NGC 2237, la nebulosa Rosetta

DE SABADELL

Aquest mes tornem a les nebuloses. La nebulosa de la Rosetta és una de les més visitades pels astrofotògrafs, amb l'avantatge (per a nosaltres, és clar) que està situada en una declinació (5 graus N) que la fa apta per a fotografiar-la des de qualsevol dels dos hemisferis. Aquesta nebulosa és una molt àmplia i propera (5.200 anys llum) núvol d'hidrogen (essencialment). Es tracta d'una zona on neixen moltes estrelles, el que va generant fonts internes de difuminació de la nebulosa. De fet, el cúmul central que es va generant (anomenat NGC 2244) és el responsable de la forma de cavitat que va adquirint la nebulosa. L'estrella més brillant de la foto (rogenca, a la zona baixa del centre-esquerra) és una estrella que no pertany al cúmul i és un estel més propera. En aquesta nebulosa abunden els YSOs (Young Stellar Objects, Objectes Estel·lars Joves).

Aquesta foto es va prendre en banda estreta (Hα, oxigen III i sofre II) i es van compondre els filtres de manera per reproduir el color natural (vermell: Hα + SII; verd: OIII; blau: OIII + 15% Hα). Les estrelles es van prendre, com sempre quan es fan fotos en banda estreta, en RGB de més curta exposició. Es tracta d'un mosaic 1x2 en que es «van cosir» dues fotos preses amb un telescopi Planewave CDK de 51 cm d'obertura (20 "), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), (Coonabarabran, Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx. El camp de la foto ocupa 59,5x36 minuts d'arc. La nebulosa sencera ocupa 90x65 minuts d'arc.

Hi ha dues zones que són especialment estètiques i importants pel que fa a formació d'estrelles es refereix: el racó inferior esquerre (zona de formació d'estels) i l'àmplia zona en diagonal de la meitat dreta (amb nebulositat freda i, per tant, fosca ).