L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

201709 ImatgesTecnica cat
Aquest mes tornem a les nebuloses. La nebulosa de la Rosetta és una de les més visitades pels astrofotògrafs, amb l'avantatge (per a nosaltres, és clar) que està situada en una declinació (5 graus N) que la fa apta per a fotografiar-la des de qualsevol dels dos hemisferis. Aquesta nebulosa és una molt àmplia i propera (5.200 anys llum) núvol d'hidrogen (essencialment). Es tracta d'una zona on neixen moltes estrelles, el que va generant fonts internes de difuminació de la nebulosa. De fet, el cúmul central que es va generant (anomenat NGC 2244) és el responsable de la forma de cavitat que va adquirint la nebulosa. L'estrella més brillant de la foto (rogenca, a la zona baixa del centre-esquerra) és una estrella que no pertany al cúmul i és un estel més propera. En aquesta nebulosa abunden els YSOs (Young Stellar Objects, Objectes Estel·lars Joves).

Aquesta foto es va prendre en banda estreta (Hα, oxigen III i sofre II) i es van compondre els filtres de manera per reproduir el color natural (vermell: Hα + SII; verd: OIII; blau: OIII + 15% Hα). Les estrelles es van prendre, com sempre quan es fan fotos en banda estreta, en RGB de més curta exposició. Es tracta d'un mosaic 1x2 en que es «van cosir» dues fotos preses amb un telescopi Planewave CDK de 51 cm d'obertura (20 "), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), (Coonabarabran, Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx. El camp de la foto ocupa 59,5x36 minuts d'arc. La nebulosa sencera ocupa 90x65 minuts d'arc.

Hi ha dues zones que són especialment estètiques i importants pel que fa a formació d'estrelles es refereix: el racó inferior esquerre (zona de formació d'estels) i l'àmplia zona en diagonal de la meitat dreta (amb nebulositat freda i, per tant, fosca ).

El processat es va fer amb CCDStack (calibrat, alineat i apilat) i el mosaic i processat en color amb Photoshop cc 2017.

Per a qualsevol dubte o pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.