com si es tractés d'nimietats. Però no és així. Darrere d'aquesta imatge s'amaga un home d'exitosa carrera professional. Em va explicar, per exemple, la seva tasca d'ajudant de realitzador durant les olimpíades de Barcelona de 1992, així com el seu treball en els telenotícies o en programes esportius i en retransmissions en directe.

Allà vas conèixer a Ricard Gaju...

És cert, al meu entendre, en aquells anys era l'home que més sabia de microones en tot el país. Vaig aprendre molt d'ell.

Com va sorgir la teva afició a l'astronomia?

Em feia preguntes sobre l'Univers i tenia interès en l'observació astronòmica. Sabia que hi havia diverses associacions i en el moment que em vaig mudar a Sabadell vaig decidir fer-me de l'Astronòmica.

I com va créixer la teva afició?

Doncs va ser de la mà de persones que sabien molt més que jo i de les que vaig aprendre molt: Josep M. Oliver, Josep M. Gómez, Raimon Reginaldo, Ricard Cases, Carles Schnabel, Emili Capella...

Són tots històrics que continuen molt actius ...

Recordo especialment a Carles i Emili que em van ensenyar a fer servir el telescopi, a orientar-lo i a buscar objectes interessants en els camps d'observacions. Però també vull aprofitar per fer un homenatge a algú que no hauria de quedar oblidat. Una gran persona que va fer molt per l'Agrupació fins a la seva prematura defunció: Emili Gimenez Robles.

El seu record quedarà per escrit en aquesta entrevista...

Va ser un col·laborador molt actiu, recordo, per exemple, que va construir un abric per a un dels telescopis de l'Agrupació que estava situat a la terrassa, quan la Astronòmica tenia el seu local social a l'Obra Cultural de Caixa Sabadell.

D'això ja fa bastants anys... Quin era el teu col·laboració amb l'entitat en aquests anys?

La meva primera col·laboració va ser amb algunes traduccions de l'anglès d'algunes notes d'actualitat que es van publicar en les antigues "Circulars informatives". Després vaig començar a col·laborar en alguna de les conferències organitzades per l'Agrupació. Eren els anys de les sondes Voyager i Pioneer.

Com es va viure a l'Agrupació les primeres imatges de Júpiter i Saturn "de prop"?

Va ser molt emocionant. Especialment pel fet que el que ens mostraven era el que Josep M. Gómez, Raimon Reginaldo i molts altres socis de l'Agrupació havien dibuixat durant anys. Van confirmar els treballs realitzats pels aficionats. I el mateix va passar amb les imatges de Saturn, confirmant els dibuixos d'Agustín Sánchez Lavega i d'altres socis...

I les conferències?

Em vaig interessar molt per la hipòtesi que l'extinció dels dinosaures va ser deguda a la caiguda d'un asteroide o un cometa. Vaig fer una conferència a l'Agrupació sobre aquest tema, i mesos després, des del Museu de Paleontologia em van demanar que la fes de nou en la seva seu. Era un tema polèmic ja que altres teories més convencionals atribuïen la desaparició a canvis en l'ecosistema. Possiblement les dues causes van confluir per precipitar l'extinció.

Miquel explica les seves vivències com un pacient professor explicaria una lliçó als seus alumnes. Amb claredat, simplicitat, exemples clars, bona documentació i rigor. Jo no he pogut assistir encara a cap de les seves conferències però espero fer-ho aviat...
Un dels teus temes favorits és l'Astronáutica...

És veritat, vaig fer també una conferència sobre l'estació espacial MIR i sobre els problemes del telescopi espacial Hubble...

I pel que fa a l'observació astronòmica i l'astrofotografia?

M'inclino per l'observació visual. Fa bastants anys l'Agrupació va editar un nombre de "Astrum" monogràfic amb instruccions pràctiques per construir-se un telescopi, una Newton de 20 cm amb una muntura equatorial senzilla. M'ho vaig construir i vaig adquirir a Josep Costas el mirall.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Preparo cada mes les notícies d'actualitat astronòmica que es publiquen en Astrum. Per a això cal llegir molt i després hi ha la tasca de seleccionar el més rellevant entre la multitud d'informació. A continuació em document amb una major profunditat en els temes seleccionats i, finalment, redacto l'article que es publica.

Què és el que has observat que t'hagi impactat més?

A Castellar del Vallès, on resideixo, les possibilitats d'observació són limitades a causa de la contaminació lumínica, però gaudeixo molt de la Lluna i dels planetes brillants. Recordo una visió impressionant de Saturn, a gran augment, en una nit de cel molt estable. També recordo les meves reptes amb els estels dobles: intentar desdoblarlas o detectar els seus colors. Però l'observació de la que estic més orgullós és una altra...

Vaja... Quin?

Vaig poder observar el cometa Halley... a primera vista!

Doncs té el seu mèrit perquè l'aparició de 1986 no va ser molt favorable per a l'observació ... i el 2061, quan tornarà, ens agafa una mica lluny ... Bé, explica als lectors quins són els teus altres aficions.

M'agrada el cinema. Les meves preferències són, com a director, Alfred Hitchcock i com a pel·lícula, encara que no és d'aquest director, "2001 Una Odissea de l'Espai". M'agrada fer muntatges de vídeo i la música de pràcticament tots els estils, però si he de triar una peça no puc dubtar-ho: la "9a simfonia" de Beethoven.

Quins són els teus projectes de futur?

El meu interès es centra en seguir col·laborant amb l'Agrupació en el que s'escaigui, especialment pel que fa a l'anàlisi i resum de l'actualitat astronòmica.

Quines són les notícies més importants del moment?

Sens dubte la detecció de les ones gravitacionals. També ha tingut un gran impacte el descobriment del planeta Propera b per l'equip del català Guillem Anglada.

Una última pregunta: Com ens has explicat, per a realitzar aquests resums per Astrum has de documentar-te, resumir i meditar. ¿Destacaries alguna reflexió des del teu anàlisi de l'Astrofísica i Cosmologia actuals?

Sí. En l'Univers el més gran sempre està lligat a allò més petit...

És veritat. Molt cert i molt clar!

MartaRodriguezA l'Astronòmica tenim col·laboradors de totes les edats. Si el mes passat vaig tenir una animada entrevista amb Ricard Gaju, un dels nostres col·laboradors més sèniors, ara li toca el torn a la Marta, potser la més jove. Un dels orgulls de l'Agrupació és comptar amb un grup de joves actiu i disposar de col·laboradors joves que compaginen entusiasme i un gran potencial. Aquest és el cas, ens altres, d'Anna Fabregat i Marc Torras que vaig entrevistar fa uns mesos i ara Marta Rodríguez, un exemple més d'aquesta nova generació de col·laboradors dels que sentirem parlar i que seguirem molt de prop.

Marta és estudiant de Ciències Físiques, però més enllà del tema acadèmic és una autèntica entusiasta de la ciència. A més, lluny de tancar-se en una introspecció teòrica, li agrada el contacte amb la gent i li fascina la possibilitat de divulgar. Se li nota la seva satisfacció quan explica un concepte físic, per a molts incomprensible, però no difícil d'explicar per a ella. I això no és fàcil perquè requereix una comprensió a fons del concepte, un domini del llenguatge i capacitat per empatitzar i interaccionar amb l'altre, tot això per ensenyar i entusiasmar; és a dir, per divulgar. Això és un art i no una ciència i pocs tenen aquesta habilitat que Marta sí posseeix. Potser ella no ho sap encara, però això és un tresor valuós.

Vaig tenir l'ocasió de xerrar amb Marta fa poques setmanes a la biblioteca de la Astronòmica i això és el que em va explicar:

Com vas prendre la decisió d'estudiar física?

Crec que va ser per la meva professor de ciències a 4t d'ESO. Va aconseguir despertar el meu interès per la ciència. També va ajudar que tota la classe assistíssim a una conferència sobre un tema col·lateral (les escombraries espacials) i que la matemàtiques no fossin un problema per a mi. Tot això va estimular la meva curiositat cap a la física.

Escoltava Marta alhora que recordava que també va ser un professor de Batxillerat el que em va estimular per estudiar la meva carrera. Absort, em vaig preguntar en aquest moment quantes vocacions científiques poden no correspondre per l'absència d'un professor d'institut que catalitzarà aquesta motivació potencial en una sòlida passió...

I ara ¿quines són les teves àrees d'interès en la física?

Em té al·lucinada la física quàntica. Hi ha un futur enorme allà. Cada vegada que aprenc més sobre ella l'entenc menys, però és un camí apassionant i nou. A més, em tornen boja les ones gravitacionals, els forats negres i, en general, la cosmologia -la Marta ho explica amb entusiasme i amb un ampli somriure.

Per a això es necessita un bon domini de les matemàtiques...

Són imprescindibles per a estudiar física, però per a mi les matemàtiques són un instrument per arribar a aprofundir en la física i no tant un objectiu en si mateixes...

Lògicament, estàs molt centrada en els teus estudis. Quins són els teus projectes en aquest àmbit?

En primer lloc he en fase inicial meu projecte de fi de grau, sobre els àtoms de Rydberg, utilitzant simulacions per ordinador. El projecte ho estic desenvolupant amb la tutela del professor Jordi Mompart. Després he d'anar pensant en el màster, que segurament serà de fotònica i m'agradaria fer el doctorat.

És a dir, el teu interès professional passaria per treballar a la Universitat...

Tant de bo fos així, encara que és molt difícil. M'agrada ensenyar, però a persones que tinguin motivació per aprendre i que els agradi la física. M'encanta la divulgació.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

Encara que sóc sòcia de l'Agrupació des de fa menys de dos anys, em vaig oferir voluntària per col·laborar. En primer lloc vaig ajudar a l'Albert Morral en alguns escrits en ASTRUM i a principis de 2016 vaig començar a escriure el meu col·laboració mensual "Alguna cosa de física" en què faig una introducció fàcil a conceptes de física bàsica que poden interessar a l'aficionat a l'astronomia; a més, vaig col·laborar en la preparació de la documentació tècnica per als alumnes del curs sobre ones gravitatòries que va impartir Albert Morral.

Marta s'expressa amb facilitat i fluïdesa; li posa entusiasme. Li vaig demanar que m'expliqués què són els àtoms de Rydberg i vaig poder veure com els seus ulls adquirien una brillantor especial mentre s'esforçava a fer-m'ho comprendre. Els meus, segurament, eren com plats ja que només vaig entendre una part del que em va explicar.

Pel que fa a l'astronomia observacional ¿quins han estat els teus primers passos?

Tinc un petit telescopi azimutal, però és tan senzill que només es pot veure bé la Lluna. Però on he gaudit ha estat amb la meva càmera Canon 1100 D sobre un trípode. He pres imatges de diverses constel·lacions i en una s'aprecia molt bé la Via Làctia.

I quins van a ser els teus propers passos?

Estic intentant estalviar per adquirir un telescopi... o pot ser que els meus pares m'ho regalin.

Ja saps que mentrestant tens a la teva disposició els telescopis de l'Agrupació.

És clar!

La Marta no es conforma amb la física que s'aprèn a la facultat; a més és una lectora empedreïda i aprofita les oportunitats per adquirir formació addicional. Busca les oportunitats, no les espera asseguda, desafiant els que diuen que els joves són passius i que busquen només el fàcil. Així ens va explicar les seves estades científiques dels últims estius:

Fa dos estius vaig fer una estada de dues setmanes a l'Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb el meu tutor, Jordi Llorca, separem diferents components de diversos meteorits i vam poder hipotetitzar sobre el seu origen. Una experiència molt interessant.

Com vas poder accedir a aquesta estada?

Me la van concedir com a premi al meu treball de recerca de batxillerat que va tractar sobre "Equilibri líquid / vapor en sistemes binaris" -el somriure de Marta era indicativa de la seva satisfacció per això, i no s'ho val...

Alguna altra experiència d'interès fora de la Universitat?

Sí. Aquest últim estiu vaig fer una altra estada, en aquest cas a l'Institut d'Estudis de l'Espai, sota la supervisió d'Ignasi Ribas. Vaig poder treballar en espectrografia estel·lar fent tractament de la informació i també vaig poder practicar amb càmeres CCD. Finalment, indicar que he pogut fer una visita al CERN, de tres dies, en què vaig poder admirar aquesta extraordinària instal·lació.

Bé, una barbaritat... aquestes experiències són un diferencial que et destaca sobre altres estudiants no tan actius i enriqueix el teu currículum. Et felicito. Quins són els teus propers projectes?

A més dels meus estudis, vull créixer com a divulgadora. Per això valoro molt la meva experiència en l'Astronòmica i espero seguir col·laborant a l'ASTRUM i en la confecció i impartició de cursos, al costat d'Albert Morral, ajudant en el que pugui i aprenent d'ell.

Magnífic, però crec que la realitat és que podem aprendre de tu.