Actualitat
Canal AstroSabadell
Tots els nostres podcasts
L'ASTRONÒMICA
DE SABADELL
Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.
Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:
 |
 |
 |
Gracies per la seva atenció.
Canal AstroSabadell
Tots els nostres podcasts
NGC 2070, la Nebulosa de la Taràntula, també anomenada Caldwell 103, és una nebulosa d’emissió localitzada al Núvol Gran de Magallanes (galàxia sobre la qual encara es discuteix si és un satèl·lit de la Via Làctia o si és una galàxia independent de la nostra). La nebulosa està situada a 170.000 anys llum. Si estigués situada a la distància de la nebulosa d’Orió (1.300 anys llum), ocuparia uns 75 graus del cel i fins i tot generaria ombres.
Aquesta nebulosa està situada en la zona “frontal” (respecte del seu moviment per l’espai intergalàctic) del Núvol de Magalhaes, la qual cosa li crea col·lisions amb el gas circumdant i per tant genera moltes estrelles. Moltes d’aquestes estrelles estan localitzades en el cúmul NGC 2070 (veritable propietari del nom) i degut al fet que la massa total de gas en la nebulosa s’aproxima a les 450.000 masses solars, es considera que, en el futur, podria perfectament formar un cúmul globular, en anar afegint estrelles a l’actual cúmul obert. La Nebulosa de la Taràntula va “hostatjar” la supernova SN1987A fa uns trenta anys. Els seus restes estan situats dins del camp de la foto, a la zona dreta, just sota de la nebulositat circular blavosa, però no són visibles en aquesta presa.
La foto s’ha pres amb un telescopi CDK de 51cm d’obertura i raó focal f/6.8, amb una càmera SBIG STX16803 (4096x4096pix). El telescopi és localitzat a Austràlia i programat i controlat remotament. Aquesta foto és el resultat d’un treball intens. L’exposició total feta supera les 100 hores, de les quals s’han aprofitat 39.5. La foto s’ha pres tant en banda estreta (Ha, OIII i SII) com en banda ampla (RGB) i és una combinació d’ambdues bandes, amb un petit èmfasi en la banda del color verdós de l’Oxigen, per tal de destacar millor les zones amb més alta emissió d’aquest gas. El resultat és una amplia gamma de matisos habitualment no obtinguda en fotos de banda estreta (ni ampla). El laboriós processat s’ha fet amb CCDStack i Photoshop 2015.5 essencialment, amb algunes pinzellades amb PixInsight.