L'ASTRONÒMICA

Aquest mes presento una foto a la qual tinc molt afecte, essencialment per dues raons: en primer lloc perquè es tracta d'un mosaic (de dos panells) que em va donar molt treball de prendre i de compondre. I en segon lloc perquè es tracta d'una visió poc habitual del Petit Núvol de Magallanes (SMC).

Els Núvols de Magallanes (al ASTRUM de novembre de 2017 ja vaig presentar una foto del Gran Núvol, LMC) són dues galàxies satèl·lits de la nostra Via Làctia. Són properes a nosaltres i entre si, formant una amb una altra un sistema doble unit pel Corrent Magallánica, un núvol de gas que ocupa fins a 100 graus de cel a l'hemisferi sud. Aquest fet converteix aquestes galàxies (espiral la LMC i irregular la SMC) en zones molt més actives del que és habitual en aquests tipus de galàxies.

De fet, la SMC és un lloc tremendament actiu de naixement d'estrelles, amb una velocitat de creació molt superior a la de la Via Làctia. Aquest fet se sol confirmar mitjançant la proporció de la massa d'hidrogen neutre (usualment anomenat HI) a la lluminositat de la galàxia en llum blava. Per a la Via Làctia, aquesta proporció és de 0,1, mentre que per a la LMC aquest valor arriba a 0,3 i per a la SMC és de 1,0, deu vegades la de la Via Làctia. Una de les raons per a aquesta activitat augmentada és l'alta quantitat de núvols de gas hidrogen a l'interior d'elles, sumat a la pressió que exerceix el medi intergalàctic (que inclou el Corrent) sobre els núvols de gas interiors, especialment sobre les que es troben en el frontal del moviment.

Els núvols interiors se solen veure poc en fotos preses en RGB, de manera que vaig prendre la foto a LRGB (per donar a les estrelles de la galàxia un color més natural) i també en banda estreta, Hα i OIII, per poder destacar les nebuloses adequadament. A la imatge anterior es veu la SMC presa només en LRGB, en la qual les nebuloses interiors es detecten, però no es distingeixen prou.

En canvi, a la image de sobre, presa afegint la banda estreta, les nebuloses destaquen prou com per mostrar fins i tot la seva estructura. De fet algunes estructures van ser millorades mitjançant la tècnica que ja he comentat diverses vegades: incloure, en una foto de camp ampli, luminàncies de fotos preses amb un telescopi d'alta resolució de 51 cm. En aquesta foto es van afegir luminàncies de tres objectes: NGC 104, el cúmul globular a la dreta, NGC 346, la nebulosa blavosa en forma de creu arrodonida i NGC 456, la nebulosa vermell-blanquinosa situada a baix a l'esquerra.

Tota aquesta suma de fotos fa que l'exposició total d'aquesta foto acumuli més de 50 hores, entre les preses per al mosaic i les luminàncies extres. Tot i això, no em penedeixo de la dedicació... Les fotos van ser preses amb un telescopi refractor de 130 mm d'obertura, f/5,7, i càmera SBIG STX16803, amb filtres de banda ampla (LRGB) i estreta ( Hα, OIII) processada amb els colors «mapejats» per proporcionar color natural. Les fotos de major resolució van ser preses amb el telescopi CDK de 51 cm, també en banda ampla (NGC 104) i estreta. La localització de l'observatori és l'habitual en Coonabarabran, Austràlia, operat remota ment.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.