ASSOCIACIÓ DECLARADA D'UTILITAT PÚBLICA
Entitat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Placa NarcÃs Monturiol al mèrit cientÃfic i tecnològic
|
 |
| APRENDRE ASTRONOMIA |
|
| PREGUNTES MÉS FREQÜENTS |
|
|
|
|
| Trobareu respostes molt més àmplies a aquestes preguntes als cursos que organitza periòdicament l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i a moltes de les seves publicacions |
|
| OBSERVACIÓ DELS ASTRES |
|
|
|
|
 |
|
- Quins planetes es veuen a ull nu?
Mercuri (és difícil perque és a prop del Sol), Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
- Quins planetes es veuen amb binocles?
Amb binocles s'afegeixen a la llista anterior Urà i Neptú.
- Es veuen córrer els cometes?
Tot i que moltes vegades es representen amb un visible moviment, els cometes no es veuen córrer a ull nu. És precís un telescopi per advertir el seu moviment amb les hores i per comparació amb estrelles del fons.
- Què és una pluja estrelles?
Els meteorits o els micro-meteorits són petits fragments escampats per l'espai i despressos dels cometes. Quan la Terra, amb el seu moviment, travessa una zona on n'hi ha, són atrets per la nostra força de gravetat i cauen al nostre planeta. A l'entrar a l'atmosfera friccionen amb l'aire i es posen incandescents, desintegrant-se. Per aixó es veuen efímerament; són les populars "estrelles filants" o "meteors". Si n'hi ha molts, es diu que és una "pluja d'estrelles" o un "tempesta d'estrelles".
- Com puc veure una pluja d'estrelles?
Les principals caigudes de meteors tenen lloc cada any en unes dates concretes. Alguns anys són més favorables que altres. Per veure'n molts cal poder distingir els febles -que són dels que n'hi ha més--. I per veure els febles cal estar situat al camp o a la muntanya, lluny de les zones polucionades lumínicament, tenir un cel molt net, estar-se molta estona quiet mirant el cel (la vista humana triga uns 20 minuts a tenir la màxima sensibilitat a la foscor), i evitar qualsevol enlluernament. Des de les ciutats mai es veuen bé.
- Què es pot veure amb un telescopi des d'una ciutat?
Els astres lluminosos: El Sol, la Lluna, els planetes, els principals cúmuls d'estrelles. Molts fenòmens interessants, com eclipsis (no sols de Sol i de Lluna; també d'altres satèl·lits), ocultacions d'uns astres per altres, estrelles dobles, estrelles variables...
- Què es pot veure amb un telescopi des del camp?
A més dels astres esmentats, també els astres febles: cometes, asteroides, nebuloses, galàxies...
- Quins astres són els més difícils d'observar amb telescopi?
Si es pretén veure-hi tots els detalls que teòricament poden proporcionar els telescopis, en línies generals els més difícils són els planetes. Són els que requereixen més experiència per part de l'observador (moltes hores de pràctica) ja que els seus detalls superficials tenen poc contrast, són petits, i solen estar molt afectats per la turbulència atmosfèrica. Un debutant mai veurà en un planeta tot el que pot mostrar-li el seu telescopi.
- Com es fotografien els planetes?
Per les causes esmentades, la fotografia planetària és la més difícil de totes les especialitats. Els planetes es fotografien colocant la càmera al telescopi amb ocular o amb amplificació per lent de Barlow. Cal tenir equips de molt bona qualitat, telescopi molt estable, i una gran estabilitat atmosfèrica (que no hi hagi turbulència). I fa falta llençar molta pel·lícula per aprofitar una sola foto. Darrerament s'utilitzen amb molt bons resultats càmeres CCD i "webcams" (adaptades) junt amb un tractament informàtic posterior.
- Com es fotografien les nebuloses i els cúmuls d'estrelles?
És més fàcil fotografiar una feble nebulosa que un brillant planeta. S'utilitzen càmeres amb teleobjectiu posades en paral·lel al telescopi, o càmeres en el focus primari del telescopi (sense ocular). Com que els temps d'exposicó són llargs (d'un bon nombre de minuts), cal que el telescopi tingui una muntura equatorial motoritzada de molt bona qualitat. Per a enregistrar galàxies o astres molt febles dónen resultats extraordinàris les noves tecnologies de digitalització amb càmeres CCD, però cal, també, que els telescopis siguin de bona qualitat i de mida mitjanament gran.
- Com es fa per localitzar els astres?
El mètode bàsic és disposar d'un mapa del cel, si pot ser rotatori, per identificar les constel·lacions. Per referència a les estrelles identificades, poden trobar-se astres més febles. Si es disposa de telescopi, cal tenir mapes o cartografia adequada a la potència del telescopi, sigui cartografia impresa o informàtica. Si es tenen les coordenades de l'astre i el telescopi és equatorial, pot localitzar-se l'astre mitjançant el sistema de coordenades. Si el telescopi està informatizat i correctament orientat, pot cercar-se qualsevol astre de manera totalment automàtica.
- Si descobreixo un astre... què haig de fer?
Comunicar-ho immediatament (a fi que ningú passi al davant), però estant molt segur de que realment el que es veu és un astre nou. Al firmament hi ha milers d'asteroides, cometes, sobtats reflexes deguts a satèl·lits artificials... i també hi ha moltes errades als mapes -fins i tot als millors del món-- que s'han de descartar abans de creure que s'ha descobert alguna cosa. Si no es disposa dels mitjans adequats per comprovar-ho, el millor que es pot fer és comunicar-ho de seguida a un centre (com, p.e., l'Agrupació Astronòmica de Sabadell). Després, quan s'estigui segur, caldrà enviar urgentment un comunicat al centre coordinador mundial de l'especialitat.
|
|
|
 Tornar a dalt |
|
|
|
|
|
|
NIF: Núm. més lletra majúscula
sense espai ni guió
|
